"El nostre objectiu és que la ciència oberta sigui la manera de fer recerca per defecte"

El compromís de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb la ciència oberta ha estat present al llarg dels anys de recorregut de la institució. La ciència oberta transforma la manera en què es produeix i s'avalua el coneixement científic, a més de democratitzar l'accés als resultats de la recerca. Projectes com el Genoma Humà, en què científics de tot el món van obrir la seva recerca per seqüenciar-lo, van ser fonamentals per fer avançar la recerca en biomedicina.

Amb motiu de la Setmana Internacional de l'Accés Obert, entrevistem Jordi Pallarès, nou director de l'Oficina de Ciència Oberta de la UOC, integrada dins l'Àrea de Transferència, Emprenedoria i Ciència Oberta (ATECO), que ens explica com treballa la Universitat per obrir-la a la societat.

Com encares aquesta nova etapa com a director de l'Oficina de Ciència Oberta de la UOC?

Com un repte professional: arribar a una institució com la UOC en què som referents de la ciència oberta, i al capdavant de l'Oficina, comporta la responsabilitat de seguir i ampliar el llegat i la trajectòria recorreguda fins ara. També amb molta il·lusió, amb la voluntat de liderar, juntament amb tot l'equip de l'Oficina, tot el moviment i la transformació que pot aportar la ciència oberta a una institució amb aquest compromís.

Quina és la filosofia de la ciència oberta i per què és important i necessària?

La definició de ciència oberta més acceptada és la que es recull en el document de recomanacions de la UNESCO sobre la ciència oberta: la ciència oberta es defineix com un constructe inclusiu que combina diversos moviments i pràctiques amb la finalitat que els coneixements científics multilingües estiguin oberts i siguin accessibles a tothom i reutilitzables per qualsevol, incrementin les col·laboracions científiques i l'intercanvi d'informació en benefici de la ciència i de la societat, i s'obrin els processos de creació, avaluació i comunicació dels coneixements científics als agents socials, més enllà de la comunitat científica tradicional.

Tot i que, per a mi, i per resumir, seria una ciència millor, més integra, més inclusiva, accessible a tothom i feta amb la participació d'agents diversos. Aquest canvi ha de venir acompanyat d'una altra manera de valorar la ciència, amb una mirada més àmplia que la que s'ha tingut fins ara, que valori i faci aflorar les diferents maneres de fer ciència. 

La ciència oberta ha de compartir i fer disponibles els coneixements científics que ens han de permetre avançar més ràpidament, ha de fer una ciència més íntegra i ha de mantenir la seva credibilitat en un moment com l'actual, en què convivim amb una gran quantitat de desinformació. També ha d'impulsar una recerca més útil i amb la participació activa de la societat.

Com pot beneficiar tant el personal investigador com la societat?

Partint del fet que la ciència oberta és una ciència millor, segur que beneficia tant el personal investigador com la societat. La ciència oberta millora la visibilitat, l'impacte i la reutilització dels resultats de la recerca (publicacions com ara dades i metodologies), a més d'afavorir les col·laboracions. També afavoreix la transparència i la integritat dels investigadors, pel fet de poder comprovar els resultats obtinguts en la recerca. Aquest fet hauria de fer tornar la confiança del conjunt de la societat en la recerca per poder fer front a la desinformació. També és beneficiós el fet que l'accés al coneixement científic no depengui de les possibilitats econòmiques de les persones.

Que la ciència oberta també tingui una mirada cap a la reforma de l'avaluació del personal investigador aporta molts avantatges. Per exemple, fa valer la recerca col·laborativa i interdisciplinària, i permet valorar diferents maneres de fer ciència. Aquesta nova mirada hauria d'aportar noves oportunitats, sobretot als investigadors de disciplines que no són de ciències pures, i també permetre explicar com s'ha fet aquesta ciència.

En moltes ocasions, els investigadors han de pagar grans sumes de diners per poder donar a conèixer la seva recerca a publicacions de prestigi. Quins són els principals reptes per aconseguir que la ciència oberta sigui universal?

Aquest tema és complex i no tindrà una solució única, sinó que s'haurà d'anar avançant des de diferents aproximacions. El tema de la publicació de pagament no es pot arreglar exigint que la publicació sigui en obert. Cal que els investigadors tinguin la voluntat de publicar-ho en obert i que la publicació mantingui la rellevància i l'impacte que es mereix, al mateix temps que es continua reconeixent els autors. Per aconseguir això, cal anar evolucionant cap a l'avaluació orientada a l'impacte i, també, posar a disposició dels investigadors infraestructures de qualitat i reconegudes. 

S'han fet molts avenços, tot i que cal una transició per aconseguir aquest objectiu, que és molt ambiciós. Ens queda molt camí per fer.

Per què la UOC aposta per la ciència oberta i quin paper hi pot tenir la Universitat, més enllà de la institució?

Fa molts anys que la UOC aposta per la ciència oberta. Així ho va explicitar en el moment d'aprovar el Pla d'acció de Coneixement Obert, i també en el moment d'adherir-se a DORA –iniciativa global per millorar l'avaluació de la recerca científica– i de signar el Pla CoARA (Coalition for Advancing Research Assesment), en el marc del qual hem desenvolupat el Pla d'acció CoARA de la UOC.

