"No hi ha separació entre salut humana i salut planetària: són una mateixa cosa"

La doctora Jelena Malogajski és la directora d'educació de l'Aliança per a la Salut Planetària (Planetary Health Alliance, PHA), una organització internacional dedicada a garantir el futur de la Terra a través de la ciència, la col·laboració i l'activisme. Té un important bagatge en la recerca i la docència en salut pública en tres països: Sèrbia, els Països Baixos i els Estats Units. Abans de començar la carrera en l'acadèmia, va treballar com a metgessa de família i especialista en salut pública a Sèrbia. Fa uns dies va participar com a ponent en el simposi Advancing Planetary Health Education: a Workshop on Postgraduate Programs in Planetary Health, organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb el Centre d'Estudis en Benestar Planetari de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Barcelona Institute for Global Health (ISGlobal) i el Planetary Health Alliance European Hub. Durant aquest simposi, vam tenir l'oportunitat d'entrevistar-la.

Quins objectius tens com a directora d'educació de l'Aliança per a la Salut Planetària?

El meu objectiu principal és promoure l'educació sobre la salut planetària a escala mundial mitjançant la creació de xarxes d'educadors, el desenvolupament de recursos didàctics de lliure accés i el suport a les iniciatives de capacitació arreu del món.

Inicialment, l'equip educatiu de la PHA se centrava en la inclusió de la salut planetària en els plans d'estudis d'infermeria, medicina i salut pública. No obstant això, tal com s'estableix en un dels documents fundacionals de l'educació en salut planetària, la Declaració de São Paulo, l'objectiu final és donar suport a la gran transició: un canvi profund i fonamental en la manera com els éssers humans vivim en aquest planeta. Això inclou la manera com fabriquem i consumim béns, la mena de ciutats que construïm i el tipus de vida que hi fem, la forma com criem les nostres famílies, la concepció que tenim de l'èxit —no solament en termes de creixement econòmic nacional, que encara es mesura amb el PIB, sinó també d'èxit personal—, i l'impacte que tot això té en el nostre planeta.

Com hem d'enfocar la gran transició cap a un planeta més saludable?

Es necessita una educació que doti les persones dels coneixements, les habilitats i la inspiració necessaris per modificar comportaments i fer possible aquest canvi. Això és necessari en tota mena de disciplines, no solament en la medicina, la infermeria i la salut pública: la salut planetària s'ha d'aplicar a altres camps acadèmics. 

Un altre objectiu important per a mi és ampliar l'abast de les converses entorn de la crisi mediambiental global a què ens enfrontem. Massa sovint, aquestes converses se centren únicament en el canvi climàtic, però cal recordar que es tracta d'un canvi global. Hi ha altres aspectes d'aquesta crisi de la Terra que també exigeixen atenció. Per exemple, la contaminació mata aproximadament vuit milions de persones arreu del món cada any, més que la sida, la malària i la tuberculosi juntes. La pèrdua de biodiversitat també és preocupant: quan disminueix, augmenta el risc de malalties infeccioses. Un estudi recent ha revelat que la pèrdua de biodiversitat augmenta significativament la probabilitat que sorgeixin malalties zoonòtiques. 

Un altre exemple és l'ús excessiu de pesticides i la degradació generalitzada del sòl, que, juntament amb el canvi climàtic, fa que els nostres sistemes alimentaris siguin cada vegada més vulnerables. Promoure l'educació en salut planetària és essencial per construir no solament un futur més saludable, sinó l'únic futur possible.

Veus els estudiants d'avui disposats a adoptar mesures per protegir el futur del planeta?

Per descomptat! La demanda dels estudiants és un dels principals impulsors de l'educació en salut planetària. Des de la PHA contactem regularment amb educadors de tot el món per comprendre més bé els reptes i les barreres a què s'enfronten, i veiem la gran importància dels estudiants a l'hora de defensar l'educació en salut planetària i generar interès tant entre el professorat com entre l'Administració.

Un bon exemple d'això és la iniciativa Planetary Health Report Card, que té l'objectiu d'avaluar i millorar el contingut de salut planetària en les facultats de ciències de la salut. Per tant, és evident que els estudiants prenen la iniciativa, eleven el llistó i ens mantenen a tots alerta.

De quina manera l'educació universitària i l'educació obligatòria inclouen la salut planetària en els plans d'estudis? 

Hi ha dos enfocaments principals a l'hora d'incorporar la salut planetària als plans d'estudis: com a cursos independents i mitjançant la integració transversal en els cursos existents. L'elecció de l'enfocament acostuma a estar determinada per l'estructura i les prioritats de cada institució. La barrera principal a escala global és integrar la salut planetària en uns plans d'estudis ja sobrecarregats, de manera que moltes institucions inclouen temes de salut planetària en matèries com ara la salut pública, les ciències ambientals o la formació clínica, en lloc de crear cursos nous. Això permet introduir conceptes de salut planetària sense augmentar hores de classe, però pot ser més difícil d'implementar, ja que sovint implica repensar tot el currículum. A la pràctica, la majoria de països i institucions adopten una combinació dels dos enfocaments, i aquesta integració varia en funció del context local i dels recursos disponibles. 

Com contraresta la PHA els negacionistes del canvi climàtic,especialment forts als Estats Units? 

