L'era de la psicopolítica: cap a una nova manera de poder basada en el control de la ment

Un projecte mèdic, humanitari, transhumanista i políticament neutral. Així s'ha presentat Neuralink des de la seva fundació el 2016. Però en l'última dècada l'empresa creada per Elon Musk amb l'objectiu de desenvolupar implants que permetin la comunicació entre el cervell humà i un ordinador s'ha revelat com a molt més que això. Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat a Culture, Theory and Critique analitza com aquesta tecnologia neuronal marca el camí cap a una nova manera de poder: la psicopolítica.

"De la mateixa manera que un semàfor fa la funció policial de mantenir l'ordre als carrers, organitzant el trànsit de vehicles i vianants, Neuralink pretén fer una funció psicopolítica, és a dir, traduir en dades els nostres processos cognitius, els pensaments, les emocions o les actituds, i regular-los", explica Sergi Parellada, autor principal de l'estudi. Parellada és investigador de l'eHealth Centre de la UOC i del grup de recerca Barcelona Science and Technology Studies (STS-b) de la UAB. "A més, a partir dels coneixements científics, cerca legitimar una intervenció que permeti optimitzar la psique dels individus perquè encaixin en aquells estàndards necessaris per complir amb l'imperatiu de la productivitat capitalista i neoliberal", afegeix.

Què és la psicopolítica?

Neuralink és encara un projecte en desenvolupament, una tecnologia experimental que, ara com ara, sembla estar lluny de fer-se servir a gran escala. Però els autors de l'estudi sostenen que els principis de la psicopolítica ja són presents en moltes de les aplicacions i les plataformes que utilitzem diàriament, com Instagram, TikTok, Netflix o Spotify. A través dels seus algorismes, recopilen dades sobre gustos, desitjos, motivacions o comportaments, i fins i tot algunes tenen la capacitat d'escoltar les nostres converses quotidianes i transformar-les en informació que fan servir per construir els perfils digitals de cada usuari.

"Aquestes tecnologies s'alimenten de dades sobre la nostra psique per dirigir, orientar i modificar el nostre comportament amb l'objectiu de generar beneficis econòmics", sosté Parellada, també professor expert professional dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. "Neuralink és una continuació d'aquest projecte psicopolític ja present en la nostra quotidianitat. El fet que Neuralink pugui llegir directament el nostre cervell transforma l'exercici psicopolític, ja que pot intervenir en processos cognitius no conscients, escapant de la nostra capacitat de reflexió".

Així, tecnologies d'implants neurotecnològics com Neuralink podrien ser l'eina definitiva de la psicopolítica, un nou règim de poder que ja no se centra en el govern dels cossos i de la població, sinó a gestionar i optimitzar la psique. És a dir, la psicopolítica persegueix traduir els processos mentals en dades, processar-los mitjançant algorismes i utilitzar-los per predir i modelar els comportaments. D'aquesta manera, el poder podria deixar d'actuar de manera coercitiva i disciplinària i passar a fer-ho a través de la seducció i fins i tot de l'automatització, en operar sobre processos inconscients evadint la reflexivitat, i convertir així la ment en un recurs productiu i en el camp central del control polític.

Neuralink o els riscos de governar les ments

L'objectiu de Neuralink és desenvolupar xips que es puguin implantar al cervell i que siguin capaços de llegir i transformar en dades l'activitat de la psique humana. Aspira, a més, que aquestes interfícies cervell-ordinador s'integrin en la vida quotidiana, com avui ho fan els telèfons mòbils. Els autors de l'estudi reconeixen el potencial terapèutic de Neuralink per tractar certs malestars, però alhora subratllen que el projecte amaga implicacions polítiques profundes. En concret, els investigadors assenyalen que aquesta neurotecnologia presenta quatre riscos clars:

• Pèrdua de capacitat d'actuació individual: el subjecte ja no decideix optimitzar el seu comportament o curar-se, el sistema ho fa per ell.
• Mercantilització de la vida mental: les dades neuronals es converteixen en un nou recurs econòmic.
• Externalització de la salut mental: les tasques de cura i de benestar psicològic es poden traslladar cap a dispositius controlats per empreses privades.
• Adaptació de l'individu al sistema: el focus de la política es desplaça d'intentar canviar les condicions socials que generen malestar a adaptar biològicament les persones al sistema.

"Per exemple, en l'àmbit mèdic de la salut mental, part de la nostra capacitat d'actuació prové de l'oportunitat d'assimilar de manera conscient els coneixements que ens proporcionen els psicòlegs o de l'oportunitat de decidir si prenem o no les pastilles per a l'ansietat. Incorporar Neuralink en les nostres vides significa tenir la nostra psiquiatra o el nostre psicòleg implantats al cap. Davant el mínim senyal de malestar o de dades neuronals no òptimes per al correcte funcionament d'un individu en la seva quotidianitat, Neuralink podria intervenir", explica Sergi Parellada.

Per a l'investigador, aquesta tecnologia constitueix l'oportunitat d'accedir a l'últim racó del nostre organisme al qual fins ara no es tenia accés: la nostra arquitectura neuronal i els nostres processos psíquics no conscients. Això ha contribuït, al seu torn, a alimentar nous debats en la societat, com el de la protecció dels neurodrets o el de la necessitat de regular o no aquestes noves tecnologies neuronals que obren la porta a la psicopolítica.

"Davant la pèrdua de capacitat d'actuació que Neuralink pot suposar per als individus i l'amenaça que aquesta nova forma de governamentalitat suposa per a la democràcia en què vivim o voldríem viure, la nostra proposta no passa tant per regular aquestes tecnologies, sinó per visibilitzar-les i qüestionar-les, i reflexionar sobre els dispositius i la relació que hi tenim, de manera que puguem potenciar la nostra sobirania", conclou Parellada. "Considerem rellevant mantenir un cert grau de capacitat d'actuació humana conscient i reflexiva en la nostra connexió amb aquestes neurotecnologies, promoure projectes neurotecnològics que no es trobin en mans de grans corporacions privades i impulsar més transparència pel que fa a les possibilitats que generen i les capacitats que tenen aquestes tecnologies".

Per saber-ne més:

Parellada Guillamón, S., Gálvez Mozo, A., & Tirado Serrano, F. (2025). Neuralink and the rise of psychopolitical governmentality. Culture, Theory and Critique. https://doi.org/10.1080/14735784.2025.2582471

Aquesta recerca està emmarcada en la missió de recerca de la UOC Cultura per a una societat crítica i contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 3 (salut i benestar), número 4 (educació de qualitat) i número 16 (pau, justícia i institucions sòlides).

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca