Supermercats amb taules: un nou hàbit de consum o competència deslleial?

Comprar una amanida, una paella o una safata de menjar preparat al supermercat, escalfar-la al microones del mateix establiment i asseure's a menjar-la allà mateix ja no és estrany. Cada cop més cadenes de gran distribució alimentària incorporen espais amb taules, coberts o zones de consum immediat. L'hostaleria ho observa amb inquietud: denuncia que alguns supermercats actuen en la pràctica com a restaurants, però amb llicències, convenis laborals i obligacions diferents. De fet, la patronal Hostelería de España ja ha expressat el seu malestar i reclama igualtat de condicions enfront d'aquests espais.

Segons els experts de la UOC, l'auge d'aquests anomenats "mercaurants" —una hibridació entre supermercat i restaurant— respon tant a un canvi en els hàbits de consum com a una nova estratègia de negoci. Ana Isabel Jiménez-Zarco, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, experta en màrqueting i investigadora del grup i2TIC, subratlla que el fenomen "va més enllà del preu" i reflecteix una transformació de la vida urbana. Anna Ruiz, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i experta en dret mercantil i competència, adverteix que la frontera legal depèn de si aquesta zona de consum continua sent una activitat "complementària" o comença a operar com a restauració.

El debat afecta el model de negoci dels supermercats, el futur del menú del dia i la vida comercial dels barris. Segons l'Informe del consum alimentari a Espanya 2024 del Ministeri d'Agricultura, el supermercat representa el 67,2 % dels llocs de compra d'alimentació i la despesa alimentària fora de casa va arribar als 35.872 milions d'euros el 2024.

Menjar preparat i consum urbà

Per a Ana Isabel Jiménez-Zarco, el fenomen no pot explicar-se només pel preu. Els plats preparats de supermercat són més econòmics que un menú de restaurant, però la clau està en una transformació més àmplia de la vida urbana. "Tot va més enllà del preu", afirma. "Es tracta d'una transformació del consum en la vida urbana". L'AECOC assenyala que el 95 % dels consumidors i les consumidores inclou plats preparats a la compra.

Tradicionalment, els supermercats venien aliments per endur-se a casa i moltes empreses disposaven de menjadors propis. Avui l'esquema és més flexible: persones treballadores que porten carmanyola, oficines amb espais per dinar o consumidors i consumidores que mengen directament al supermercat. "Més enllà d'oferir el producte, també t'ofereixen el servei d'on escalfar-lo i menjar-te'l", explica Jiménez-Zarco. La idea no és nova: IKEA fa dècades que integra restaurants en els seus establiments com a part de l'experiència de compra.

En termes de màrqueting i experiència de client, no es tracta només de vendre menjar, sinó d'adaptar el punt de venda a les necessitats del públic consumidor. El supermercat ja no competeix únicament per omplir el rebost: competeix per captar moments concrets de consum. L'experta vincula aquest format a l'augment de llars unipersonals, a les jornades llargues fora de casa i a la manca de temps per cuinar. "Ha canviat el model de família. Hi ha molta gent que viu en una llar formada per una única persona, que compra cada dia o que està directament tot el dia fora de casa i no té temps de cuinar", sosté l'experta. 

Des del punt de vista empresarial, la lògica és clara: oferir valor addicional. No totes les cadenes tenen menjar preparat ni habiliten espais per menjar-hi. Fins i tot dins d'una mateixa empresa, com passa amb Mercadona, la presència d'aquestes zones depèn dels metres quadrats, la ubicació i el disseny de cada botiga. És una capa més de servei en el supermercat quotidià, molt més present en el teixit comercial de barri.

És una amenaça directa per als restaurants de barri?

Jiménez-Zarco matisa. "En teoria, no", afirma, sempre que es mantingui com un autoservei vinculat al producte adquirit. Per a l'experta, el competidor més pròxim no seria tant el restaurant tradicional com la carmanyola emportada de casa, l'entrepà comprat de pressa o l'amanida preparada per menjar a l'oficina. "És una mica la idea de: o vas amb el tàper i te l'endús de casa, o compres l'entrepà o l'amanida preparada al súper i te la menges a la feina o allà mateix", resumeix.

La diferència està en la proposta de valor. Un restaurant de barri ofereix cuina, servei, especialització, relació amb la clientela i experiència. Un supermercat amb zona de consum ofereix rapidesa, preu i autoservei. "No és un model de negoci que hagi de substituir el restaurant de barri", sosté Jiménez-Zarco. "Aquí és simplement: compro el producte, el pago, vaig al microones i l'escalfo". Això no impedeix que pugui erosionar part del negoci hostaler, sobretot el menú del dia en entorns d'oficines i zones de pas.

