"Un 10 % de les dones abandonen la feina per símptomes de la menopausa"

La doctora en Psicologia Clara Selva Olid és professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del grup Behavioural Design Lab (BDLab). Especialista en gènere, salut, trajectòries professionals i organitzacions, ha liderat estudis pioners sobre l'impacte de la menopausa en l'àmbit laboral i en el benestar de les dones. Fa poc ha publicat, juntament amb Rocío Pina, el llibre La ética en la práctica psicológica. Dilemas y retos (UOC, 2023), en què analitza els reptes ètics actuals de la professió psicològica.

En aquesta entrevista, Selva ens parla sobre les seves recerques actuals en l'àmbit del gènere, la salut i les organitzacions, amb especial atenció als estudis sobre la menopausa. A més, comparteix reflexions sobre l'ètica en la pràctica psicològica, tema central de la seva última publicació, tot i que no es limita exclusivament al contingut del llibre.

En quines línies de treball principals et centres actualment?

La meva recerca principal analitza com el cicle vital femení —des de l'etapa reproductiva fins a la no reproductiva— influeix en el benestar físic i psicològic i impacta en les esferes personal, social i laboral. Paral·lelament, estudio la salut i el gènere en àmbits organitzacionals, i la inserció laboral d'estudiants universitaris amb enfocament en l'ètica psicològica.

Aquestes línies es vinculen directament a la meva docència en formació investigadora, pràcticums i anàlisi crítica dels àmbits professionals. En aquest sentit, busco que el coneixement generat tingui projecció social i impacte en la formació de futurs psicòlegs.

Quines troballes clau va revelar l'estudi sobre la menopausa i quins aspectes continuen invisibilitzats?

L'estudi El tabú de la menopausa: una discriminació invisibilitzada revela que el climateri continua essent una experiència silenciada i estigmatitzada que en les cultures occidentals s'associa a una idea de pèrdua (joventut, fertilitat, etc.), a causa dels imaginaris patriarcals. Els entorns laborals emergeixen com a espais d'exclusió, sense protocols ni adaptacions, mentre que la visió medicalitzada ignora les dimensions emocionals i socials. Això fa que el 80 % de les dones pateixin els símptomes en silenci, fet que els afecta la salut mental i té repercussions en el manteniment de la feina.

Encara hi ha greus omissions, com ara una formació sanitària amb perspectiva de gènere, polítiques públiques específiques, presència en educació i mitjans, i mesures organitzacionals adequades. L'estudi proposa un tractament integral (social, sanitari, polític i laboral) amb mesures concretes, com ara la flexibilització laboral, la sensibilització de les empreses i la inclusió d'aquest tema en els currículums educatius. Així mateix, reivindica el climateri com una qüestió de justícia social.

Quin impacte té el tabú de la menopausa en la salut i el benestar de les dones?

El silenci social que envolta el climateri genera greus conseqüències: desinformació, vergonya i aïllament. Això fa que moltes dones visquin aquesta transició amb solitud i culpa. En una societat que idealitza la joventut, aquest tabú invisibilitza l'envelliment femení i reforça estereotips degradants. Les dones són exposades a burles o conductes condescendents que redueixen la seva experiència a clixés.

Les dades són reveladores: el 30 % no rep suport familiar. Símptomes com els canvis emocionals o la disminució del desig sexual acostumen a generar incomprensió en la parella, fet que fins i tot arriba a derivar en violència psicològica. Aquest estigma no només fa disminuir l'autoestima, sinó que deteriora les relacions familiars i perpetua dinàmiques d'exclusió.

Com podem canviar la visió negativa de la menopausa com a "pèrdua"?

Per transformar aquesta visió reduccionista hem d'entendre el climateri com una fase natural del cicle vital, amb reptes, però també amb oportunitats de creixement. Això exigeix informació amb perspectiva de gènere, representació mediàtica positiva, espais sense estigmes per al diàleg, xarxes de suport efectives, polítiques públiques que garanteixin drets i una atenció sanitària veritablement integral que abordi els aspectes físic, emocional i social. L'objectiu final és normalitzar aquesta etapa com s'ha fet amb l'adolescència o la maternitat, i incorporar-la plenament als àmbits educatius i culturals i al debat públic.

¿Quines mesures urgents necessiten les empreses i les polítiques públiques per donar suport a les dones durant la menopausa?

Les dades són contundents: un 10 % de les dones abandonen la feina per la menopausa, un 14 % redueixen la jornada i un 8 % renuncien a promocions (Regne Unit). Un 4 % identifiquen els símptomes com a causa directa d'acomiadament. Aquesta situació empitjora per a les dones treballadores o amb discapacitat, que experimenten símptomes més intensos i més discriminació interseccional.

Per transformar aquesta realitat, les polítiques públiques i les organitzacions han de reconèixer el climateri com una qüestió de drets. Entre les mesures urgents, hi hauria revisar les polítiques organitzacionals amb flexibilitat horària, pauses i teletreball; implantar programes de sensibilització i suport psicològic; adaptar espais físics (ventilació, àrees tranquil·les, accés a aigua), i establir sistemes de seguiment.

