La UOC defineix les pautes per incorporar una perspectiva antiracista a l'educació

Cada 21 de març se celebra el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, una jornada instaurada per l'Assemblea General de les Nacions Unides per denunciar totes les formes de racisme i promoure accions per erradicar-les. Amb motiu d'aquesta data, tres investigadores i professores de la UOC han desenvolupat una nova eina pedagògica per ajudar a abordar el racisme des dels entorns educatius: el Toolkit per a una educació antiracista, un recurs que ofereix materials conceptuals, propostes d'activitats i recursos artístics per treballar aquest problema a les aules.

L'eina ha estat coordinada per tres investigadores del grup de recerca NODES ―Amalia Creus, Adriana Ornellas i Inés Martins―, i està pensada per ajudar docents i estudiants a analitzar diferents dimensions del racisme (estructural, institucional, discursiu o epistèmic) i incorporar una perspectiva crítica i antiracista a la pràctica educativa.

Segons explica Creus, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, el projecte parteix de la idea que "el racisme és un fenomen complex que no es pot abordar des d'una única mirada ni des d'un sol llenguatge". "Per això vam decidir combinar materials conceptuals, artístics i propostes pedagògiques, ja que cadascun d'aquests formats aporta una potencialitat diferent", explica.

Els materials del toolkit combinen diferents formats per abordar el racisme des de perspectives complementàries. D'una banda, inclouen materials conceptuals que ofereixen marcs teòrics i conceptes clau per situar els debats i comprendre el racisme en profunditat, especialment en les seves dimensions estructurals. També incorporen propostes pedagògiques pensades per traslladar aquesta reflexió al context educatiu amb activitats concretes que es poden adaptar a diferents nivells i contextos.

Finalment, el recurs integra materials artístics que busquen generar empatia i qüestionar imaginaris socials sovint naturalitzats. "L'art té una gran capacitat per interpel·lar des de l'emoció i posar en qüestió imaginaris que sovint passen desapercebuts", assenyala Amalia Creus, que destaca que la combinació d'aquests formats permet portar la reflexió crítica també al terreny de la pràctica educativa i oferir eines concretes per treballar aquestes qüestions a les aules.

Una eina basada en recerca internacional

El Toolkit per a una educació antiracista s'ha desenvolupat en el marc del projecte internacional Crossing borders to connect routes, una recerca que ha analitzat les desigualtats educatives que afecten el jovent migrant en diferents contextos educatius d'Espanya, el Brasil, l'Uruguai, Malta i els Estats Units.

Segons explica Adriana Ornellas, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i coautora de l'eina, la recerca ha evidenciat que aquestes desigualtats tenen arrels estructurals i històriques. "El projecte Crossing borders to connect routes ha explorat, mitjançant cinc estudis de cas internacionals, les desigualtats educatives sistèmiques que afecten el jovent migrant. Les evidències recollides demostren que aquestes desigualtats arrelen en factors històrics i s'articulen a través de la intersecció entre la racialització, l'estructura de classe i el gènere", explica.

Al mateix temps, els estudis també han posat de manifest el paper clau dels actors educatius en la transformació d'aquestes dinàmiques. "Els casos analitzats han revelat que els actors educatius, i el professorat de manera específica, són peces clau en la construcció d'estratègies de resistència i transformació", assenyala Ornellas. "El toolkit neix, per tant, de la necessitat de dotar els docents d'eines tant teòriques com pràctiques que permetin combatre aquestes exclusions des d'una praxi educativa crítica, compromesa i transformadora". L'objectiu del recurs és precisament traslladar els resultats d'aquesta recerca a un format útil per a la comunitat educativa i facilitar que el professorat disposi d'eines concretes per treballar aquestes qüestions a l'aula.

Racisme estructural i desigualtats educatives

Diversos informes mostren que la discriminació racial continua essent una realitat present a Espanya. Segons l'estudi El impacto del racismo en España. Percepción de la discriminación por origen racial o étnico por parte de sus potenciales víctimas en 2024, elaborat pel Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CEDRE) del Ministeri d'Igualtat, el 33 % de les persones d'orígens ètnics diversos afirmen haver-se sentit discriminades pel seu origen racial o ètnic, dos punts més que en l'edició anterior (2020). L'informe també assenyala que una de cada tres persones ha percebut situacions de discriminació racial o ètnica en el seu entorn durant l'últim any.

Aquestes desigualtats també es reflecteixen en les trajectòries educatives. Segons les dades de l'Enquesta de població activa, la taxa d'abandonament educatiu prematur a Espanya ―persones d'entre 18 i 24 anys que no han completat l'educació secundària i no es continuen formant― se situava en el 13 % el 2024. A Catalunya, l'abandonament arriba al 13,7 %, i és especialment elevat entre l'alumnat d'origen migrant, que registra una taxa 23 punts superior a la de la resta d'estudiants, segons l'informe Indicadors sobre l'estat del sistema educatiu a Espanya i Catalunya 2025, elaborat per la Fundació Europea Societat i Educació i la Facultat de Dret de la UIC Barcelona.

