Inducció al suïcidi: un delicte desconegut però en augment

Les defuncions per suïcidi a Espanya van en augment. Entre el 2018 i el 2022 se'n va registrar un increment del 20 %, ja que es va passar de 3.539 a 4.227 casos, segons dades del Ministeri de Sanitat. En el cas concret del suïcidi adolescent, actualment se'n registren les xifres més altes de l'últim quart de segle. Però tant la societat com el món del dret comparteixen una visió reduccionista del suïcidi en definir-lo com una decisió individual, sense considerar el paper que hi tenen els contextos de violència, pressió o vulnerabilitat. De fet, moltes persones desconeixen que existeix el delicte d'inducció al suïcidi. "Això evidencia la confusió social sobre aquest fenomen", adverteix Oriol Martínez Sanromà, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El dijous 18 de desembre, de 16 a 18 h, la UOC organitza el seminari web Paraules que maten? Una mirada integral a la inducció al suïcidi. La trobada vol enviar un avís sobre la importància del fenomen, entendre'n les causes i establir mecanismes que permetin abordar una problemàtica en augment. "Les societats contemporànies, en què la salut mental es veu cada vegada més afectada, són molt propícies per als desenllaços fatals, que constitueixen un procés de dolor psicològic per a la víctima i la seva família", explica Martínez, coordinador de la jornada.

Els factors de risc psicològic que poden conduir al suïcidi

Els experts assenyalen que la desesperança, la humiliació i el sentiment d'estar atrapat multipliquen els pensaments suïcides. L'accés als mitjans, la impulsivitat i la ciberviolència creen la tempesta perfecta perquè aquests pensaments derivin en acció, segons Irene Montiel, psicòloga, criminòloga i professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. L'experta també avisa que la violència interpersonal, sobretot en la infància, i la violència digital poden intensificar la desesperança i la sensació d'estar atrapats: "La violència digital accentua la sensació d'atrapament, per la impossibilitat d'escapar-ne i la pèrdua de control sobre imatges o vídeos". En la mateixa línia, Oriol Martínez apunta que tant l'assetjament escolar com la pressió laboral i la violència familiar poden portar la víctima a veure el suïcidi com una sortida: "L'assetjament o la violència situen la víctima en un context emocional que pot propiciar que consideri suïcidar-se com a via de fuga".

Els casos d'Espanya i de Xile: la novetat del "suïcidi femicida"

El seminari web abordarà, entre altres aspectes, els reptes legals que hi ha a Espanya en aquest àmbit, i els compararà amb la situació de Xile. Uns reptes que passen per provar la influència i la intencionalitat d'un tercer quan es produeix un suïcidi, cosa que resulta molt complexa. La policia no investiga interferències de tercers, i, d'altra banda, la interpretació del delicte és molt restrictiva, explica Martínez: "Per aplicar el delicte d'inducció al suïcidi, cal una influència directa i expressa, un requisit que encaixa molt malament amb la realitat de les dinàmiques d'assetjament o de violència". La regulació del delicte a Espanya i a Xile és molt semblant. En el cas de la legislació xilena, s'ha introduït, a més, un concepte nou, el d'"inducció al suïcidi femicida", que no s'ha aplicat per dificultats probatòries.

Per la seva banda, i en referència a l'entorn escolar, Montiel posa l'èmfasi en el fet que la violència, l'assetjament i la ciberviolència poden generar desesperança i posar la víctima en situació de risc, com en els casos de bullycide: "Podem parlar de bullycide quan l'experiència del bullying porta la víctima al suïcidi".

La necessitat d'una mirada integral

Un dels objectius del seminari web és promoure una mirada integral sobre el fenomen del suïcidi que tingui en compte la salut mental, el dret i la comunicació. En el dret encara es parteix de la premissa que el suïcida és una persona totalment lliure i responsable, però en realitat es tracta d'una persona totalment vulnerable, subratlla Martínez, que advoca per abordar el problema combinant la psicologia i el dret: "Qui es suïcida no és una persona plenament lliure que sospesa raons, sinó una persona vulnerable que necessita protecció en tots els àmbits".

El professor de la UOC recorda que el dret penal és reactiu i insuficient, per la qual cosa la prevenció ha de venir de la psicologia, l'educació i les polítiques socials. "El dret penal sempre arriba tard: per prevenir el suïcidi calen eines socials, psicològiques i pedagògiques", destaca. És per això que fa una crida a la participació en la jornada del 18 de desembre, perquè "en una societat cada vegada més conscient de la salut mental, parlar del suïcidi és fonamental". Afegeix que la UOC vol transferir coneixement, prevenir i afrontar el suïcidi des de múltiples disciplines: "Tenim el compromís d'entendre les causes del suïcidi i d'establir mecanismes jurídics, psicològics i socials per abordar-lo de manera més eficaç".