"A la UOC convertim les dades en decisions per innovar a les aules virtuals"

Sílvia Sivera és directora de l'eLearning Innovation Center (eLinC) de laUniversitat Oberta de Catalunya (UOC), el centre d'educació superior que lidera la innovació en educació en línia i que, entre altres iniciatives, impulsa el#UOC2TheFuture, la cita anual de la comunitat UOC en què el professorat, l'estudiantat i els agents col·laboradors debaten sobre els escenaris emergents d'innovació educativa. En el marc d'aquest congrés intern, Sivera reflexiona sobre els grans reptes de la universitat davant la revolució tecnològica: des de l'ús ètic de la intel·ligència artificial fins a una iniciativa pionera que posa les dades del procés d'aprenentatge a disposició de tota la comunitat universitària.

La revolució tecnològica planteja reptes molt profunds per a les universitats. Per on cal començar?

Certament, la revolució tecnològica ho ha canviat tot. Hi ha una transformació social, cultural i econòmica, i és el moment també de fer una transformació pedagògica. Un dels grans reptes que tenim les universitats és revisar el nostre model educatiu. Ens hem d'assegurar que l'aprenentatge —què hem d'aprendre i com ho hem d'aprendre— i aquesta suposada democratització del coneixement i les facilitats que ens dona la tecnologia, l'accés al coneixement, no impliquin crear nous biaixos o noves desigualtats. I també, evidentment, hem de pensar en el paper de la universitat en aquests moments en la societat.

En quins àmbits és més urgent innovar?

La innovació és imperativa en dos àmbits molt generals. Un és l'àmbit de la docència, en què cal repensar quins són el rol i la funció del docent avui en dia: què ensenya, per què ho ensenya i com ho ensenya. I l'altre és l'àmbit de l'aprenentatge, que és la part de l'estudiantat: com està aprenent, com l'ajudem i quina responsabilitat té en allò que està aprenent.

Hi ha un procés clau, que és el de la integritat acadèmica. Hem de garantir que uns i altres tinguem molt clares les regles i els valors sobre l'aprenentatge. Volem aprendre i entendre primer —és a dir, tenir les eines que ens faciliten la generació de continguts, de resultats i d'activitats— o ens interessa el procés? Hem de buscar vies innovadores per resoldre aquest atzucac que està creant friccions en el pacte entre docents i estudiants. Això també ens obliga a tenir una mirada molt personalitzada i a atendre la diversitat d'estudiants.

En aquest sentit, tant docents com estudiants han de fer un pacte perquè allò que aprenen a la UOC i a totes les universitats sigui coneixement real que puguin aplicar, que hagin entès, que sigui de la seva autoria i que s'hagi fet seguint unes normes ètiques. Cal tenir una relació basada en la confiança, no en la desconfiança contínua.

La intel·ligència artificial és, ara mateix, el gran debat en l'educació. La consideres una amenaça o una oportunitat?

Pot ser totes dues coses. Hem de ser prudents, i a la UOC hem posat certs límits. Per exemple, no hem d'utilitzar la IA per avaluar: un estudiant ha de tenir clar que el seu treball serà avaluat per un humà. Això és un límit i és un posicionament ideològic davant de la pedagogia i de com entenem que ha de ser el procés d'ensenyament a la UOC.

Jo considero que una bona eina d'intel·ligència artificial ben utilitzada pot ser un augmentador de capacitats, però n'hem d'ensenyar els límits ètics. Hem d'ensenyar a utilitzar-la molt bé per treure'n el màxim de possibilitats i ser molt conscients que aquestes eines també s'alimenten d'una informació amb què hem d'anar amb cura. No podem introduir dades personals, no hem d'alimentar la consolidació de certs biaixos, per exemple.

A la UOC tenim un manifest de la IA: donem pautes i establim molt clarament què es pot fer i què no es pot fer. I el que volem és que l'estudiantat no se senti amenaçat ni posat contínuament en dubte sobre si ha utilitzat una IA o no. Ens interessa, sobretot, que pugui demostrar que durant el procés ha après.

La UOC és una universitat digital. Quins avantatges concrets aporta això en la pràctica?

