Deu mesures per reduir la discriminació i l'estigma que pateixen les dones durant la menopausa

Fogots, pèrdues de memòria, dificultat per concentrar-se, canvis d'humor, incontinència urinària o dolor articular. Són alguns dels més de cent símptomes associats a la menopausa, una etapa natural que totes les dones experimenten quan s'interromp l'ovulació i es para la menstruació, entre els 45 i els 55 anys.

A l'estigma i la discriminació que pateixen durant aquest període biològic, s'hi sumen l'impacte físic i psicològic que comporta, que pot fer disminuir no només la qualitat de vida, sinó també la productivitat laboral.

En aquest sentit, un nou estudi en obert fet per la investigadora Clara Selva Olid, del grup Behavioural Design Lab (BDLab), adscrit a la unitat Salut digital, salut, benestar de la UOC, i publicat en la revista científica Frontiers in Reproductive Health, conclou que l'establiment de mesures públiques en els àmbits polític, social i organitzacional pot reduir la discriminació i l'estigma social, contrarestar la invisibilització d'aquesta etapa vital i millorar notablement la qualitat de vida i l'atenció sanitària que reben aquestes dones.

Donar veu a les dones

A partir d'entrevistes a vint dones d'edats compreses entre els 45 i els 60 anys que han tingut símptomes, tant físics com mentals, relacionats amb la menopausa i la postmenopausa durant els darrers cinc anys, Selva Olid, també professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, ha establert un decàleg de propostes articulades entorn de tres eixos d'acció fonamentals: sensibilització social, educació, i mesures laborals i sanitàries.

"L'objectiu que perseguia era donar veu a les dones en el disseny de polítiques més inclusives i eficaces que els ofereixin un acompanyament més adequat en aquest trànsit", explica Selva Olid. Per a la investigadora, és crucial que les dones participin en el disseny, la implementació i l'avaluació de les polítiques públiques per garantir que recullen realment les seves necessitats i realitats.

El treball, així mateix, posa sobre la taula el debat de com aquestes iniciatives es poden adaptar a les diferents realitats socials i econòmiques de les dones d'Espanya.

Propostes d'acció

Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), a Catalunya hi ha prop d'un milió de dones amb edats compreses entre els 45 i els 60 anys, el període en què acostuma a començar aquesta transició. Elements com ara la salut, la genètica, el context sociocultural i l'exposició a factors ambientals acaben determinant l'edat en què la menstruació s'acaba definitivament, tot i que la perimenopausa, una fase anterior caracteritzada per períodes irregulars i fluctuacions hormonals, pot començar diversos anys abans. Després de la retirada de la regla, durant la postmenopausa, els símptomes —que afecten vuit de cada deu dones— es poden allargar diversos anys.

Tot i ser un procés natural que afectarà totes les dones, sovint falta informació. Així mateix, la visió que es té d'aquest període des del sistema de salut públic està molt medicalitzada i es continuen perpetuant mites i discriminació.

En aquest sentit, l'estudi de Selva Olid perseguia identificar i analitzar propostes d'acció que les organitzacions públiques del país poden adoptar per millorar la transició per l'etapa de la menopausa. El treball conclou amb un decàleg de mesures articulades entorn de quatre àmbits diferents: esfera social, salut pública, àmbit laboral i recerca mèdica.

1. Esfera social. Les participants en l'estudi reclamen mesures per augmentar la visibilitat social de la menopausa, la consciència sobre els efectes que té, i el desenvolupament d'estratègies d'acompanyament i normalització. Una de les vies seria integrar-la dins del currículum escolar, fet que contribuiria a normalitzar-la com una etapa més de la vida.

