Autor: Talia Leibovitz Libedisnky
Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
Idioma: Castellà
Director: Dr Jordi Sánchez Navarro, Dr Antoni Roig Telo
Departament / Institut: Universitat Oberta de Catalunya.
Paraules clau: audiències participatives, crowdfunding, cumincació audiovisual, participació
Resum:
La massificació en l'ús de tecnologia digital en diversos camps culturals comporta aspectes que van més enllà de mers canvis en els dispositius tecnològics, per esdevenir una transformació profunda i extensa dels processos culturals de la societat contemporània. Això revela un nou panorama mediàtic a on es redefineixen el context de producció i consum de productes culturals així com les complexes relacions entre els mitjans de comunicació, les indústries i les audiències (Ardèvol et al. 2010, Jenkins 2006, Deuze 2008). Internet com a espai de comunicació, producció i entreteniment apareix a la base d'aquestes transformacions. Ha revelat la seva capacitat per mobilitzar grans audiències per al subministrament d'informació o un altre tipus d'estímuls (Braet i Spek 2010). La participació s'ha convertit en un concepte clau per entendre la pràctica de mitjans emergents, el que ens fa reconsiderar els límits que tradicionalment envolten els agents involucrats en els circuits de la producció cultural. Això considera la transformació de les audiències anteriors a protagonistes i agents de la producció cultural descrivint el paper dels nous usuaris han assumit en aquest context. (Schäfer, 2011). El finançament via crowdfunding és un exemple de noves tendències de producció cultural en la qual es redefineixen la relació de l'espectador amb l'obra artística i el seu procés de creació. Aquesta idea troba la seva arrel en el concepte més ampli de crowdsourcing, que apel¿la a la multitud animant a fer una contribució voluntària per obtenir les idees, comentaris i solucions per desenvolupar activitats corporatives (Howe, 2006; Belleflamme, Lambert i Schwienbacher, 2010, Estellés -Arolas i Gonzales 2012). La hipòtesi sobre la qual es construeix aquesta investigació sosté que l'emergència de models de finançament basats en la col¿laboració i mitjans per plataformes digitals (en aquest cas crowdfunding), reestructura el procés de creació audiovisual i promou una redefinició del paper dels agents implicats en dit procés, involucrant al públic en el procés de producció, facilitant el sorgiment de nous creadors i potenciant l'aparició de produccions al marge del circuit tradicional de difusió. Aquesta investigació entén el crowdfunding com un procés integral que engloba una sèrie d'actors, dinàmiques de funcionament i interrelacions de col·laboració entre individus o col·lectius. És per això, i per tal d'aconseguir una comprensió holística del fenomen a estudiar, crec pertinent plantejar una disseny d'investigació mixt, que inclogui perspectives diferenciades i metodologies particulars que permetin abordar amb més profunditat les característiques de l'objecte d'estudi. La triangulació final dels resultats és la que aportarà la coherència final. La tècnica de l'estudi de casos ha proporcionat informació valuosa sobre el desenvolupament de les campanyes, els seus principals plantejaments, problemàtiques i encerts així com la visió dels seus gestors i principals resultats. Per a això he analitzat en profunditat les campanyes de finançament del documental català NO-RES de Xavier Artigas i la sèrie d'animació Beneït Machine de Jossie Malis. Es tracta de dos projectes contemporanis, de similar envergadura que van dur a terme múltiples campanyes de finançament però que alhora tenen algunes elements de contrast que fan la seva anàlisi comparativa interessant. Una segona aproximació al nostre tema d'estudi ha estat a través de les visions i percepcions dels mecenes col·laboradors amb projectes de crowdfunding. A partir d'una enquesta d'opinió s'ha intentat indagar en les diferents percepcions i pràctiques relacionades amb la col·laboració en si. Els resultats mostren que la connexió personal entre creadors i patrocinadors segueix sent la raó principal per involucrar-se amb una audiència en un projecte de crowdfunding basat en recompenses. No obstant això, a mesura que la col·laboració s'estén a través del temps i en diferents projectes, el vincle interpersonal es debilita i sorgeixen noves raons per col·laborar. Així, sorgeixen nous factors com la percepció de la qualitat, les recompenses ofertes o l'interès compartit. D'altra banda, el compromís amb el projecte creatiu tendeix a transmetre a una multitud més gran interconnectada. Finalment, a partir d'una anàlisi quantitativa dels resultats dels tres primers anys de la plataforma especialitzada en crowdfunding Verkami s'ha intentat contrastar les seves dinàmiques de funcionament per tal de combinar les visions dels dos actors anteriorment esmentats amb dades sobre el seu funcionament. D'aquesta manera, he abordat el crowdfunding des d'una perspectiva holística, atenent les peculiaritats de tots els agents involucrats el que m'ha permès dibuixar un quadre complex que va molt més enllà d'un model econòmic basat únicament en la contribució econòmica.