"El treball social sanitari és clau en la detecció precoç de la violència de gènere"

Professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i treballador social sanitari (TSS) al Servei Andalús de Salut (SAS), Bilal Abdelkader Mohamed ha estat guardonat amb la 2a. menció de Bones Pràctiques en el XIV Congrés Internacional per a l'Estudi de la Violència contra les Dones. Aquest reconeixement destaca la seva proposta innovadora, titulada "La intel·ligència artificial com a eina per combatre la violència de gènere. Una manera eficaç de reduir el risc i afavorir la detecció precoç des del sistema sanitari públic d'Andalusia". El seu enfocament combina tecnologia avançada amb una atenció humana i respectuosa, de manera que marca un punt d'inflexió en la lluita contra aquesta plaga social.

Amb una trajectòria sòlida com a TSS, Abdelkader Mohamed ha trobat en la docència i la recerca l'espai per desenvolupar solucions pràctiques que aborden problemes complexos com la violència de gènere. Des de la seva experiència en atenció primària, hospitalària i de la salut mental, el seu treball posa en relleu l'impacte dels equips interdisciplinaris i la integració d'eines d'intel·ligència artificial per detectar, prevenir i fer costat a les víctimes, amb una visió de futur que advoca per un equilibri entre innovació tecnològica i sensibilitat professional.

Què significa per a vostè rebre aquest premi?

Rebre aquest premi és una gran satisfacció personal perquè fa conèixer la importància del treball social sanitari com a peça clau en els equips interdisciplinaris. Exercim un paper crucial en la detecció precoç i l'atenció integral, tant a l'atenció primària com a urgències.

Aquesta menció internacional destaca la nostra tasca diària, que ha requerit sacrificis personals, i reforça la nostra visió de futur: innovem amb tecnologia, però protegim amb humanitat i respecte. El jurat va valorar especialment la nostra capacitat per integrar la intel·ligència artificial com a eina per combatre la violència de gènere. Aquest enfocament permet reduir riscos, millorar la detecció precoç des del sistema sanitari públic d'Andalusia i oferir una intervenció integral i interdisciplinària, que inclou medicina, infermeria i treball social sanitari.

A més, la nostra proposta crea un entorn segur per a la planificació sanitària i assegura una atenció ràpida i eficaç. La intel·ligència artificial també facilita la recopilació de proves vàlides per a judicis, cosa que proporciona un suport sòlid a les dones que ho necessiten. Aquest equilibri entre tecnologia i humanitat va ser clau per al reconeixement.

Què el va motivar a investigar la violència de gènere?

La violència de gènere és una pandèmia silenciosa i un dels problemes més preocupants de la nostra societat. Durant el 2024 s'han registrat 43 víctimes mortals, tot i que aquesta xifra només reflecteix una part de la realitat. Moltes denúncies es retiren o les situacions de violència no s'arriben a comunicar, la qual cosa subestima la magnitud del problema.

És fonamental adoptar un enfocament integral que reculli tant els casos denunciats com els no registrats. La vigilància epidemiològica ens permet conèixer la dimensió veritable del problema, les seves característiques i les conseqüències en la salut i el sistema sanitari, de manera que assegura una atenció protocol·litzada, ràpida, eficaç, integral i quantificable.

Com a TSS, tenim un paper clau en la detecció precoç a l'atenció primària, salut mental, hospitals i urgències. Gràcies a la meva formació en bioètica, com la rebuda a la UOC, he pogut posar en pràctica eines efectives per combatre aquesta plaga. Això requereix equips interdisciplinaris ben formats, amb sensibilitat i actitud atenta. En l'aspecte personal, la UOC m'ha donat ales i m'ha permès combinar ciència i pràctica professional d'una manera enriquidora.

Quins objectius vol assolir amb la seva labor?

El meu objectiu principal és aconseguir el reconeixement del TSS com a professió sanitària, cosa que obriria nous horitzons. Aquest reconeixement ens permetria accedir a finançament per posar en pràctica propostes innovadores que, sovint, queden limitades per la manca de recursos.