Competència deslleial o insuficiència reguladora?

Segons Anna Ruiz, professora de Dret mercantil, el límit que separa un supermercat amb plats preparats d'un restaurant tradicional no depèn d'una única legislació aïllada, sinó que es defineix per un complex entramat de normatives d'àmbit estatal, autonòmic i local.

La normativa clau en aquest escenari és el Reial decret 1021/2022, que estipula les condicions higièniques per al comerç al detall. Aquest decret introdueix el concepte de "zona de degustació", descrivint-la com un espai dins del comerç al detall on es permet que la clientela consumeixi els productes del mateix establiment de manera accessòria.

Precisament aquest matís —el d'activitat complementària o accessòria— és l'eix central de la qüestió. "És aquesta delimitació jurídica la que empara legalment que les cadenes de supermercats puguin habilitar àrees amb taules, cadires, coberts o microones", aclareix Ruiz.

El marc legal espanyol actual no imposa una llicència específica d'hostaleria per disposar d'una zona de degustació, sempre que la venda d'aliments continuï sent el negoci principal i el consum en el local actuï com un afegit secundari. Únicament s'exigeix que aquests espais compleixin amb la normativa higiènica pertinent i que es notifiqui formalment la seva obertura a l'Administració per mantenir-ne un control previ.

Malgrat això, la línia divisòria és difusa. "No ens trobem davant d'una frontera nítida entre el súper amb espai de degustació i el restaurant convencional, sinó més aviat davant d'una escala de grisos subjecta a múltiples variables", assenyala la jurista. Aquestes variables engloben des de la superfície de l'espai o el tipus d'equipament (com disposar d'una cuina completa), fins al servei ofert, l'existència d'una carta, la gestió d'al·lergògens, el volum de clientela que hi acudeix exclusivament a menjar o la independència financera de l'àrea de restauració. Si aquest espai de degustació creix en estructura i funcionament fins a mimetitzar-se amb un restaurant, l'activitat podria perdre el seu caràcter secundari i passar a requerir una llicència hostalera en tota regla.

A la pregunta de si ens trobem davant d'un cas de competència deslleial, Ruiz es mostra amb cautela. Sosté que recórrer a la Llei 3/1991, de competència deslleial, planteja "obstacles de gran importància". Encara que el sector de l'hostaleria tendeixi a aferrar-se a l'article 15 d'aquesta llei (referent a la infracció de lleis), perquè aquesta via prosperi s'ha de demostrar de manera inequívoca que s'ha comès una irregularitat legal. "Si els supermercats es mouen estrictament dins del marc normatiu vigent, no existeix la il·legalitat necessària que permeti activar els mecanismes de la Llei de competència deslleial", apunta. Així mateix, Ruiz descarta que es puguin aplicar altres articles relacionats amb l'engany o l'ocultació d'informació (articles 5 i 7), atès que no es produeixen les circumstàncies necessàries per a això.

La valoració jurídica final és clara: el veritable conflicte no neix d'un buit legal complet, sinó d'un desfasament o una insuficiència en la regulació actual. "La llei vigent no va arribar a preveure que aquestes zones de degustació evolucionarien fins a convertir-se en una fórmula de negoci massiva capaç de rivalitzar directament amb els bars i restaurants de menú", argumenta Ruiz. El marc actual tolera aquest model híbrid, però les seves categories tradicionals s'han quedat obsoletes davant la nova dinàmica del mercat.

Per aquest motiu, l'experta suggereix que l'estratègia més efectiva per al sector hostaler no passa per la confrontació als tribunals mitjançant demandes per competència deslleial, sinó per exercir pressió política per aconseguir una actualització de les lleis. Aquesta renovació normativa hauria de definir amb exactitud el llindar pel qual una zona de degustació deixa de ser un complement de la botiga, establir l'obligació d'obtenir una llicència de restauració a partir de barems objectius i unificar les exigències en matèries clau com l'accessibilitat, la higiene, el control d'al·lergògens o la gestió del malbaratament de menjar.

El conflicte revela una tensió de fons: l'economia canvia més de pressa que les categories administratives. Per al públic consumidor, el supermercat amb taules és una solució pràctica. Per a la distribució, una forma de fidelitzar i capturar nous moments de consum. Per a l'hostaleria, una amenaça per a la seva clientela habitual. I per al dret, un recordatori que la paraula "complementari" pot convertir-se en el centre d'una batalla econòmica de primer ordre.