Criptomonedes a la nòmina: quan el salari es converteix en una inversió de risc

El pagament del salari en criptovalors (actius digitals, com USDT o USDC), criptomonedes (moneda digital, com el bitcoin) o stablecoins (criptoactius amb un valor suposadament estable) ha passat de ser una pràctica pròpia de l'ecosistema cripto a convertir-se en una fórmula cada vegada més present en empreses internacionals, start-ups (empreses emergents) tecnològiques i plataformes de contractació global. Segons l'informe State of Crypto Payroll Report 2026 de Rise, un de cada quatre negocis consultats ja utilitza criptoactius per pagar algun tipus de remuneració. A més, el salari cripto ja no s'identifica necessàriament amb bitcoins: més del 90 % dels pagaments es fan en stablecoins, sobretot USDC, amb un 63 % de quota, i USDT, amb un 28,6 %.

El salari en criptovalors és llibertat financera o una nova forma de precarietat digital? Segons Miguel Arenas Gómez, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en dret del treball i de la Seguretat Social, la resposta és clara: "En cap cas estem davant d'una nova via de flexibilitat i innovació salarial." A parer seu, aquesta pràctica és sobretot "un mecanisme evident per traslladar a la persona treballadora la volatilitat, el risc i la incertesa propis dels mercats digitals".

Elisabet Ruiz Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigadora del grup DigiBiz, ho analitza des de l'economia domèstica i l'educació financera. La seva advertència és igualment directa: "Acceptar això és acceptar que una part del teu sou és molt variable i molt volàtil, amb un risc molt elevat." Per això, sosté que aquests diners no haurien de servir mai per planificar despeses fixes com el lloguer, la hipoteca o les factures. Plataformes com Deel, Bitwage o Rise Works ja faciliten aquests pagaments en entorns de treball internacional, especialment en empreses tecnològiques, empreses emergents i projectes Web3.

Un encaix legal molt limitat a Espanya

El primer fre és jurídic. A Espanya, l'article 29.4 de l'Estatut dels treballadors estableix que el salari s'ha de pagar en la moneda de curs legal o mitjançant un xec o una modalitat similar a través d'entitats de crèdit. Els criptovalors i les criptomonedes no són de curs legal.

L'article 26.1 del mateix estatut permet el salari en espècie, però amb dues garanties essencials: no pot superar el 30 % de les percepcions salarials i no pot reduir la quantia íntegra en metàl·lic del salari mínim interprofessional. La llei espanyola és rígida precisament per protegir el salari de la volatilitat. Si hipotèticament s'acceptessin com a retribució en espècie o com a complement variable, els criptovalors s'haurien de valorar en euros en el moment del lliurament i s'haurien d'integrar tant en la base de cotització a la Seguretat Social com en la tributació de l'IRPF.

Arenas va més enllà i qüestiona que les criptomonedes puguin encaixar ni tan sols com a salari en espècie. "No considero possible de cap de les maneres l'abonament del salari amb criptomonedes, ni tan sols sota la figura del salari en espècie", afirma. El motiu és que el Conveni número 95 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) exigeix que les prestacions en espècie tinguin un valor "just i raonable" i siguin apropiades per a l'ús personal del treballador i de la seva família. La volatilitat dels actius digitals dificulta garantir aquest valor estable.

El reglament europeu MiCA (Market in Crypto-Assets) ha ordenat part del mercat dels criptoactius a la Unió Europea i fixa obligacions per als emissors i prestadors de serveis, però no converteix els criptovalors en salari ni substitueix la legislació laboral estatal. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) recorda que MiCA regula els mercats de criptoactius i els proveïdors de serveis, amb l'entrada en aplicació general des del 30 de desembre de 2024, tot i que a Espanya hi ha un període transitori per a determinades entitats fins al 2026.

Aquest marc crea un trencaclosques per a les empreses globals que volen homogeneïtzar les nòmines. Als Estats Units, el marge contractual és més flexible i algunes ciutats, com Miami o Nova York, han promogut públicament el cobrament parcial en bitcoins. A El Salvador, el bitcoin va arribar a tenir reconeixement com a moneda de curs legal, però el Fons Monetari Internacional va concloure, el 2025, que aquesta adopció no havia contribuït a millorar la inclusió financera ni les remeses digitals.

