"Qui avui busqui feina ha de poder demostrar que té habilitats digitals i sap usar eines d'intel·ligència artificial"

Kathleen deLaski, experta en educació del futur, és la fundadora de l'Education Design Lab i una de les líders del Project on Workforce de la Universitat de Harvard, que treballa per adequar els itineraris educatius al mercat laboral del futur. DeLaski ha participat en el I Fòrum Internacional sobre Intel·ligència d’Habilitats (IFSI) en l’educació postsecundària i superior, organitzat per la UOC. Per a DeLaski, les habilitats digitals en intel·ligència artificial i la capacitat d’analitzar dades s’estan tornant imprescindibles per aconseguir feina en el món actual.

Què li va fer canviar la seva carrera de periodista política de televisió pel camp de l'educació acadèmica?

A mesura que en la dècada dels noranta el periodisme va anar adoptant un enfocament més partidista i cicles de notícies de 24 hores, em va resultar cada vegada més difícil fer un periodisme objectiu i investigar rigorosament. De fet, vaig ocupar un càrrec polític al govern i vaig exercir de desenvolupadora de productes tecnològics de consum en una empresa pionera d'Internet (AOL), fins que em van oferir un lloc d'executiva en una companyia de préstecs universitaris. Va ser allà on em vaig trobar per primera vegada amb els fascinants temes relacionats amb l'accés a l'educació superior.

El seu paper com a periodista i portaveu del Pentàgon ha influït en la seva posterior carrera en educació?

Totalment. En la meva carrera periodística vaig passar molt de temps en contacte amb famílies per a les quals les polítiques governamentals no funcionaven, ja fos en l'atenció sanitària, el sistema judicial, l'ajuda en cas de catàstrofe o les relacions racials. Quan has investigat les necessitats insatisfetes de la societat, entens que hi ha sistemes trencats que no estan optimitzats per als "usuaris finals". L'educació postsecundària, almenys als EUA, té el hàndicap d'estar optimitzada per a les institucions, no per als estudiants, i conserva les tradicions d'un model de fa 375 anys (això només als EUA, però si ens remuntem a Bolonya, el model és de fa mil anys). Durant l'època que vaig ser al Pentàgon vaig aprendre molt sobre com bregar amb la burocràcia en temps de crisi i períodes d'innovació política —vaig ser allà just quan acabava la Guerra Freda—.

Quin objectiu tenia quan va fundar l'Education Design Lab i com ha evolucionat el projecte? 

L'objectiu era posar en marxa una organització nacional sense ànim de lucre destinada a ajudar les universitats i els instituts a dissenyar models d'aprenentatge nous i més breus per satisfer les necessitats d'alumnes i ocupadors. Amb el temps, les universitats de dos anys, conegudes com a community colleges als EUA, van atreure gran part de l'interès. En l'última dècada, havien perdut una tercera part de les matriculacions. Les comunitats confiaven en elles, ja que eren molt assequibles, però oferien principalment models de titulació i vies de transferència a les quals, amb el temps, s'apuntaven o completaven menys estudiants. Avui dia, els community colleges estatunidencs són responsables de gran part del retorn de la matriculació a les universitats a causa dels treballadors, els alumnes i els estudiants de secundària. Un centenar de community colleges treballen amb l'Education Design Lab per dissenyar "microitineraris" amb els seus ocupadors regionals.

A què ens referim quan parlem d'intel·ligència d'habilitats i per què és un concepte emergent en el camp de l'educació?

Jo equiparo la intel·ligència d'habilitats amb la "visibilitat" de les habilitats per a l'alumne i l'ocupador. Uns altres ho veuen des d'un plantejament de dades i polítiques que ajudi a destriar quines llacunes en el mercat laboral es poden abordar mitjançant el disseny d'itineraris i incentius nous per atreure força de treball als llocs en els quals hi ha escassetat. En qualsevol cas, les habilitats són una manera de mesurar les necessitats dels mercats molt millor que com es feia abans, que era una manera menys granular: l'important eren les titulacions i les ocupacions es dividien en oficis i llocs universitaris. Aquest sistema també reconeix la difuminació dels límits que la tecnologia ha portat amb si.

Les titulacions són cosa del passat o van es tornaran obsoletes? I si és així, per què?

