Autor: Lucas John Duane Bernedo
Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
Idioma: Anglès
Director: Dr Joan Pujolar Cos, Dr Julia de Bres
Departament / Institut: Universitat Oberta de Catalunya. Internet Interdisciplinary Institute (IN3)
Paraules clau: Activisme lingüístic, estandarització lingüística, xarxes socials, català, Illes Balears
Resum:
Aquesta tesi descriu etnogràficament l'establiment recent de la dissidència lingüística a les illes Balears, entesa com l'assentament en el camp sociopolític de l'arxipèlag d'una creença que reivindica que el «balear», i no l'actual llengua catalana, ha de compartir oficialitat amb el castellà com a autèntica llengua pròpia. Tres associacions d'activistes lingüístics creades el 2013 són les responsables d'aquest moviment. Aquesta tesi analitza aproximadament dos anys d'activitat a les xarxes socials d'aquestes tres associacions, a més d'altres materials. L'anàlisi mostra com els activistes es van implicar en un afany per legitimar un estàndard alternatiu basat en ideologies d'autenticitat, el qual simultàniament afermava i potenciava el valor d'anonimat del castellà. Les xarxes socials van ser fonamentals per a aquests objectius, atès que van oferir als activistes un control representatiu per a articular discursos lingüístics i per a patrullar i avaluar pràctiques lingüístiques davant dels seus seguidors. Aquesta tesi també examina les implicacions d'aquests esdeveniments per a l'estandardització de la llengua catalana, mitjançant entrevistes a onze tècnics lingüístics de diferents institucions de les illes Balears i dos activistes favorables a la normalització del català. Les entrevistes van proporcionar perspectives sobre la manera com els agents institucionals controlen i practiquen la varietat estàndard. Un cop identificada una distribució vertical de les pràctiques de la varietat estàndard entre els actors institucionals, l'anàlisi se centra en l'ús de les xarxes socials que fa una tècnica lingüística que treballa en l'àmbit local. En resum, aquesta tesi presenta tres arguments: a) l'adopció estratègica d'un règim d'estàndard lingüístic pels activistes dissidents, b) l'existència d'una necessitat d'identificació en el mercat lingüístic balear, i c) la influència de la minorització sobre l'estandardització.