Mor l'economista Josep Vilarasau, Medalla d'Honor de la UOC

Des de la Universitat Oberta de Catalunya lamentem profundament la mort de Josep Vilarasau, una figura clau del món econòmic i financer del nostre país. Vilarasau, que va rebre la Medalla d’Honor de la UOC l’any 2021, va ser president del Consell Assessor i de la Comissió Permanent del Patronat de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

La Universitat li va concedir la Medalla d'Honor en reconeixement de la seva contribució al projecte de la UOC des dels seus inicis. Al llarg de més de dues dècades va formar part dels seus òrgans de govern, primer com a membre i president del Consell Assessor i, posteriorment, com a membre de la Comissió Permanent del Patronat de la FUOC. La distinció va posar en valor el seu compromís amb el desenvolupament i la consolidació de la Universitat, així com la seva aportació a un projecte acadèmic pioner i innovador.

Doctor enginyer industrial, llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i doctor honoris causa per la Indiana University, Josep Vilarasau va iniciar la seva trajectòria acadèmica com a professor de l'Escola d'Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Madrid. Posteriorment va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en l'Administració pública, entre els quals els de director del Banc de Finançament Industrial, director general de Telefónica, director general del Tresor i Pressupostos i director general de CAMPSA.

L'any 1976 es va incorporar a la Caixa de Pensions com a director general, des d'on va liderar la transformació i el creixement de l'entitat fins a esdevenir-ne president entre 1999 i 2003. Des de la presidència de la Fundació "la Caixa" va impulsar iniciatives de referència com el CosmoCaixa, CaixaForum, el programa de beques per a estudiants a l'estranger i la creació d'IrsiCaixa, i va promoure projectes que van reforçar el paper de la fundació en els àmbits de la recerca, la divulgació científica, la cultura i l'acció social. També va presidir el Patronat del Gran Teatre del Liceu, on va tenir un paper destacat en l'impuls del mecenatge que va fer possible la reconstrucció del teatre després de l'incendi de 1994.