Especialistes en trastorns del llenguatge entren a l'aula per fer escoles més inclusives

El nou Decret de l'atenció educativa als alumnes en el marc d'un sistema educatiu inclusiu aprovat pel Govern fa alguns dies ha posat de manifest la necessitat de reforçar a les escoles els professionals que puguin atendre estudiants amb necessitats especials d'aprenentatge. Especialistes en trastorns del llenguatge i psicopedagogs entren ara a l'aula per atendre els alumnes que pateixen alguna discapacitat, algun trastorn en l'aprenentatge o els que presenten altes capacitats intel·lectuals, i que ara també aniran a col·legis ordinaris.

En total la Generalitat contractarà 1.500 professionals per a fer de l'escola inclusiva una realitat. Molts d'aquests professionals són mestres i logopedes que han triat la UOC per a cursar el màster oficial de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, el títol que té més demanda del sistema universitari català. El curs passat van acabar aquesta formació 719 estudiants, que es graduaran entre el 4 i el 25 de novembre a Barcelona i l'11 del mateix mes a Madrid. I, des que es va crear el màster, ja s'hi han graduat 1.518 estudiants.

Un d'ells és Ruben Vargas, que gràcies a aquesta formació va trobar feina a l'escola pública Vila-roja de Girona fa dos mesos. Treballa en les àrees d'audició i llenguatge i de pedagogia terapèutica, on ja ha detectat infants amb problemes de trastorns del llenguatge. «Molts capgiren lletres i nombres d'algunes paraules o fan omissió de síl·labes senceres a l'hora d'escriure. La majoria els derivo a l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic (EAP)». Tot docent –afegeix– hauria de fer aquesta formació per a adquirir els coneixements que demana l'escola inclusiva.

Irene Agea és mestra d'educació primària a l'escola Gem de Mataró, i també una de les persones que es gradua enguany. «A les aules hi ha un ampli ventall de necessitats en els alumnes que s'han d'atendre i cal que el docent es formi per a tenir les eines i els coneixements per a poder-hi fer front».

El cas d'Ester Rodríguez és diferent. És logopeda però treballa a la Clínica Universitària d'UManresa. La seva feina és detectar infants amb dificultats en la parla, el llenguatge, la lectura, l'escriptura i la motricitat orofacial. «Els coneixements adquirits m'han servit per a millorar la meva tasca assistencial».

Dona jove i treballadora, el graduat majoritari

En total el curs passat es van graduar 4.622 estudiants. El seu perfil mitjà és el d'una dona (60%), d'entre vint-i-cinc i vint-i-nou anys (27%) i que treballa (el 93% ha compaginat la feina amb els estudis).

El 77% afirmen que la titulació ha respost a les seves expectatives (de fet, el 85% la tornarien a triar) i el 76%, que els ha permès millorar les competències laborals i personals (nivell de confiança, aprenentatge autònom, presa de decisions, resolució de nous problemes, anàlisi crítica, etc.). I la gran majoria, el 89%, tornarien a triar la UOC per a continuar-se formant.

Després del màster de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, el segon títol amb més graduats és el grau d'Administració i Direcció d'Empreses (381) i el tercer, el màster d'Advocacia (305). El 67% dels graduats trien la titulació que els agrada, davant del 15% que ho fan pensant en la sortida laboral.

Segons l'últim estudi de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) sobre la inserció laboral dels graduats, els estudiants que cursen títols en línia són més competitius en TIC, informàtica i pensament crític. L'informe concreta que tenen un nivell superior en la formació teòrica, l'expressió escrita i la capacitat de solucionar problemes, entre altres aspectes. Aquest col·lectiu també es destaca perquè presenta més ocupació, més estabilitat i salaris més alts (per sobre de 2.000 euros/mes) que el conjunt d'universitaris. Ho corroboren l'U-Ranking de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (Ivie), que situa la UOC com la universitat de l'Estat amb més sortida laboral.

Des que la UOC es va crear, fa vint-i-dos anys, s'hi han graduat 53.053 persones.