El fet de ser una universitat digital ens permet tenir dades de tot. Des de fa un temps, hem començat a posar-les a disposició dels diferents actors de la Universitat perquè, des de l'eLinC, considerem que han de ser una palanca per a la innovació contínua.

Ara mateix disposem de dashboards —per a assignatures, programes, direccions d'estudis i vicerectorat— on es pot veure en temps real què passa a les aules: si l'estudiantat hi interactua, si lliura les activitats a temps, si els docents les dinamitzen. Són dades agregades, i pròximament hi tindran accés també el professorat col·laborador i l'estudiantat. Crec que això és pioner al món: donar a cada actor les dades que ell mateix genera en el procés d'ensenyament i d'aprenentatge perquè tothom —estudiantat, docents i equips de gestió— pugui prendre decisions basades en evidències i millorar aquests processos de manera contínua.

Com a professora, des que comença el curs ja puc observar què passa i prendre decisions en conseqüència. Si estem pendents d'aquestes dades, podem reaccionar a temps.

Per a l'estudiantat, l'accés a aquesta informació li permet comparar-se amb la resta. Un estudiant que entra poc a l'aula, consulta pocs materials i obté resultats modestos pot veure que els seus companys participen més en els debats o accedeixen a recursos que ell no ha consultat. Això li permet deduir que, si canvia alguns hàbits, els seus resultats acadèmics poden millorar.

Com s'impulsen el talent i la creativitat entre el professorat?

Per desenvolupar el talent i la creativitat entre el professorat, proposo una fórmula de tres elements: temps, espais i ganes.

El temps és imprescindible, perquè un professor universitari, a banda de la docència, fa recerca, transferència i divulgació de coneixement. Cal blindar temps dins la seva jornada laboral perquè pugui continuar nodrint-se, desenvolupant el talent i orientant-se cap a la innovació.

Els espais són de molts tipus. D'una banda, hi ha els formatius: davant la irrupció de la IA i les noves tecnologies, el professorat també s'ha de reciclar i ha d'adquirir nous coneixements i habilitats. De l'altra, hi ha els col·laboratius: el #UOC2TheFuture, la cita anual de la UOC per reflexionar sobre aquestes qüestions, és el punt de trobada del professorat per pensar en innovació, compartir experiències i inspirar-se en el que fan els altres. A més, volem crear una xarxa —un club d'innovadors— formada per docents dels diferents estudis que actuïn com a referents i ambaixadors de la innovació des de cada àmbit i disciplina.

I, finalment, hi ha les ganes: a la UOC sempre he dit que venim motivats de casa i que ens agrada molt la nostra feina, però també ens ajuda tenir referents, inspirar-nos, trobar-nos, rebre la visita de gent de fora i tenir oportunitats d'intercanvi.

Quin paper té el model pedagògic de la UOC en tot aquest procés d'innovació?

Igual que la tecnologia, la pedagogia no és neutra. Els models centrats en la transmissió de continguts es basen en una jerarquia del coneixement; els centrats en l'estudiantat fomenten l'autonomia, la participació i el pensament crític, i els orientats a les competències busquen que l'estudiantat apliqui el que ha après en un context productiu concret.

La UOC té un model pedagògic centrat en l'estudiantat des de la seva creació, però que va més enllà: contempla la trajectòria de la persona al llarg de tota la vida i l'acompanya en cada etapa d'aquest recorregut. La versió ampliada d'aquest model s'anomena Insígnia. El seu objectiu és situar encara més l'estudiantat al centre, empoderar-lo i donar-li eines perquè pugui prendre decisions informades sobre la seva pròpia trajectòria acadèmica i professional.

El punt de partida és l'autoconeixement: saber quines competències es tenen, quines manquen i com es relacionen amb les demandes de l'entorn. En aquest sentit, un dels reptes pendents és la connexió entre la universitat i el mercat de treball, que sovint és un problema de llenguatge: cal que tots dos actors parlin el mateix idioma. Per això, dins del model Insígnia s'està treballant en la traducció de les competències que demana el mercat laboral amb les que figuren en les memòries de les titulacions. A través d'eines com el GPS professional i altres recursos d'acompanyament, l'objectiu és que cada estudiant pugui dissenyar el seu propi itinerari acadèmic per millorar la seva capacitació o reinventar-se professionalment: és el que coneixem com a reskilling o upskilling.