"És imprescindible abordar la gran bretxa que sovint hi ha entre la teoria acadèmica i la pràctica empresarial"

Amb més de 15 milions de lectors, Simon L. Dolan és sens dubte el que podríem anomenar un influenciador acadèmic. Actualment és director de Recerca i Programes a l'Advantere School of Management, ha publicat més de 150 articles en revistes especialitzades i ha participat en més de 250 conferències i trobades acadèmiques al llarg de la seva carrera. La seva intervenció més recent ha estat en la 2a. Jornada Anual de Recerca dels Estudis d'Economia i Empresa, celebrada a la UOC el 14 de maig, en la qual va ser el ponent principal amb una presentació titulada "Challenges of Academic Research in Economics and Business in the 21st Century" ('Reptes de la recerca acadèmica en economia i empresa en el segle xxi'). A més, l'endemà, la Societat Espanyola de Seguretat i Salut a la Feina (SESST) li va atorgar la medalla d'or 2025 per la seva trajectòria professional.

La primera pregunta és inevitable: quins són els reptes que ha d'abordar la recerca acadèmica en economia i empresa en el segle xxi?

Un dels reptes més importants a què ens enfrontem en l'àmbit de la recerca és el fet d'haver de garantir que aquesta sigui realment rellevant i aplicable als problemes reals que afecten el nostre entorn econòmic i empresarial. No és només un objectiu desitjable, sinó també fonamental per impulsar el desenvolupament i el progrés en les nostres organitzacions i comunitats. Per aconseguir-ho, és imprescindible abordar la gran bretxa que sovint hi ha entre la teoria acadèmica i la pràctica empresarial.

La teoria és, sens dubte, valuosa, però es pot convertir en abstracta si no connecta amb les realitats i els desafiaments a què les empreses fan front diàriament. Per tant, proposo que els investigadors, els acadèmics i els professionals se sumin a aquest esforç conjunt. Una col·laboració més estreta pot donar lloc a recerques que no només diagnostiquin els problemes, sinó que també generin solucions innovadores i pràctiques que es puguin aplicar immediatament.

Superar aquesta bretxa no suposa només un repte, sinó també una oportunitat d'or. Imagini l'impacte que suposaria que les universitats i les institucions de recerca col·laboressin amb les empreses per crear coneixements que resolguessin problemes específics i milloressin la competitivitat. Aquest tipus de sinergia pot obrir les portes a noves oportunitats, fomentar el creixement sostenible i, el que és més important, fer que les nostres economies siguin més resilients i adaptables.

La complexitat creixent dels fenòmens econòmics exigeix un plantejament interdisciplinari que integri coneixements d'altres camps. Quin paper té actualment l'investigador?

La interdisciplinarietat és fonamental per abordar la complexitat creixent dels fenòmens econòmics en el món actual. En un entorn en què la dinàmica del mercat evoluciona constantment i els reptes socials i mediambientals són cada vegada més urgents, és crucial que els professionals desenvolupin plantejaments conjunts que aglutinin diversos àmbits de coneixement. Aquest enfocament permet adaptar millor els productes i els serveis a les necessitats i els desitjos de la població.

Incorporant-hi la sociologia, podem analitzar de quina manera influeixen en l'economia les estructures socials i les relacions comunitàries i promoure així un desenvolupament més equitatiu i sostenible.

Com s'aplica la tecnologia en aquest context?

La tecnologia exerceix un paper fonamental en aquest context interdisciplinari. La revolució digital ha transformat la manera com actuen les empreses i s'interrelacionen les economies. Des de l'anàlisi de dades fins a l'automatització de processos, la integració de coneixements tecnològics permet als economistes i altres professionals comprendre millor les tendències emergents i respondre-hi de manera àgil i eficaç.

La qüestió ecològica no és pas menys important. En un moment en què els recursos naturals estan sobreexplotats i el canvi climàtic és una realitat palpable, l'economia ha de treballar braç a braç amb l'ecologia. Els enfocaments interdisciplinaris permeten identificar solucions innovadores per desenvolupar models econòmics sostenibles que respectin els límits del nostre planeta i promoguin un futur més verd.

La revolució tecnològica està canviant la manera de treballar dels investigadors?

Sens dubte. La irrupció del big data, la intel·ligència artificial i els mètodes quantitatius avançats no només ha transformat la nostra manera d'abordar la recerca, sinó que també ha creat una necessitat urgent d'actualitzar i adaptar les nostres habilitats tècniques i metodològiques.

La innovació metodològica va molt més enllà de la simple adopció de noves eines: és un canvi de mentalitat que ens permet abordar els reptes més complexos del nostre entorn. En aquest context, els investigadors han de ser proactius a l'hora d'adquirir habilitats noves que els permetin interpretar i analitzar eficaçment grans volums de dades.