Els canvis senzills —com ara normalitzar les converses sobre la menopausa a la feina— ja marquen la diferència, ja que mostren que no hi ha excuses per ignorar els drets de salut d'aquest col·lectiu.

Quins efectes té en les dones la falta de consens mèdic sobre els tractaments per a la menopausa i quin paper pot tenir la psicologia en aquest sentit?

La divergència en enfocaments mèdics genera confusió i una atenció fragmentada que no aborda integralment els canvis físics, psicològics i emocionals del climateri. Aquesta incertesa deixa moltes dones sense l'acompanyament adequat durant aquesta transició vital.

Davant això, la psicologia ofereix un suport fonamental: d'una banda, ajuda a comprendre la vivència personal segons el context, la història i les relacions de cada dona; de l'altra, contribueix a gestionar l'ansietat associada als símptomes, a millorar l'autoestima i a facilitar l'adaptació en els àmbits personal, familiar i professional. A més, exerceix un paper clau en la desconstrucció dels discursos estigmatitzants i promou una visió empoderada que afavoreix l'autoacceptació i el benestar emocional.

En l'àmbit laboral, com es pot aplicar el disseny del comportament (behavioral design) per millorar la vida de les dones durant la menopausa?

El disseny del comportament permet passar de la conscienciació a l'acció, i genera canvis tangibles en el dia a dia de les organitzacions. Aquest enfocament, combinat amb una mirada feminista i psicosocial, pot contribuir de manera efectiva a crear entorns més justos, empàtics i saludables per a les dones durant la menopausa.

De manera més concreta, aquesta perspectiva permet dissenyar intervencions determinades mitjançant nudges o estímuls que promoguin conductes positives: visibilitzar i fer accessible la informació sobre la menopausa als espais laborals, implementar recordatoris de pauses actives, i crear canals confidencials per expressar necessitats. També implica repensar polítiques internes per evitar penalitzacions implícites: redissenyar sistemes d'avaluació que tinguin en compte trajectòries diverses, adaptar els entorns físics i els codis de vestimenta, i incorporar missatges institucionals que normalitzin el climateri com una part natural de la vida laboral.

A quins dilemes ètics s'enfronten els psicòlegs a l'hora d'abordar temes de gènere i salut, particularment en la menopausa?

Els professionals tenen diversos reptes ètics fonamentals. El primer és evitar reproduir acríticament el discurs biomèdic dominant, que patologitza la menopausa i se centra solament en els símptomes, mentre que ignora la vivència subjectiva, el context sociocultural i les dimensions de gènere. Aquesta perspectiva deriva en intervencions molt centrades en la medicalització i desconnectades de l'experiència vital.

Un segon dilema sorgeix amb la falsa neutralitat: ometre les desigualtats de gènere, l'edatisme i les discriminacions que afecten les dones en aquesta etapa. Això no només comporta violència simbòlica, sinó també una falta de responsabilitat professional.

Finalment, hi ha el repte de respectar l'autonomia i la diversitat d'experiències. Com que no totes les dones viuen la menopausa de la mateixa manera, és crucial evitar enfocaments normatius. La pràctica ètica exigeix escolta activa, acompanyament sense judicis i reconeixement del dret a transitar aquesta etapa en funció de valors, necessitats i marcs culturals diversos.

El teu llibre se centra en l'ètica en la psicologia. Quins reptes ètics consideres més urgents actualment?

En el context actual, la psicologia s'enfronta a reptes ètics complexos derivats de canvis socials, de l'impacte de la tecnologia i de noves formes d'intervenció. Un repte fonamental és la intervenció en contextos de vulnerabilitat: en aquests contextos, no n'hi ha prou amb aplicar tècniques, sinó que hem de considerar condicions estructurals que determinen la vida de les persones, com ara el gènere, la classe o la salut mental.

Un altre repte crucial és l'ús de tecnologia en la pràctica professional: com podem garantir qualitat ètica en intervencions digitals, des de mantenir la confidencialitat fins a establir relacions terapèutiques significatives a través de pantalles.

Finalment, hi ha el dilema de l'equilibri entre autonomia i protecció: respectar decisions dels usuaris mentre destriem quan hem d'intervenir per prevenir danys, especialment en una societat que prioritza la rapidesa i l'eficiència, fet que implica una pressió per a la nostra pràctica professional.

Aquests i altres dilemes s'aborden en el llibre La ética en la práctica psicológica. Dilemas y retos, que convida a reflexionar sobre com podem exercir la nostra professió amb responsabilitat i compromís amb el benestar de les persones.

Quines línies de recerca t'interessa desenvolupar sobre gènere i salut?

Els vincles entre gènere i salut continuen marcats per tabús i llacunes de coneixement, amb discursos biomèdics que sovint simplifiquen realitats complexes. Una prioritat urgent és estudiar la vivència del climateri en persones trans i no binàries, una àrea encara poc explorada en què predominen recerques centrades en dones cisgènere. Aquest enfocament no solament respon a una necessitat de justícia epistèmica, sinó que busca generar coneixement inclusiu que reflecteixi la diversitat d'experiències reals.