"Hem de protegir els menors regulant l'accés a les xarxes socials"

Daniel Riera és director dels Estudis i professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Com a investigador del centre de recerca UOC-TECH i responsable del grup ICSO, centra la seva recerca en la creació d'algorismes i programari que ajudin a prendre millors decisions en situacions complexes, com ara en el transport i la logística, la producció, el posicionament en temps real i les ciutats intel·ligents. En aquesta entrevista, parla sobre l'ús de la IA en les pimes, la presència de les dones en carreres tecnològiques i la prohibició de l'accés a les xarxes als menors, entre d'altres, i revela dades sobre la contribució dels Estudis a la formació de professionals.

Què ha suposat la irrupció de la IA en la docència de les titulacions tecnològiques? I en l'Escola de Programació?

Les titulacions dels nostres Estudis continuen mantenint una base sòlida de matemàtiques, física, estadística, etc., perquè sense aquests coneixements l'estudiant no tindria criteri per interpretar si una solució de la IA és correcta o per entendre les decisions que pren la màquina. L'arribada de la IA suposa una oportunitat per fomentar l'esperit crític de l'estudiantat i formar-lo perquè sàpiga identificar els errors i proposar millores en les solucions.

L'Escola de Programació de la UOC està específicament dissenyada per a no informàtics que vulguin potenciar la seva professió mitjançant la tecnologia. Un exemple clar són els periodistes que volen aprendre a manejar dades de manera avançada utilitzant eines com ara Python. S'està planejant la incorporació de mòduls per ensenyar a fer servir la IA com una eina de productivitat, per actuar com un "copilot" que eleva la competència del professional, però sempre sota el control de l'usuari humà.

El 56 % de les pimes a Espanya ja utilitzen la IA. Com a investigador en aquest àmbit, quins errors han d'evitar aquestes empreses per ser més eficients?

Un dels errors més comuns és la precipitació i la manca de prospecció. Sovint es compra la primera tecnologia que arriba al mercat sense fer una anàlisi prèvia, i això provoca en molts casos inversions innecessàries. Cal dedicar un temps previ per identificar exactament com se'n pot treure profit. L'objectiu ha de ser que els treballadors puguin fer més coses en menys temps o oferir un servei de més qualitat, evitant un desgast inicial que no doni fruits.

A més, s'ha de donar temps als equips per formar-se. Si s'implementa de manera precipitada, el personal sovint no està format o orientat a l'ús correcte de la IA, i pot percebre la nova tecnologia com una amenaça per a la seva feina, cosa que pot generar resistències internes i disminuir l'eficiència.

La ludificació t'interessa com a eina de motivació en l'aprenentatge. En les carreres universitàries, quins tipus d'exercicis aporten més beneficis per a l'estudiantat?

M'interessa introduir mecàniques de joc perquè l'estudiantat se senti més motivat a realitzar tasques que, altrament, podrien resultar tedioses. La ludificació o gamificació no consisteix simplement a passar-s'ho bé, sinó a utilitzar tècniques pròpies dels jocs per motivar a fer certes accions que poden ser feixugues. És una eina que en alguns casos pot ajudar l'estudiant a ser més productiu, per exemple, fent més exercicis que li permetin interioritzar millor un tema. Això pot millorar el seu aprenentatge i, per tant, el seu rendiment acadèmic. Pot ser, a més, una manera de fomentar el treball en equip per resoldre tasques comunes. Com a exemple, un company dels EIMT va fer una prova en una assignatura sobre xarxes i ciberseguretat, on va dividir en grups l'estudiantat, que havia de fer diferents accions com ara exercicis, resolució de l'atac a un servidor, etc., i així anava aprenent conceptes de seguretat de forma pràctica.

En un episodi del vostre pòdcast, Despacho 42, parleu sobre la protecció dels menors a internet. Què et sembla que el govern espanyol vulgui prohibir l'accés a les xarxes als menors de 16 anys?

Hi estic completament d'acord. No soc psicòleg ni expert en el tema, però, coneixent el que hi ha al darrere del disseny de les xarxes socials, tinc clar que hem de protegir els menors regulant-ne l'accés. És similar a quan va sorgir la llei del tabac: la responsabilitat recau sobre qui ofereix el producte i no sobre el consumidor. La regulació no s'ha de veure com un càstig, sinó com una manera de posar límits a les empreses.

S'han d'implementar mesures efectives de verificació de l'edat. No n'hi ha prou amb preguntar a l'usuari si és menor d'edat. Per poder utilitzar les xarxes socials es podria demanar una targeta de crèdit i fer un cobrament, encara que sigui simbòlic, o demanar un identificador digital, expedit per una agència acreditada, què permetés comprovar l'edat sense revelar altres dades personals, com s'està debatent a la UE.

Des del 2016 impulseu els premis internacionals Equit@t en l'àmbit del gènere i la tecnologia. En aquesta darrera dècada, quina evolució social veus en aquest sentit i quins aspectes cal millorar?

Gràcies a l'estreta col·laboració que tenim amb el grup recerca sobre gènere i TIC (GenTIC) de la UOC, podem observar que es continuen perdent vocacions tecnològiques entre les nenes de 10 a 14 anys a causa dels estereotips socials i la falta de referents, entre d'altres. Al llarg dels anys, les enginyeries s'han associat més als homes. Quan abans, en el sistema universitari, la carrera d'Informàtica es deia llicenciatura en Informàtica, la presència femenina era del 30 %, però en canviar el nom a Enginyeria Informàtica va caure dràsticament al 10 %. Avui dia, les dones se senten més atretes per tecnologies amb aplicació social directa, com l'enginyeria biomèdica o l'anàlisi de dades enfocada a la salut o a l'educació.

La taxa d'ocupació de les persones amb discapacitat a Espanya és del 28,5 %. Com es pot millorar la seva ocupabilitat en el sector tecnològic i la seva inclusió digital?

Cal fomentar un canvi de mirada que promogui la inclusió com a valor estratègic. En l'àmbit de la discapacitat, els enginyers tendeixen al "solucionisme tecnològic", intentant resoldre problemes sense escoltar les persones afectades. Els equips de treball han de ser diversos, amb homes, dones, persones racialitzades i persones amb diversitat funcional, entre d'altres, per evitar biaixos i assegurar que la tecnologia respongui a les necessitats reals.

La UOC i la Fundació VASS, de fet, han llançat una càtedra per millorar l'ocupabilitat i la inclusió digital de les persones amb discapacitat. El programa, dirigit a les persones amb discapacitat, proveeix formació en competències digitals d'alta demanda professional, recerca aplicada sobre accessibilitat i ocupabilitat, i transferència social i tecnològica.

Hi ha alguna tecnologia emergent que creguis que marcarà un canvi en la manera de relacionar-nos o treballar?

Més enllà de la IA, l'autoconducció –encara que és una tecnologia que ja existeix– podria tenir el seu moment d'eclosió si hi hagués una voluntat política i de millora de la infraestructura per a la comunicació entre vehicles i amb la carretera. Aquest avenç permetria eliminar errors humans i caravanes, i possiblement canviaria el model de propietat cap a un vehicle compartit més eficient.

D'altra banda, la computació quàntica canviarà radicalment la ciberseguretat i el xifrat dels missatges, així com l'optimització combinatòria. Quan els ordinadors quàntics siguin una realitat, es podran resoldre de manera instantània problemes combinatoris i d'optimització, però alhora suposaran un risc pel que fa a la seguretat informàtica. Per això, avui dia ja es fa recerca en criptografia postquàntica, per crear algoritmes de codificació preparats per fer front a l'arribada d'aquests ordinadors.

Com contribueixen els vostres Estudis en la formació del teixit professional?

Aportem talent especialitzat i competències transversals en àrees que avui són imprescindibles en el mercat laboral. Per exemple, el 59,9 % de l'estudiantat del sistema universitari espanyol que estudia Bioinformàtica i Bioestadística ho fa a la UOC. La Universitat té un paper clau en la generació de professionals capaços d'interpretar dades biomèdiques, treballar amb evidència i donar resposta a reptes reals en hospitals, centres de recerca i entorns clínics.

La interpretació de dades és alhora clau en altres sectors per prendre decisions, i cal entendre-les i saber-les explicar. Avui dia contribuïm a la formació de professionals en ciència de dades en sentit ampli: un 21,8 % de l'estudiantat del sistema que estudia el grau de Ciència de Dades Aplicada i un 36,4 % dels que estudien el màster universitari de Ciència de Dades ho fan a la UOC. I, aquest setembre, llancem el nou màster d'Anàlisi i Visualització de Dades per a perfils no tècnics (metges, advocats, professors, etc.) que no necessiten saber àlgebra avançada, però sí gestionar dades quantitatives.

Quin tipus de recerca feu els professors? Quin és el tret distintiu dels vostres projectes?

Fem recerca en l'àmbit digital, juntament amb professorat d'altres Estudis, amb la voluntat d'incidir en el desenvolupament de la societat del futur i d'aportar solucions per afrontar els reptes globals. Els investigadors estan distribuïts fent recerca en els cinc centres de recerca de la UOC. Per exemple, en el Centre de Recerca en Tecnologies Ètiques i Connectivitat per a la Humanitat (UOC-TECH), que és on hi ha la majoria de professorat dels EIMT, els projectes són multidisciplinaris, i no només hi ha perfils cientificotècnics, sinó que treballem conjuntament amb experts en filosofia, pedagogia, art, etc. Els projectes principalment se centren a millorar la vida de les persones mitjançant la tecnologia: roba intel·ligent per monitorar el sucre a la sang (sense punxades), detecció de fake news o generació d'algoritmes per optimitzar les rutes de vehicles que han de lliurar algun material o producte (com vam fer durant la pandèmia amb la recollida i el lliurament d'EPIs als centres de salut), entre d'altres.