A més, l'ús de la intel·ligència artificial obre un ventall d'oportunitats que, si s'aprofiten adequadament, poden enriquir la nostra recerca i la poden portar a nous horitzons. La combinació de mètodes quantitatius avançats i eines d'anàlisi predictiva pot facilitar la identificació de patrons i tendències que, d'altra manera, podrien passar desapercebuts.

La pressió per publicar pot afectar els investigadors?

Efectivament. La pressió constant per publicar en revistes de gran abast, fet que s'ha convertit gairebé en la norma en el món acadèmic, pot tenir un efecte limitador sobre la creativitat i la innovació en la recerca. Sovint, els investigadors es veuen atrapats en un cercle viciós en què el compliment de les normes editorials preval sobre la cerca genuïna de nous coneixements i descobriments.

Tanmateix, és imprescindible reconèixer que aquest desafiament també presenta una oportunitat única per replantejar-nos com encarem la recerca. Els indicadors i els mesuradors d'impacte poden servir com a referència en la nostra carrera acadèmica, però no s'han de convertir en l'única brúixola que guiï la nostra feina. És hora d'atrevir-nos a reinventar les pràctiques de recerca!

I quin paper té l'ètica en tot això? És necessària per mantenir la integritat científica?

En un entorn cada vegada més competitiu, en què la pressió per publicar resultats excel·lents pot ser aclaparadora, és fonamental recordar que l'ètica en la recerca i la transparència de les dades no són només un requisit, sinó també un principi bàsic per garantir la integritat de la nostra feina. La ciència avança gràcies a la confiança, i la confiança es construeix a través de l'honestedat, la responsabilitat i l'objectivitat.

Quan parlem d'ètica en la recerca ens referim a la responsabilitat que tenim a les nostres mans: tant cap als col·legues com cap a la societat i el medi ambient. Cada experiment que fem, cada dada que recopilem i cada conclusió a què arribem ha de reflectir el nostre compromís amb la veritat. No es tracta simplement de seguir unes directrius, sinó d'adoptar una mentalitat que valori l'equitat i el respecte en totes les etapes del procés de recerca.

Què li espera al món de la recerca en el futur?

Proposo orientar la recerca cap als grans reptes globals: el futur de l'àmbit laboral, la realitat migratòria mundial, el canvi climàtic, la desigualtat, la transformació digital i el desenvolupament sostenible. Aquests reptes no són simples coincidències, sinó que estan interrelacionats i exigeixen un enfocament integral que combini creativitat i innovació.

I pel que fa al futur de l'àmbit laboral, quines transformacions concretes podem presenciar ara mateix?

En el context del futur de l'àmbit laboral, hem de tenir en compte la manera com l'automatització i la intel·ligència artificial transformen les nostres indústries i professions. Això suposa una oportunitat única perquè els nostres investigadors i professionals sobre el terreny desenvolupin solucions que no només optimitzin els processos, sinó que també garanteixin que els llocs de feina siguin justos i accessibles per a tothom.

Més enllà del mercat laboral, de quina manera la mobilitat humana desafia els marcs de recerca actuals?

És fonamental abordar la realitat d'un món migrant. La mobilitat de les persones redefineix les comunitats i les economies. Per tant, el fet d'orientar la recerca cap a polítiques inclusives que abordin la integració i la cohesió social pot conduir a societats més resilients i pròsperes.

El canvi climàtic representa un dels reptes més importants dels nostres temps. La ciència i la tecnologia tenen el poder d'oferir solucions sostenibles, des d'energies renovables fins a pràctiques agrícoles responsables. És responsabilitat nostra com a comunitat acadèmica i professional contribuir a un futur en què la sostenibilitat no sigui només un objectiu, sinó també una realitat tangible.

Quins altres factors hem de tenir en compte?

La desigualtat, tant en l'àmbit econòmic com en el social, exigeix també la nostra atenció. La recerca en aquest camp pot il·luminar el camí cap a més equitat i justícia social. És hora de deixar de banda les diferències que divideixen les societats i treballar per construir un món més unit.

La transformació digital, d'altra banda, ens ofereix l'oportunitat de reimaginar la manera com interactuem, treballem i ens comuniquem. L'ús ètic i responsable de la tecnologia pot obrir noves portes i crear entorns de treball més flexibles i inclusius.

Finalment, el desenvolupament sostenible ha de ser la brúixola que guiï les nostres iniciatives i la nostra recerca. Tenir en compte el benestar de les generacions futures és un imperatiu que no podem ignorar. Quan orientem la recerca cap a aquests grans reptes globals, no només contribuïm a trobar solucions pràctiques, sinó que també animem altres persones a sumar-se a aquest esforç transformador.