Des de l'Aliança per a la Salut Planetària treballem per canviar aquesta narrativa a través de l'educació, el diàleg i l'storytelling, i també amplificant la veu de la recerca científica. En lloc d'enfrontar-nos directament al negacionisme, que es basa únicament en ideologia, oferim coneixements basats en l'evidència a professionals de la salut, educadors i estudiants perquè puguin comprendre i comunicar els clars vincles que hi ha entre el canvi mediambiental causat per l'ésser humà i la salut. A mesura que les persones reconeixen que la crisi mediambiental global no és un concepte científic abstracte, sinó una realitat que afecta la salut, les famílies i les comunitats, s'obre la porta a converses més constructives, fins i tot en entorns polaritzats.

Què podem fer com a ciutadans per combatre aquesta narrativa?

Una de les coses més eficaces que podem fer és parlar des de les nostres pròpies experiències i els nostres propis valors, compartir històries personals, i establir un diàleg respectuós per fomentar l'entesa. Donar suport al lideratge basat en la ciència, advocar per l'educació i ajudar les comunitats que ja pateixen els efectes de la crisi mediambiental són també maneres significatives de contrarestar la negació i impulsar el canvi. Volem construir una comunitat global de persones de diferents disciplines, sectors i regions que treballin per fer del món un lloc més saludable, just i sostenible.

Quines àrees de la salut del nostre planeta estan més perjudicades? La mar? Els boscos? 

És difícil dir-ho: els oceans, la terra i l'atmosfera estan sota pressió, i tot està profundament connectat. Insisteixo que no hi ha separació entre la salut humana i la salut planetària: són una mateixa cosa.

Per ajudar a il·lustrar-ho, hem identificat quinze temes centrals de salut planetària, agrupats en dues categories: els canvis ambientals i els impactes que tenen en la salut. Expliquem aquests conceptes a partir de la millor evidència científica disponible.

En quines iniciatives treballeu per millorar aquests danys? 

L'Aliança per a la Salut Planetària és una xarxa mundial de més de 500 organitzacions, entre universitats, ONG, instituts de recerca i organismes governamentals de més de 80 països. Més que dirigir iniciatives directament, el nostre paper és connectar aquesta comunitat i donar-li suport. Facilitem la col·laboració, ampliem les noves recerques, creem i conservem recursos educatius, i reunim comunitats compromeses amb la lluita contra els efectes del canvi ambiental sobre la salut.

Parlem del simposi en què vas participar fa uns dies. Quines idees vas aportar sobre lasalut planetària en l'educació de postgrau?

La meva intervenció va ser sobre l'educació en salut planetària duta a terme per la PHA i sobre el nostre esforç continu per comprendre l'estat actual de l'educació en salut planetària (PH) arreu del món. El nostre objectiu és destacar els casos d'èxit i identificar els llocs en què continua estant infrarepresentada. Una de les nostres eines clau és el Global Inventory of Planetary Health Courses, que inclou una àmplia gamma d'ofertes de formació, tant virtuals com presencials, com ara programes de grau i postgrau, cursos oberts, escoles d'estiu i programes de certificació.

Alguna aportació més sobre aquest tema?

També vaig compartir algunes de les barreres amb què ens trobem en la nostra missió. A més de l'espai limitat en els programes educatius, també hi ha el problema que el professorat no se sent prou format en salut planetària. Un dels grans objectius de la PHA és proporcionar als educadors els recursos que necessiten per ensenyar salut planetària amb confiança. Un d'aquests recursos és el Planetary Health Education Framework, que proporciona un llenguatge bàsic comú per a educadors de diferents disciplines i serveix com a pedra angular per a diverses estratègies educatives. 

També vaig esmentar el Planetary Health Syllabi Directory, en què hem convidat educadors de tot el món a contribuir-hi, amb la intenció que sigui un recurs pràctic per donar suport al desenvolupament de cursos. Cada vegada tenim un nombre més elevat d'estudis de casque ofereixen una visió general dels diferents enfocaments utilitzats a tot el món per incorporar els principis de la salut planetària, i fa poc hem llançat una biblioteca per a investigadorsamb recursos per ajudar a donar suport al desenvolupament de plans d'estudi, l'ensenyament a l'aula i molt més.

Quines iniciatives de recerca presentades en el simposi et van semblar més interessants?

El que em va cridar més l'atenció va ser el testimoni dels estudiants. Just després de la meva sessió hi va haver una taula rodona en què estudiants de postgrau de salut planetària van compartir les seves experiències, tant durant els programes com després, a l'hora de cercar feina. Molts estudiants van esmentar que s'enfrontaven a dificultats a l'hora de trobar feina després d'acabar un títol de salut planetària. Els ocupadors solen buscar especialistes en lloc de generalistes, i molts continuen considerant la salut planetària com una cosa massa abstracta. Va ser una informació molt valuosa per a algú en la meva posició. Realment reforça la importància de continuar integrant el marc de la salut planetària com una part crucial de l'avenç de l'educació en aquest camp.

Com col·laboren socis com la UOC, la UPF i ISGlobal amb l'Aliança per a la Salut Planetària per millorar l'educació en aquest aspecte?

La UOC, la UPF i ISGlobal són pioners en l'educació en salut planetària. Són un gran exemple d'èxit, i sempre ens agrada destacar la seva tasca i inspirar els altres a seguir els seus passos. Aquestes institucions han estat fonamentals per a l'avenç del camp, no solament pel fet de posar en marxa un dels primers programes de màster sobre el tema (el màster universitari de Salut Planetària), sinó també pel fet de compartir generosament les seves experiències i les lliçons apreses a través de fòrums i grups de treball globals. Han contribuït a l'anàlisi del panorama, han compartit els seus plans d'estudis, i han fomentat activament l'intercanvi de coneixements. El seu lideratge continua donant forma al debat sobre les millors pràctiques i dona suport als esforços per adaptar i ampliar l'educació en salut planetària en una gran varietat de contextos.