Segons Ornellas, aquestes dades s'han d'interpretar en el marc de dinàmiques estructurals més àmplies. "Les dades del mal anomenat 'abandonament' escolar ―terme qüestionable, ja que l'estudiant no abandona, sinó que sovint és expulsat pel sistema― són desoladores, tant a la Unió Europea com a Espanya i Catalunya", afirma.

La investigadora explica que en alguns contextos la taxa d'abandonament prematur entre l'alumnat d'origen migrant pot triplicar la de l'alumnat autòcton, mentre que en el cas de l'alumnat gitano pot arribar a xifres molt més elevades. "Aquestes dades han portat les autores d'un informe recent de la Fundació Bofill a parlar obertament de la racialització de les trajectòries d'expulsió escolar", afegeix.

Aquest fenomen es manifesta a través de diversos mecanismes, com ara orientacions educatives esbiaixades, expectatives més baixes del professorat respecte al rendiment de l'alumnat racialitzat o la patologització de la diferència cultural. "La formació inicial i el desenvolupament professional docent en perspectives crítiques i antiracistes són clau: són l'eina per reconfigurar el sistema educatiu i començar a valorar la diferència com una força política i epistèmica, i no com un hàndicap", assenyala Ornellas.

Revisar els currículums des d'una mirada crítica

Un dels aspectes que aborda el toolkit és la necessitat de revisar els currículums educatius des d'una perspectiva crítica i descolonial. Tal com explica la investigadora Inés Martins, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i també coautora de l'eina, això "implica entendre que el currículum no és només una llista de continguts, sinó una manera de construir món. És a dir, no només diu què s'ensenya, sinó també què es considera important, qui té autoritat per explicar-ho i quines experiències en queden al marge", explica.

Segons Martins, molts currículums s'han configurat històricament des d'una perspectiva centrada en l'experiència europea i occidental, sovint presentada com a universal. "No es tracta únicament d'afegir autors o perspectives diverses, sinó de preguntar-nos per què determinats sabers han ocupat aquesta posició central, mentre que d'altres ―procedents de tradicions afrodescendents, indígenes o migrants― han estat sovint invisibilitzats", assenyala.

Racisme institucional i racisme digital

El toolkit també aborda conceptes com el racisme institucional, el racisme epistèmic o el racisme digital, amb l'objectiu d'ajudar a identificar formes de discriminació que sovint passen desapercebudes en el funcionament quotidià de les institucions. L'eina inclou activitats perquè professorat i estudiants puguin analitzar casos concrets i reflexionar sobre com operen aquestes dinàmiques.

Entre els temes que aborda el recurs, hi ha també l'impacte de les tecnologies digitals en la reproducció de desigualtats. Segons Ornellas, aquest és un àmbit especialment rellevant en un moment en què els sistemes digitals i la intel·ligència artificial tenen cada vegada més presència en els contextos educatius. "Els algorismes i els sistemes d'intel·ligència artificial no són neutres: reprodueixen, automatitzen i amplifiquen les desigualtats ja existents en la societat", afirma.

Per això, considera que cal analitzar aquests sistemes des d'una perspectiva crítica. "Un enfocament crític d'aquest fenomen en l'àmbit educatiu implica abordar-lo des d'una lògica estructural més àmplia; cal entendre com els sistemes digitals participen activament en la producció i la reproducció de les desigualtats racials en funció dels interessos socials, econòmics i polítics dominants", explica.

El paper de la universitat

Per a les investigadores, les universitats tenen un paper clau a l'hora d'analitzar i afrontar les desigualtats educatives i socials. En un context marcat per la polarització i la proliferació de discursos d'odi, consideren que la institució universitària ha d'assumir un compromís actiu en la promoció d'una educació més justa i inclusiva.

"La universitat no pot ser neutral davant les desigualtats educatives i les formes de discriminació racial que mostren les dades actuals", afirma Creus. "Com a institució central en la producció i la transmissió de coneixement, té la responsabilitat no només d'analitzar aquests fenòmens, sinó també de contribuir activament a fer-los visibles i a qüestionar les estructures que els sostenen".

En aquest sentit, el toolkit antiracista també s'ha començat a incorporar en la formació del futur professorat, i a la UOC el recurs forma part de les assignatures de pràcticum del màster universitari de Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes. "L'objectiu és que l'estudiantat el tingui com a referent a l'hora d'analitzar els contextos educatius on fan les pràctiques o en el moment de dissenyar el seu projecte d'intervenció", explica Ornellas. Segons la investigadora, la iniciativa podria tenir un impacte més ampli en el sistema educatiu. "Tenint en compte el volum de nou professorat que formem a la UOC i la diversitat de les seves especialitats, confiem que aquesta sensibilització impacti directament en la pràctica docent de les noves promocions i que generi un efecte multiplicador en el sistema educatiu", conclou. El toolkit, a més, és un recurs obert pensat per poder-se utilitzar en diferents programes formatius i en altres institucions educatives o socials interessades a incorporar una perspectiva antiracista a l'educació.