A les nostres consultes, atenem diàriament víctimes, la qual cosa implica una responsabilitat constant. No assumir aquests reptes seria negar l'atenció adequada als qui més la necessiten. Respecte a la menció obtinguda, el nostre propòsit va ser clar: assumir els reptes del nostre temps per combatre la violència de gènere, oferint un acompanyament sòlid que moltes víctimes sol·liciten a les nostres consultes.

Què és l'enfocament biopsicosocial i com ajuda a entendre la violència de gènere?

El model biopsicosocial representa un avenç significatiu enfront del model biomèdic tradicional, que era reduccionista. Aquest enfocament considera que la salut i la malaltia sorgeixen de la interacció de factors biològics, psicològics i socials. Treballa no només en pro del benestar de la persona, sinó també del de la seva família i comunitat.

En la violència de gènere, aquest enfocament és crucial per abordar la complexitat de les experiències de les víctimes. Integra aspectes socials, emocionals i culturals, afavorint una atenció més adaptada i funcional. A més, recerques recents destaquen que aquest canvi de paradigma és essencial per trencar amb un model purament biomèdic i atendre d'una manera més eficaç les necessitats de les víctimes.

Quines eines d'intel·ligència artificial es fan servir per detectar la violència de gènere?

A Andalusia, eines com la valoració inicial de maltractament i el seguiment de casos estan integrades en el sistema Diraya. Aquests qüestionaris permeten una intervenció protocol·litzada i adaptada, que cobreix atenció primària, urgències, salut mental i hospitals. La IA facilita la recopilació de dades rellevants i proves vàlides per a judicis, cosa que garanteix un suport sòlid a les víctimes.

A més, el sistema sanitari disposa d'iniciatives com el Servei Telefònic d'Atenció i Protecció (ATENPRO) i el sistema VioGén, que millora la coordinació institucional. Aviat, es farà afectiu VioGén II, una versió millorada que optimitza la valoració del risc i reforça la formació dels professionals involucrats.

Podria compartir algun exemple pràctic de tot això?

Un exemple comú s'esdevé quan una dona en fase inicial no reconeix el maltractament. Solen minimitzar la situació o culpar-se a elles mateixes. En aquests casos, la intervenció se centra a ajudar-les a prendre consciència, relacionant el seu estat de salut amb la situació de maltractament i reforçant la seva autoestima. L'objectiu no és insistir en la denúncia immediata, sinó oferir suport continu i recursos especialitzats.

En etapes més avançades, com la preparació per al canvi, treballem en coordinació amb recursos locals i revisem el pla de seguretat, ja que el risc pot augmentar. Un altre exemple és el dispositiu Bindi, un wearable amb IA que monitora riscos de manera automàtica, recopila proves vàlides per a judicis i protegeix així les víctimes de manera efectiva.

Quins errors algorítmics reflecteixen el biaix de gènere i com es poden evitar?

Els algorismes perpetuen estereotips, ja que s'entrenen amb dades esbiaixades. Un exemple és l'associació de dones amb cuines a causa d'un conjunt de dades que plasmava rols tradicionals. Aquests biaixos no només reflecteixen la realitat, sinó que l'amplifiquen. Per evitar-los, és crucial garantir la transparència, eliminar estereotips en les dades i dissenyar algorismes èticament responsables. La tecnologia ha de promoure la igualtat de manera proactiva i protegir els drets de les dones en un món cada vegada més mediat per algorismes.

Quin paper tindrà la intel·ligència artificial en el futur de la lluita contra la violència de gènere?

La intel·ligència artificial té un gran potencial per millorar la detecció precoç i la protecció de les víctimes. No obstant això, no substituirà mai la calidesa i sensibilitat d'un professional ben format i atent. El futur d'aquestes eines depèn d'un ús ètic i accessible, que complementi i potenciï la tasca humana.