"La psicologia aeronàutica és clau per desenvolupar les habilitats del pilot i evitar errors"

Ricardo Carrano és pilot d'Iberia, instructor d'aviació i psicòleg aeronàutic, membre del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid. Graduat en Psicologia per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el curs 2024-2025, comparteix en aquesta entrevista els beneficis que aporta la psicologia a l'activitat a la qual es dedica, com a pilot i instructor d'aviació. El pilot explica com la psicologia contribueix a l'avaluació i la selecció de personal en el seu sector i avança algunes de les aplicacions que té actualment la intel·ligència artificial en el camp de la psicologia aeronàutica.

Què et va portar a estudiar Psicologia i com ha influït aquesta formació en la teva manera d'entendre l'aviació?

El meu interès per la psicologia va néixer de manera primerenca —i el vaig formalitzar triant-ne una optativa durant el batxillerat, per després continuar a la UOC— arran de la meva curiositat per comprendre què hi ha darrere del comportament humà en contextos complexos. Al llarg de la meva carrera com a pilot i instructor, he comprovat que moltes situacions no es resolen només amb coneixements tècnics, sinó també amb la capacitat de comunicar-se, liderar un equip, prendre decisions sota pressió i gestionar l'estrès. Estudiar psicologia m'ha permès aprofundir en aquests aspectes i entendre l'aviació des d'una perspectiva més humana, en què la seguretat i el rendiment depenen tant de la ment com de la màquina.

Des de la teva experiència, quin diries que és el paper més important que desenvolupa la psicologia en la seguretat aèria?

La psicologia és essencial per comprendre, predir i millorar el comportament humà dins del sistema aeronàutic. És la base de la gestió de l'error, la presa de decisions, el lideratge en equip i la comunicació efectiva entre els membres de la tripulació i altres equips multidisciplinaris. Treballem en entorns molt canviants i amb un gran desafiament tecnològic, i en aquests la psicologia converteix el "factor humà" en un recurs gestionable, ajudant a reduir incidents i a reforçar la cultura de seguretat que caracteritza el mitjà de transport més segur del món… amb permís de les escales mecàniques.

En el procés de selecció i avaluació del personal aeronàutic, quins aspectes psicològics són més determinants per garantir un bon acompliment?

Més enllà de la capacitat cognitiva, es valoren l'estabilitat emocional, l'autoconsciència, la tolerància a l'estrès i la capacitat de treballar en equip. També l'adaptabilitat i la comunicació són fonamentals, especialment en un entorn multicultural i altament reglamentat. Un tripulant ha de ser capaç de mantenir la calma, avaluar opcions, adherir-se a procediments estrictes i col·laborar eficaçment fins i tot en situacions imprevistes, de reacció immediata o d'alta càrrega emocional.

Sense oblidar que, si alguna cosa caracteritza el personal aeronàutic, és la passió i l'ànima que posem en el que fem.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de UOC (@uocuniversitat)

En quins àmbits concrets s'està aplicant la IA i quins beneficis aporta, per exemple, en la gestió de la fatiga dels tripulants?
La intel·ligència artificial està començant a tenir un paper important en l'anàlisi de dades operatives i fisiològiques. En l'àmbit de la fatiga —i donat l'enorme volum de dades que es manegen—, permet crear models predictius basats en horaris, temps de descans i patrons de son, identificant riscos de manera anticipada. Això complementa els sistemes de gestió de la fatiga (FRMS) ja implementats en molts operadors i ajuda a personalitzar estratègies de descans i rotació, millorant la seguretat, el benestar i la productivitat de les tripulacions.

Com a instructor d'aviació, com apliques la psicologia en el teu dia a dia amb els alumnes? De quina manera influeix en la formació i el rendiment dels futurs pilots?
La psicologia sempre hi és present, i la interacció entre persones també hi ha de ser. En el marc que proposa l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) amb l'enfocament EBT (evidence-based training), la psicologia és una eina essencial per desenvolupar el coneixement, les habilitats i les actituds que determinen el rendiment del pilot i evitar errors.

Aplicar-la significa entendre com aprèn cada alumne, com gestiona la pressió i com reacciona davant l'error. La psicologia també influeix en la manera en què dono un retorn i en com promoc la reflexió per detectar oportunitats de millora. No es tracta només d'ensenyar maniobres o procediments, sinó de conrear actituds segures, pensament crític i autoconsciència situacional. El meu objectiu és formar pilots tècnicament competents i amb competències personals equilibrades, capaços de prendre decisions segures dins de l'operació comercial.

Quins desafiaments psicològics consideres més freqüents entre els pilots i els tripulants actualment, i com es poden abordar des d'una perspectiva professional?
L'estrès operatiu, els entorns aeroportuaris congestionats, la fatiga acumulada i la dificultat per conciliar la vida personal i laboral són desafiaments molt presents en un entorn que exigeix el millor d'un mateix en tot moment. Aquests reptes han d'abordar-se des de la prevenció: programes de peer support, cultura no punitiva, formació en gestió emocional i accés a suport psicològic especialitzat dins de les companyies aèries.

Com ha evolucionat la psicologia aeronàutica en els últims anys i cap on creus que es dirigeix, especialment amb els avenços tecnològics i la IA?

La psicologia aeronàutica ha passat de centrar-se en l'error humà a analitzar la interacció entre la persona i l'ecosistema operatiu. Avui s'estudien més les dinàmiques d'equip, el lideratge, la càrrega cognitiva i la resiliència. Amb la IA i l'anàlisi de dades, el futur apunta cap a una psicologia més predictiva i preventiva, capaç d'identificar patrons de risc abans que afectin la seguretat o, en el pitjor dels casos, poguessin desembocar en un accident. No obstant això, crec que el gran repte serà mantenir sempre el component ètic i humà en aquest procés, una cosa essencial per a l'aprenentatge i la millora contínua de tots.

Com va ser la teva experiència com a estudiant de Psicologia a la UOC?
Molt positiva. La UOC ofereix una formació rigorosa i flexible que em va permetre compatibilitzar una professió exigent —malgrat els canvis de feina i fins i tot de lloc— amb els estudis. Els continguts estan actualitzats i la metodologia fomenta el treball constant, la reflexió i la disciplina individual. A més, el contacte amb docents i companys de perfils molt diversos va enriquir enormement la meva experiència i em va permetre aplicar el que havia après directament en l'àmbit aeronàutic, a més de servir-me com una valuosa oportunitat de creixement personal.

Quins avantatges destacaries del model en línia de la UOC enfront de l'ensenyament presencial?
En destacaria tres: la flexibilitat, l'autonomia i l'aplicabilitat. El model en línia permet organitzar el temps d'estudi sense renunciar a la profunditat acadèmica. A més, promou un aprenentatge més reflexiu i autònom, en què l'estudiant es converteix en protagonista del seu procés. Per als qui treballem en sectors amb horaris variables, és una opció que facilita continuar creixent sense interrompre la carrera professional.

Quin consell donaries a altres professionals que estiguin pensant a estudiar Psicologia o a aplicar el coneixement psicològic a la seva feina?
Que ho facin. La psicologia no només canvia el que saps, sinó com interpretes les situacions i les persones. En qualsevol àmbit —i especialment en l'aviació—, comprendre el comportament humà millora la comunicació, el lideratge, la presa de decisions i la seguretat. És una disciplina que amplia la mirada i permet treballar amb més empatia, equilibri i eficàcia. Més encara si tenim en compte que avancem cap a una societat en què les persones són al centre i en què les competències emocionals i relacionals seran cada vegada més determinants per a l'èxit professional i organitzacional.