Per això, Arenas només veu un encaix jurídic molt restringit: no com a salari base, sinó com a complement variable extraordinari. "L'única via en la qual això podria tenir un mínim d'encaix legal seria exclusivament com a participació en beneficis", sosté. És a dir, una fórmula semblant a les opcions d'accions (stock options), vinculada als resultats de l'empresa i sense comprometre la base de la nòmina.

El cost ocult: fiscalitat, volatilitat i educació financera

El segon problema és econòmic i domèstic. Cobrar en criptovalors canvia la relació amb els diners: el treballador deixa de rebre una quantitat estable i passa a gestionar un actiu que pot variar de preu, que exigeix la conversió a euros, depèn d'una plataforma i pot generar conseqüències fiscals. Si el criptovalor cau abans de pagar el lloguer, el treballador perd poder adquisitiu real i es veu obligat a convertir-se en un gestor de cartera.

Ruiz-Dotras alerta que el problema no és només el producte, sinó tot l'ecosistema que l'envolta. El treballador ha d'entendre quin actiu rep, quan el pot convertir, com funciona la wallet, quin risc té la plataforma i què passa si perd les claus. A diferència d'un dipòsit bancari o d'una nòmina en euros, aquí no sempre hi ha una entitat a qui reclamar ni un fons de garantia al darrere.

El fet que el pagament es faci en stablecoins no elimina el risc. Aquestes monedes digitals busquen mantenir paritat amb una divisa com el dòlar o l'euro, però no equivalen a un dipòsit bancari garantit. Ruiz-Dotras recorda el cas de Terra, que va col·lapsar el 2022, i subratlla que una stablecoin també pot perdre la paritat o desaparèixer: "Que sigui una stablecoin no vol dir que sigui segura."

A això s'hi afegeix la fiscalitat. Els criptovalors rebuts com a retribució tributen com a rendiments del treball i, si després es venen amb guany, poden generar una nova obligació fiscal. Ruiz-Dotras ho resumeix així: si l'actiu es ven i genera un guany, "també has de pagar impostos sobre aquest guany"; si no es declara correctament, pot acabar derivant en frau fiscal i sancions.

La qüestió de l'alfabetització financera és central. BVNK assenyala que el 39 % dels treballadors que reben ingressos en stablecoins afirmen que això ha millorat la seva capacitat de fer negocis internacionals, però un 75 % de la generació Z encara té dificultats per entendre les implicacions fiscals reals de rebre aquests actius a la seva cartera personal.

Ruiz-Dotras considera que la majoria dels treballadors no disposa de la formació necessària per assumir aquesta càrrega. "No, ni de bon tros", respon quan se li pregunta si hi ha prou educació financera per entendre aquest tipus de pagament. Si ja costa comprendre un fons d'inversió, unes accions o una cartera diversificada, sosté, encara és més difícil exigir coneixements sobre cadena de blocs (blockchain), wallets, plataformes internacionals, fiscalitat cripto i custòdia digital.

Una anàlisi de Finect apunta en la mateixa direcció des del punt de vista de l'usuari espanyol: no totes les plataformes tenen el mateix grau de supervisió, i convé distingir entre proveïdors autoritzats sota MiCA o inscrits en registres nacionals i plataformes estrangeres amb una protecció efectiva menor per al client. Finect també subratlla que els comptes o productes cripto poden semblar similars als productes financers tradicionals, però els seus riscos són molt més elevats.

Segons Ruiz-Dotras, la conclusió pràctica és clara: els criptoactius no haurien d'afectar salaris baixos, perfils vulnerables ni salaris bàsics. Si una empresa vol oferir retribució en espècie, hauria de prioritzar prestacions vinculades a necessitats previsibles —assegurança mèdica, menjador, escola o altres despeses familiars— i no convertir una part del salari en una inversió de risc.

El debat, per tant, no és si la tecnologia de cadena de blocs pot facilitar pagaments internacionals. Ho pot fer. La qüestió és si aquesta eficiència justifica alterar la funció essencial del salari: garantir ingressos estables, previsibles i suficients. Segons els experts consultats, els criptovalors poden tenir sentit com a incentiu extraordinari i voluntari, sempre que el treballador estigui ben informat. Però quan substitueixen una part rellevant de la nòmina, el risc és que la promesa d'innovació amagui una transferència d'incertesa cap a qui té menys marge per assumir-la.