"Estudiar a la UOC em permet desconnectar i pensar que, a més d'esportista, soc persona"

Pol Pascual, estudiant del grau de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s'ha convertit, amb només vint-i-dos anys, en una estrella del muay thai, esport nacional i art marcial de Tailàndia. Fa temps que aquest jove del barri de la Verneda de Barcelona va abandonar Espanya per consolidar la seva carrera en aquest esport i viure una experiència única que, segons explica en aquesta entrevista, li aporta grans aprenentatges per al futur. Estudiar a la UOC, després d'haver-se format en integració social, li permet seguir els estudis de Psicologia al seu ritme i també l'ajuda a desconnectar d'un esport que li exigeix molta disciplina i fortalesa, tant física com psicològica.

Com vas entrar en contacte amb el muay thai? 

Abans feia rugbi, però amb uns amics vam anar a provar el muay thai en un centre social del barri de Sant Andreu. Vaig començar a entrenar i, com que ho feia bé, em vaig anar animant. Cada vegada em notava més còmode i amb més inquietud, influenciat també per les xarxes socials i els vídeos de com s'entrena a Tailàndia.

Què et va fer decidir canviar Barcelona per Tailàndia?

L'entrenament allà no té res a veure amb el d'Espanya. A Tailàndia tothom està focalitzat en el mateix objectiu: molts lluiten per dedicar-s'hi professionalment; aquest esport és la seva vida, i aquest entorn et fa créixer. Però també hi ha turistes que van a buscar una primera experiència amb l'esport, i dins del gimnàs hi ha clients i lluitadors.A banda, és l'únic país on aquest és l'esport nacional.

Com és la teva rutina i com ha estat l'adaptació a la cultura local?

És una altra cultura; no diuen les coses a la cara i, si tenen un problema, se'l guarden. Al principi tens molts xocs culturals. Estic molt agraït a aquest país perquè m'ha donat l'oportunitat d'adquirir experiències vitals incalculables que a Barcelona no hauria tingut. Allà, el meu destí hauria estat treballar una mica, estudiar, tenir una feina poc seriosa i sortir de festa.

La meva rutina és viure al gimnàs, en una habitació amb tres tailandesos. Ens llevem a les 6.30 h, anem a córrer, entrenem, mengem i fem la migdiada. Intento mantenir el cervell ocupat llegint i estudiant, perquè les dificultats al gimnàs són constants i cal tenir inquietuds fora de l'esport.

Què et va captivar d'aquest esport per dedicar-t'hi professionalment?

Físicament, l'adrenalina. Tens por i dubtes abans de pujar al ring, però això és el que em fa viure-ho amb ganes. Econòmicament, no és l'esport més ben remunerat, però en tens prou per viure i estalviar. Al principi vens amb els teus estalvis i perds diners lluitant per quaranta euros, però sempre he confiat en la meva feina.

Més que guanyar un cinturó, la meva il·lusió era poder viure aquí sense dependre de ningú; la meva mare no ha de gastar res en mi, m'ho puc pagar tot jo amb els diners que guanyo aquí. A casa mai han sobrat els diners, i m'alegra poder fer que ella estigui més tranquil·la o poder-li fer algun regal.

Per què vas decidir estudiar el grau de Psicologia?

Abans vaig fer el tècnic superior d'Integració Social. Vaig tenir un professor, que també treballava a la UOC, que em va fer interessar molt per la matèria. En aquest esport és fonamental estar fort del cap. És un duel contra una altra persona en què cal controlar les emocions, tant les positives com les negatives.

Per què a la UOC?

La UOC i el seu ecosistema són clau per la llibertat que m'ofereixen. Si depengués d'un horari, no podria dedicar-hi les hores que hi dedico. Com que visc al gimnàs, estudio en les estones de descans. Puc gestionar el temps segons el meu calendari de competicions i el cansament. Tenir aquest espai de desconnexió m'ajuda a recordar que, a més d'esportista, soc persona.

Quins valors del muay thai apliques a la teva vida?

El primer és el respecte al professor, a l'amo del gimnàs i a les persones grans; està molt inculcat en la cultura. El segon és fer coses que no ens agraden; si tot fos fàcil, no seria especial. També aprendre a confiar en qui t'ensenya i, a vegades, "fer" més que "pensar".

Com et veus en el futur?

Actualment, estic acabant el segon semestre del segon curs. Tot i que el camí obvi seria la psicologia esportiva, m'agradaria muntar el meu propi negoci o provar el món dels recursos humans i els processos de selecció. M'agraden els reptes i soc una persona inquieta.

Fa tres anys que ets a Tailàndia. Com ha estat l'experiència amb l'idioma?

He après tailandès de manera molt orgànica. Si no el parles, et perds moltes coses de la societat i no acabes d'entendre l'esport de manera profunda (com ara el que diuen els apostadors). El vaig aprendre mirant vídeos de YouTube i llegint comentaris de Facebook.

I quins plans tens per al futur?

Vaig venir per primer cop el 2021 per provar-ho, i el 2022 ja em vaig instal·lar a Chiang Mai. Tinc un visat per practicar l'esport que em permet estar-m'hi cinc anys. Després, ja ho veurem, segons la motivació i el cos, perquè lluitar cada mes crema bastant físicament i emocionalment. També m'agradaria anar al Japó, i per això estic estudiant japonès.