"Es tracta d'impulsar estratègies d'acompanyament per evitar l'aïllament de moltes dones i el sentiment de vergonya que experimenten, amb l'objectiu de posar fi a l'estigma", assenyala Selva Olid. L'experta afegeix que "cal emprendre accions per empoderar les dones, perquè tinguin encara més control sobre la seva salut". Els referents tenen un impacte molt positiu. En aquest sentit, Selva Olid considera que les xarxes socials contribueixen de manera molt positiva a normalitzar aquesta etapa, a diferència dels mitjans tradicionals, que ho fan més a poc a poc.

2. Salut pública. Cal tenir professionals de la salut formats en menopausa, a més de disposar de suport psicològic, grups d'ajuda mútua i fins i tot tallers de formació en hàbits saludables.

"Tot i ser una etapa natural que pot arribar a tenir repercussions importants sobre la salut i el rendiment laboral de les dones, el cost econòmic dels tractaments per pal·liar-ne els símptomes i aconseguir més benestar recau exclusivament en elles. No obstant això, hauria de recaure en la societat: les dones no trien ser menopàusiques", reclama Selva Olid.

3. Àmbit laboral. De les entrevistes de l'estudi es desprèn que, per aconseguir entorns laborals més equitatius, fan falta polítiques de conciliació obligatòries, a més de suport definit a la menopausa, amb incentius de l'Administració per a les organitzacions que implantin bones pràctiques i fomentin la formació i la sensibilització de la plantilla amb l'objectiu de reduir biaixos de gènere, generar espais de diàleg i normalitzar aquesta etapa.

Mesures com el fet de disposar de referents de menopausa a les empreses, impulsar la flexibilitat laboral i implantar adaptacions com l'ús de bates o uniformes més transpirables, instal·lar més punts d'aigua a l'espai, i oferir la possibilitat de teletreballar o disposar d'una baixa per menopausa, poden ser molt efectives per compatibilitzar la feina amb els reptes d'aquesta etapa i evitar l'absentisme i fins i tot la pèrdua o l'abandonament de la feina.

Catalunya és pionera a Espanya en l'aprovació d'un pla integral en aquest sentit (Pla integral d'equitat menstrual i climateri 2023-2025), fet que va comportar un pas important per reconèixer la salut menstrual i la menopausa, així com els drets i el benestar en l'àmbit laboral i social. No obstant això, Selva Olid assenyala que "amb això no n'hi ha prou perquè hi hagi una equitat real, ja que no és una llei vinculant que obligui a prendre mesures en el món laboral".

4. Recerca mèdica. Cal fomentar la recerca en menopausa i dedicar-hi recursos, sobretot pel que fa a tractaments i teràpies dirigits a mitigar els símptomes i prevenir els problemes de salut a llarg termini.

"Fins ara, la recerca en salut femenina, quan n'hi ha hagut, s'ha centrat en l'etapa reproductiva i la menopausa s'ha deixat en segon pla, malgrat l'enorme impacte físic, emocional i social que té", explica la investigadora. Selva Olid assenyala que el seu interès per investigar en aquest camp neix, de fet, de "la necessitat d'ampliar el coneixement científic sobre aquest període i aportar dades per millorar la qualitat de vida de les dones".

 Aquesta recerca s'emmarca en les missions de recerca de la UOC Educació al llarg de la vida i salut digital i benestar planetari, i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides 3, salut i benestar; 4, educació de qualitat; 5, igualtat de gènere; 8, treball decent i creixement econòmic; 10, reducció de les desigualtats, i 16, pau, justícia i institucions sòlides.

Article relacionat

Selva Olid C. Proposals for integrated public management of the menopausal transition and postmenopause through Spanish women's experiences: a qualitative study. Frontiers in Reproductive Health, desembre del 2024. DOI: 10.3389/frph.2024.1483267.

La recerca de la UOC

La UOC investiga, amb una marcada especialització en l'àmbit digital, per incidir en la construcció de la societat del futur i contribuir a les transformacions necessàries per fer front als desafiaments globals.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen al voltant de cinc unitats de recerca per abordar cinc missions: Cultura per a una societat crítica, Educació al llarg de la vida, Salut digital i benestar planetari, Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.