No, no crec que les titulacions desapareguin. En el meu nou llibre, Who Needs College Anymore? ('Qui necessita ja la universitat?'), dic que al voltant del 30 % del mercat continuarà buscant títols, en gran part perquè l'obtenció de titulacions per exercir determinades funcions laborals ho exigeix. Als EUA, els exemples d'això serien els metges, infermers titulats, advocats o terapeutes. Però per a moltes altres funcions veiem que els ocupadors eliminen els requisits d'una titulació (si bé, ara com ara, continuen tendint a contractar gent amb titulació). La meva projecció se centra en els EUA, on els estudiants s'estan allunyant de les titulacions degut, principalment, als costos, però també a la preocupació per la rellevància.

Quines creu que són les habilitats més necessàries en els entorns laborals actuals? 

ChatGPT respon a aquesta pregunta igual que jo: alfabetització digital i fluïdesa en IA, anàlisi de dades i alfabetització en dades. A més, jo afegiria que, avui dia, per accedir a un contracte, el sol·licitant d'ocupació ha de ser capaç de demostrar com pot utilitzar aquestes eines en el context de les tasques laborals de la seva disciplina o sector.

Hi ha habilitats comunes que siguin útils en tots els sectors o disciplines?

Ara mateix, l'habilitat en gestió de projectes acapara molta atenció, ja que cada vegada és més important que els treballadors sàpiguen gestionar la informació i les aportacions de tota mena de fonts, inclòs, en un futur pròxim, el treball dels robots programats. També es parla molt del pensament crític, ja que tots ens hem d'esforçar cada vegada més a l'hora de separar la realitat de la ficció. Les altres habilitats toves o duradores, com la resolució creativa de problemes i l'empatia, adquireixen més importància en un món en què les tasques humanes passen a un estadi superior i exigeixen capacitat de síntesi, presa de decisions, presa de partit i comunicació.

Com transformen la nostra manera d'aprendre i educar la intel·ligència artificial i les tecnologies digitals en general? 

Crec que els educadors han superat la fase de "negació" que suposa intentar mantenir la IA fora de les aules. Ara intenten girar la truita i ajudar els estudiants a esbrinar què poden fer amb els coneixements i les eines de realització de tasques que tenen al seu abast. Això inclou guiar els alumnes a través de les fases de descobriment, comprensió i implementació perquè interactuïn amb les idees, els resultats i les solucions. Per fer-ho soc molt partidària d'aplicar el pensament de dissenyador (design thinking), una disciplina que imparteixo a la George Mason University.

Estem obligats a donar formació en intel·ligència artificial a tots els nostres alumnes perquè puguin tenir èxit en el mercat laboral del futur?

Sí. No puc pensar en gaires llocs de treball en els quals la intel·ligència artificial no sigui necessària la pròxima dècada. La meva filla és ballarina professional i es va formar com a aprenenta en comptes d'anar a la universitat. Potser no necessitarà la IA per fer la seva feina, però probablement la utilitzarà aviat en molts aspectes de la seva vida personal. La intel·ligència artificial s'està convertint en una eina de consum amb la mateixa velocitat que s'està tornant una eina de treball.

Quins són els objectius del Project on Workforce ('Projecte sobre la mà d'obra') de la Universitat Harvard i com pot ajudar a abordar el desequilibri entre universitat i vida professional?

El que té de bo el Project on Workforce és que es tracta d'una iniciativa interdisciplinària i de col·laboració entre la Harvard Kennedy School of Government, la Harvard Business School i la Harvard Graduate School of Education. Com a graduada a la School of Government, no conec moltes iniciatives en les universitats que abastin la mateixa amplitud de disciplines. És realment beneficiosa per als estudiants graduats de les tres escoles, ja que poden treballar junts. El projecte produeix recerca bàsica i aplicada en l'encreuament de camins dels mercats educatiu i laboral per a líders en els àmbits empresarial, educatiu i polític. La nostra missió és traçar el rumb d'un sistema d'educació postsecundària del futur que creï vies més eficients cap a la mobilitat econòmica.

Com aborda el Fòrum Internacional sobre Intel·ligència d'Habilitats (IFSI) en l'educació postsecundària i superior i per què creu que és important?

La capacitat de tenir dades en temps real és una de les tres competències principals que necessiten les institucions o ecosistemes d'educació i força laboral per crear el sistema de visibilitat d'habilitats que necessitem amb la finalitat de mantenir-nos al ritme del canvi en els mercats laborals actuals i futurs.