La UOC pot ser un referent i un model d'inspiració per a altres institucions i universitats, també un punt de referència de bones pràctiques. Volem ajudar les institucions encarregades del desenvolupament de la legislació per fer camí de manera conjunta.

Com es connecta la UOC amb altres universitats o xarxes internacionals en aquest àmbit?

La UOC participa activament en diferents xarxes en l'àmbit català; per exemple, actualment presideix la Comissió de Ciència Oberta del CSUC. En l'àmbit espanyol, participa en diferents grups de treball de REBIUN i CRUE, i, a escala europea, en associacions com la European University Association (EUA), la coalició CoARA i l'OpenEU, que és l'aliança d'universitats obertes europees, que també coordina la UOC.

Com es traslladen a la pràctica els principis de la ciència oberta dins la Universitat?

El Pla d'acció de Coneixement Obert alinea les diferents accions que es porten a terme dins de la Universitat. Durant tot l'any oferim sessions de formació i capacitació per generar aquesta base de coneixement actiu, que intensifiquem en determinats moments, com en la Setmana Internacional de l'Accés Obert i en l'Open Science Summer Camp. S'ha posat a disposició de tot el personal de gestió i del PDI un curs de gestió de dades creat per la nostra Oficina, i també s'ha remodelat la formació oferta a través de l'Escola de Doctorat, per oferir una formació més actualitzada. A més, per promoure la ciència oberta, organitzem el Premi UOC a la Millor Contribució Doctoral en Ciència Oberta, que ja fa tres anys que convoquem.

Progressivament, a través del Pla d'acció CoARA, la UOC es va adaptant a les noves directrius en les diferents convocatòries internes. També oferim al personal de recerca un acompanyament en el procés d'adaptació a aquestes noves formes d'explicar les activitats de recerca.

Últimament, també hem obert un procés de capacitació en ciència ciutadana, que ens hauria d'ajudar a impulsar i acompanyar aquestes activitats en els diferents projectes de la Universitat per generar més activitats en aquest àmbit.

A l'octubre se celebra la Setmana Internacional de l'Accés Obert: per què és important aquesta efemèride?

Són moments de sensibilització i formació, però també ens orientem a les trobades, amb l'objectiu de generar debat i reflexió al voltant dels principis de la ciència oberta. Aquest any se celebra del 20 al 26 d'octubre. Com que és una activitat seguida per moltes institucions d'arreu del món, ens permet fer comunitat i mostrar les accions que fan altres universitats, així com fer xarxa dins l'OpenEU.

Hi haurà activitats en línia i també alguna de presencial, amb l'objectiu de mostrar i explicar els serveis que ofereix l'Oficina de Ciència Oberta a les diferents Unitats de Recerca de la Universitat i fer difusió de les novetats en l'accés obert.

Quins són els objectius de l'Oficina de Ciència Oberta a curt i llarg termini?

Estem treballant en diferents àmbits per tal de fer arribar la ciència oberta a totes les àrees de manera fluida i natural. Un dels grans encàrrecs, a curt termini, és encetar la reflexió interna per fer una actualització del Pla d'acció de Coneixement Obert que ens encari cap als reptes del 2030.

Encara tenim feina per continuar millorant el servei de l'O2 Repositori Institucional de la UOC, per fer-lo igual d'accessible però més interoperable amb altres eines de la Universitat o de l'ecosistema universitari català i europeu.

Estem portant a terme una revisió del catàleg de serveis que oferim a la comunitat investigadora de la UOC amb l'objectiu de buscar punts de millora i d'ampliar i actualitzar la formació que oferim internament, també a través de l'Escola de Doctorat. Estem millorant l'eficiència dels procediments de treball de l'Oficina per arribar a ser òptims. Altres punts són la millora del portal de recerca de la UOC i consolidar els esdeveniments liderats per l'Oficina, com l'Open Science Summer Camp com a punt de referència per al món de la ciència oberta.

A llarg termini, hem de continuar mantenint el lideratge en ciència oberta i hem d'incorporar les diferents oportunitats que està obrint la intel·ligència artificial per optimitzar processos, millorar el posicionament de la recerca de la UOC i fer acompanyament dels nostres investigadors.

Esteu treballant el balanç del Pla d'acció de Coneixement Obert de la UOC: quins canvis pràctics ja s'han fet realitat i quins reptes teniu al davant?

La veritat és que s'ha avançat molt en els diferents àmbits del Pla d'acció de Coneixement Obert, però al mateix temps creiem necessari fer-ne una revisió i una actualització, per validar les accions fetes fins ara i afegir-hi les millores que calguin.

S'ha fet una molt bona feina en sensibilització sobre ciència oberta. Això es reflecteix en l'augment de les publicacions en obert i en les millores experimentades a l'O2 Repositori Institucional. També es veu la feina feta en la publicació de les dades de recerca i la difusió del repositori CORA RDR (Repositori de Dades de Recerca), així com en diverses accions de transferència.

Amb tot, encara tenim reptes. Els objectius són que la ciència oberta sigui la manera de fer ciència per defecte dels nostres investigadors, millorar la manera d'avaluar els nostres investigadors i millorar l'accés obert a través del repositori i la via diamant. Finalment, s'haurà de treballar a fons quines són les oportunitats que ens aporta la intel·ligència artificial en aquest àmbit.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca