"La IA no ha de substituir el pensament científic, però, ben usada, pot reforçar la recerca"

Marc Romero, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigador del grup Edul@ab, adscrit al centre UOC-FuturEd, ha assumit la direcció de la revista científica International Journal of Educational Technology in Higher Education (ETHE), que durant més de vint anys ha dirigit el catedràtic Josep Maria Duart. Romero, que n'ha estat fins ara el subdirector, obre una nova etapa, en la qual la recerca i les publicacions acadèmiques afronten els múltiples reptes que implica la irrupció de la intel·ligència artificial generativa (IAG), una qüestió sobre la qual Romero n'és expert. En aquesta entrevista, Romero comparteix les seves reflexions al voltant dels canvis profunds que aquesta tecnologia suposa en l'educació superior i, en particular, en l'àmbit de la recerca.

De quina manera entomes el repte de dirigir la revista ETHE?

Entomo aquest repte amb una combinació d'il·lusió, responsabilitat i visió de futur. Després de més de dos anys com a sotsdirector, conec bé el funcionament intern de la revista, els seus processos i, sobretot, les persones que la fan possible. Això em permet afrontar aquesta nova etapa amb una mirada realista, però també amb un grau d'ambició.

El meu objectiu és consolidar el lideratge internacional d'ETHE com a revista de referència en tecnologia educativa en l'educació superior, sense perdre el rigor científic que l'ha situada on és avui. A més, vull impulsar una etapa més oberta, diversa i sostenible, reforçant la professionalització de l'equip editorial, ampliant la dimensió global de la revista i connectant encara més la recerca amb la pràctica educativa i l'impacte social.

Ho faig des del compromís amb la ciència oberta, el treball col·laboratiu i la voluntat que ETHE continuï essent una finestra internacional del talent i els valors de la UOC.

La revista és un referent acadèmic en l'àmbit de l'educació i la tecnologia: com afecten l'educació irrupcions tecnològiques com la intel·ligència artificial (IA)?

La irrupció de la intel·ligència artificial està transformant de manera profunda l'educació, no només per la introducció de noves eines, sinó també perquè suposa repensar l'avaluació de l'aprenentatge, l'autoria acadèmica o, fins i tot, el desenvolupament de competències. En especial, la IA generativa obliga a repensar què vol dir aprendre, com acompanyem l'estudiantat i quin paper té el professorat en aquest nou escenari.

Aquesta transformació ja es reflecteix clarament a ETHE, amb números especials i articles centrats en temes com l'avaluació en temps d'IA, l'ús educatiu de la IA generativa, les implicacions ètiques o el pensament crític respecte al seu ús. La revista entén la IA com un fenomen complex que combina oportunitats i riscs, i el nostre objectiu és aportar-hi evidència científica i mirada crítica per ajudar les universitats a integrar-la de manera pedagògicament significativa, responsable i alineada amb els valors de l'educació superior.

En quin punt creus que es troba l'ús de la IA generativa (IAG) en l'àmbit universitari?

Ens trobem en un moment de transició i d'incertesa. La irrupció de la IAG ha estat molt ràpida i ha descol·locat moltes de les pràctiques habituals i tradicionals de la universitat, especialment les vinculades a l'autoria, l'originalitat i l'avaluació dels aprenentatges. Les universitats s'estan adaptant a un escenari nou en què ja no sempre és fàcil distingir què és producció pròpia de l'estudiantat i què està assistit per eines d'IA.

En aquest context, hi conviuen usos molt diferents: des d'usos acrítics o instrumentals en els quals es confia cegament en allò que la IAG produeix fins a intents més reflexius d'integrar-la com a suport a la docència i l'aprenentatge. És clar que el principal repte a què ens enfrontem les universitats no és tècnic, sinó pedagògic i institucional: redefinir què entenem per aprendre, com avaluem i com garantim la integritat acadèmica sense renunciar a les oportunitats que ofereix aquesta tecnologia.

Com es pot facilitar que l'estudiantat faci servir la IAG d'una manera més responsable i crítica?

Per facilitar un ús responsable i crític de la IAG, el primer pas és reforçar la competència digital de l'estudiantat, entesa no només com a habilitat tècnica, sinó també com una competència amb dimensió cívica i ètica, entre altres aspectes. De fet, els principals marcs de competència digital (com el recent DigComp 3.0 i tal com s'està treballant en l'àmbit català) ja inclouen la IAG de manera transversal com a part d'aquesta competència. Això implica ajudar-los a entendre com funcionen aquestes eines i a ser-ne conscients tant de les potencialitats com dels riscs: respostes amb biaixos, al·lucinacions, falta de traçabilitat de les fonts o dependència excessiva de la tecnologia i el que es coneix com a "atròfia cognitiva".

El segon pas té a veure amb la pedagogia: cal dissenyar activitats que facin inevitable la reflexió. Propostes en què els i les estudiants hagin de justificar decisions, contrastar informació, comparar respostes de la IAG amb fonts fiables i pròpies de l'àmbit d'estudi, i posicionar-se davant dilemes als quals es poden enfrontar en el futur de la seva professió. En lloc de centrar-ho només en la seva prohibició o regulació, la clau és que aprenguin a utilitzar la IAG amb criteri, transparència i responsabilitat, i que sigui un suport al pensament propi, no un substitut.

El pensament crític és un aspecte que esdevé fonamental en l'entorn actual. Quina és la millor manera d'impulsar-lo en l'àmbit universitari?

Aquesta pregunta està estretament relacionada amb l'anterior, perquè no es pot parlar d'un ús responsable de la IAG ni de qualsevol tecnologia sense una base de pensament crític. Totes dues dimensions són inseparables i s'han de treballar conjuntament en la formació universitària.

Impulsar el pensament crític implica ajudar l'estudiantat a adoptar una actitud activa davant el coneixement. En aquest context, és clau que aprenguin no només a buscar respostes, sinó també a formular bones preguntes i a qüestionar la informació que reben, sigui d'una font acadèmica, tecnològica o social. Saber preguntar bé és una competència central per aprendre d'una manera més rica i profunda.

En l'àmbit pedagògic, això es concreta en activitats que fomentin la reflexió, el contrast d'idees i l'argumentació davant problemes rellevants del seu àmbit d'estudi. D'aquesta manera, l'estudiantat no només adquireix coneixements, sinó que també construeix una mirada pròpia sobre el seu context i la seva disciplina, amb criteri, autonomia i responsabilitat.

ETHE és una revista científica: quins riscs té l'ús de la IA en les tasques que comporta fer recerca?

L'ús de la IAG en la recerca comporta riscs importants si no s'utilitza amb criteri. Un dels principals es basa en el fet que la barrera de l'autoria i de la responsabilitat científica es torna cada cop més borrosa: encara que s'utilitzin eines d'aquest tipus, el coneixement produït ha de ser sempre responsabilitat dels investigadors, ja que els errors que poden cometre aquestes eines són també de les persones que fan la recerca.

A més, això comporta riscs relacionats amb la fiabilitat del coneixement i amb la falsa idea que la tecnologia és neutral. És ingenu pensar que la IA ho és, de neutral, ja que aquestes eines les creen col·lectius molt concrets i incorporen valors, interessos i biaixos determinats. A més, poden generar continguts redactats de tal manera que resulten molt creïbles, però això no fa que no puguin ser incorrectes, amb errors o al·lucinacions. Per tant, poden passar desapercebuts si no es contrasten adequadament, reforçant visions dominants i invisibilitzant altres perspectives que poden aportar més pluralitat i representativitat de la realitat o el fenomen que s'està investigant.

Finalment, cal tenir en compte el risc d'atròfia cognitiva que he esmentat abans, que també afecta la recerca. Un ús excessiu o acrític de la IA pot debilitar processos fonamentals com la formulació de preguntes, l'anàlisi profunda, la síntesi d'idees o la construcció d'arguments propis. Si la tecnologia substitueix de manera sistemàtica l'esforç intel·lectual, el procés investigador es pot empobrir. La IA, tant en l'aprenentatge com en qualsevol tasca que pugui dur a terme una persona, ha de ser un suport al pensament científic, no un substitut.

A banda dels riscs, quins són els avantatges que la IAG aporta a la tasca dels investigadors?

La IAG pot ser una eina de suport útil en la recerca si s'utilitza de manera responsable i sense substituir el criteri científic. En general, pot ajudar a agilitzar processos mecànics i repetitius i a alliberar temps perquè els investigadors se centrin en els processos més reflexius i analítics del treball. És especialment útil en les fases inicials d'una recerca, ja que pot facilitar la identificació de conceptes clau, línies de debat i terminologia rellevant, i ajudar a perfilar idees o orientar el disseny de l'estudi, sempre contrastant la informació amb fonts acadèmiques fiables. També pot donar suport en tasques repetitives o en l'anàlisi de dades, així com estimular la creativitat ajudant a concretar o reformular idees.

De fet, ja s'utilitza en moltes recerques, per exemple, com a suport en revisions sistemàtiques de la literatura o en la millora de la redacció de textos, tot i que es desaconsella que la IAG redacti directament els continguts. En aquest sentit, és especialment útil per a investigadors no nadius en anglès. En qualsevol cas, un aspecte clau és la transparència: cada cop més articles expliciten com s'ha utilitzat la IAG en la metodologia o en la revisió del text, però en cap circumstància no en pot ser l'autora. Aquests són només alguns exemples d'un potencial que cal explorar, però amb cautela, per no posar en compromís el rigor científic.

La IAG pot obrir una bretxa generacional entre investigadors júnior i sènior?

A primera vista, pot semblar que la IAG pot obrir una bretxa generacional, però la meva experiència en recerca i en l'àmbit de la tecnologia educativa i les competències digitals mostra una realitat més complexa que això. És cert que els investigadors més joves, igual que l'estudiantat, solen mostrar un ús més àgil i eficient de la tecnologia, des d'un punt de vista instrumental. Ara bé, això no sempre es tradueix en un ús crític i adequat en activitats acadèmiques o de recerca.

En canvi, els investigadors sènior, tot i que poden estar menys familiaritzats inicialment amb aquestes eines, sovint mostren més criteri científic, bagatge metodològic i capacitat de contextualitzar-ne l'ús. Per això, més que parlar d'una bretxa, crec que cal pensar en un escenari de col·laboració i aprenentatge mutu, en què l'agilitat tecnològica dels perfils júnior i l'experiència dels sènior es complementin. En aquest sentit, la IAG pot esdevenir una oportunitat per formar-se i avançar conjuntament.

Què ha de fer una revista científica com ETHE davant els reptes tecnològics que se li presenten al davant?

Una revista científica com ETHE no es pot limitar només a reaccionar als canvis tecnològics, sinó que ha d'aspirar a anticipar-los. En un context de transformació constant, el seu paper és ajudar a orientar el debat acadèmic i a identificar cap a on es mou la recerca en tecnologia educativa, situant-se a l'avantguarda del camp.

Això implica ser un espai de referència per al debat crític, en què les innovacions tecnològiques s'analitzin amb rigor científic, però també amb una mirada pedagògica, ètica i social. ETHE ha d'evitar tant visions acrítiques com discursos alarmistes, i promoure recerques basades en evidència que ajudin a entendre l'impacte real de la tecnologia en l'educació superior.

Alhora, una revista com ETHE ha de tenir un paper actiu en la detecció i l'impuls de tendències emergents, promovent monogràfics i articles de síntesi que ajudin la comunitat científica a avançar-se als grans debats del futur. Tot plegat ha d'anar acompanyat d'un compromís ferm amb la qualitat, definint estàndards i bones pràctiques que orientin la recerca en moments d'incertesa i consolidin la revista com a referent internacional.

Creus que la regulació de l'ús de la IAG en l'àmbit de la recerca necessita establir uns principis ètics o impulsar ser transparents en l'ús de les eines?

Sí, de manera clara. La regulació de l'ús de la IA generativa en la recerca necessita establir principis ètics sòlids i impulsar, sobretot, la transparència en l'ús de les eines. Aquest camí ja s'ha iniciat: hi ha directrius internacionals, com les de la UNESCO o l'OCDE, i orientacions europees específiques per a la recerca que remarquen la responsabilitat humana, la necessitat de declarar l'ús de la IA i la preservació de la integritat científica.

A més, moltes universitats ja disposen de polítiques pròpies sobre l'ús de la IAG en recerca, o bé hi estan treballant intensament, adaptant-les de manera contínua a l'evolució de la tecnologia. El mateix passa en l'àmbit de la publicació acadèmica, en què tant les universitats com les editorials científiques han definit criteris clars sobre l'ús acceptable de la IA i els revisen de forma regular. Tot plegat mostra que no es tracta de prohibir, sinó de construir marcs flexibles, transparents i compartits, capaços d'evolucionar al mateix ritme que una tecnologia que cada cop pot fer més coses.

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca