Una guia de la UOC proposa un gir urgent en les polítiques de relleu generacional agrari

El relleu generacional agrari és una prioritat política de primer ordre en diverses escales de governança. La realitat sobre el terreny apunta al fet que les mesures preses en l'última dècada no han tingut el resultat esperat. Ara, un estudi liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitza la situació actual del relleu generacional en el sector primari, n'identifica els punts crítics i dissenya els eixos estratègics per al seu avanç i manteniment en els anys vinents.

"Busquem desplaçar el focus de la típica aproximació individual o d'explotació cap a un enfocament regional, col·lectiu, polític i històric. Mitjançant l'escolta dels actors mateixos, un dels objectius era plantejar recomanacions polítiques aplicables que ajudin a revertir l'abandonament del sector", apunta Lucía Argüelles, una de les autores principals d'aquest treball, investigadora del grup TURBA Lab del Centre de Recerca Interdisciplinari en Transformacions Socials i Culturals (UOC-TRÀNSIC), juntament amb Neus Monllor, fundadora i directora de la consultoria agrosocial Amaterra. 

"El model agrari dominant, que aporta societats mercantils, enginyers agrònoms i treballadors rasos, estructuralment no està dissenyat per reproduir-se socialment. En aquest context, les ajudes econòmiques a la incorporació i l'acompanyament tècnic són importants, però insuficients si no es canvien les condicions estructurals del sistema agroalimentari", apunta l'autora. D'aquesta manera, és necessari un canvi de paradigma en el relleu generacional agrari, ja que no n'hi ha prou amb incorporar noves persones agricultores a un sistema en què és tan complicat viure dignament. "Perquè s'hi incorpori gent nova, el primer pas inexcusable és cuidar físicament, econòmicament i emocionalment de les persones que ja estan sostenint la terra", valora Argüelles.

Més de cent entrevistes a agents del sector

Durant aquest estudi, elaborat en el marc del projecte GRANGE finançat per la Fundació "la Caixa", s'han realitzat més de cent entrevistes en profunditat a productors, habitants i agents territorials de sis regions per conèixer de primera mà la situació actual.

Segons les autores, una de les conclusions principals és que el camp no es buida per manca de vocació, sinó perquè les regles de mercat, la política agrària i les barreres d'accés als béns de producció han expulsat històricament la petita i mitjana escala. "Avui dia, vivim el resultat de dècades de sabotatge a aquesta agricultura, que el nostre estudi ha demostrat que també té a veure amb dinàmiques territorials com el despoblament rural (relacionat amb la manca d'infraestructures locals, com ara escorxadors o sales d'especejament), la pressió turística i urbanística, així com la degradació del teixit agrosocial", detalla Argüelles.

Per exemple, en zones com el Pla de Mallorca, el turisme ha competit històricament per la terra i la mà d'obra, la qual cosa ha degradat socialment la professió de l'agricultor davant d'altres sectors. "A les regions més remotes o despoblades, la manca d'escoles o centres de salut fa que les famílies joves decideixin marxar, cosa que deriva directament en l'abandonament agrari", explica la investigadora de la UOC.

El món rural i el sector primari afronten grans reptes, però entre les persones agricultores també hi ha una consciència de qualitat de vida, de vocació, de connexió amb la natura, de coneixement o de resistència: "Volem insistir en la necessitat de canviar de manera radical la narrativa sobre el món rural. Mentre continuem bombardejant la societat i el sector mateix amb relats negatius, i fins i tot catastrofistes, continuarem sembrant el descoratjament en les generacions més joves", incideix l'experta.

D'altra banda, l'emergència climàtica també constitueix un factor emergent en l'àmbit del relleu agrari. "El canvi climàtic no acostuma a expulsar les persones agricultores de manera directa a causa de la seva enorme capacitat d'adaptació tècnica, però actua com un multiplicador de costos, incerteses i problemes de sanitat animal i vegetal que acaben esgotant la salut emocional d'un sector ja molt tensionat", adverteix la investigadora del grup TURBA Lab.

De fet, els impactes del canvi climàtic poden intensificar problemes en el sector, com l'augment de plagues, patògens i malalties, l'emmatollament de les muntanyes afavorit per la manca de fred i neu, l'augment de fauna salvatge i l'increment del risc d'incendis en el medi natural. "Aquests fenòmens, que són impactes indirectes, provoquen esdeveniments traumàtics, com les pèrdues totals de collites, les morts en la cabanya ramadera i les arrencades massives d'arbres. Són punts crítics per al relleu agrari", puntualitza Argüelles.

Al seu torn, la manca de relleu (o abandonament agrari) pot augmentar els riscos relacionats amb el canvi climàtic: "Com s'ha vist amb la reducció de les ramaderies d'oví i caprí, l'abandonament del camp propicia problemes com l'emmatollament descontrolat, que eleven exponencialment el risc de grans incendis forestals".

Recomanacions polítiques per millorar el relleu agrari

En l'informe es plantegen noves estratègies per assegurar el futur de l'agricultura en la conjuntura actual i el seu arrelament en el territori. Segons les autores, el relleu generacional en el sector primari requereix reconstruir relacions socials, recuperar referents col·lectius i forjar relats de futur més esperançadors. Això inclou canviar les narratives pròpies sobre el relleu agrari, que acostumen a posar la manca de relleu com el problema en si mateix (en comptes d'un símptoma de problemes més importants), basant-se en estadístiques limitades, i amb una mirada molt homogènia. No obstant això, "el relleu generacional és un procés heterogeni i profundament lligat a la història agrosocial de cada territori, per la qual cosa les solucions estandarditzades no funcionen del tot", detalla Argüelles.

D'aquesta manera, la guia preveu la configuració d'eixos estratègics més urgents i transformadors, com blindar i territorialitzar el suport a la petita i mitjana escala. "És urgent garantir la viabilitat de les explotacions familiars 'costi el que costi', promovent infraestructures locals, com escorxadors, sales d'especejament o xarxes de comercialització, i implementant acords perquè els seus aliments tinguin prioritat en la compra pública d'escoles, hospitals i càterings institucionals", planteja l'experta. L'estudi també reclama visibilitzar les diferències en les dinàmiques de relleu entre geografies i subsectors.

Igualment, les autores advoquen per descentralitzar la governança i integrar els processos institucionals o per enfortir el teixit comunitari aplicant un "canvi polític radical que acosti les institucions al camp", capaç de crear espais estables d'escolta bidireccional i presa de decisions a escala local, com ara els consells agraris municipals.
Tot això, sota el pilar fonamental del manteniment i l'enfortiment del teixit comunitari i del benestar emocional de les persones del sector per contribuir a garantir el futur del sector i l'autonomia alimentària de l'Estat. "El relleu no és un procés purament econòmic o de traspàs de terres, depèn del fet que hi hagi territoris vius. I, en aquests casos, és imprescindible reconstruir xarxes cooperatives, garantir serveis públics bàsics com ara habitatge, escoles o sanitat", conclou Argüelles.

Aquest projecte s'emmarca en la missió de recerca de la UOC salut i benestar planetari i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 3, salut i benestar, i 13, acció pel clima.

Referència: 

Argüelles, Lucía; Monllor, Neus. (2026). Recomendaciones para fomentar el relevo generacional agrario en un contexto de cambio climático. Evidencias desde el proyecto GRANGE. Universitat Oberta de Catalunya. https://hdl.handle.net/10609/155237