El 81% dels usuaris de 'wearables' afirmen que aquests dispositius els han millorat la salut

Foto: Artur Luczka / Unsplash

Foto: Artur Luczka / Unsplash

05/02/2020
Carla Nieto
Malgrat la popularitat dels rellotges o les polseres intelligents, la prescripci que els metges fan d'aquests dispositius encara s escassa

L's teraputic dels 'wearables' est implantat en patologies com la diabetis, i aquests dispositius seran clau en la gesti de la cronicitat i l'atenci de la gent gran

Els wearables o portables (dispositius que es porten «posats» amb l'objectiu de monitorar alguns parmetres especfics relacionats amb la salut) s'han revelat com una de les tecnologies amb ms protagonisme en la transformaci digital del sistema sanitari.

Tal com ho reflecteix un informe elaborat per Global Web Index sobre les tendncies d's d'aquests dispositius porttils als Estats Units i la Gran Bretanya, els wearables o portables que es fan servir ms sn els rellotges intel·ligents o smartwatches (el 66% dels propietaris d'un wearable t un rellotge), seguits de les polseres que monitoren l'activitat fsica (41%). L'informe indica que el 81% de les persones que fa servir aquesta tecnologia l'associa a una millora en l'estat de salut i en l'estil de vida.

Les potencialitats d'aquests dispositius en aquest mbit creixen de manera proporcional al nivell de desenvolupament que assoleixen. N's una prova la troballa recent que ha fet el Dr. Miguel ngel Cobos, cardileg de l'Hospital Clnic San Carlos, de Madrid, que ha descobert la possibilitat de fer un electrocardiograma complet amb un rellotge intel·ligent d'ltima generaci i amb un ndex de fiabilitat semblant al del que es fa en un centre sanitari (l'experincia s'ha publicat a Annals of Internal Medicine).

No obstant aix, i malgrat aquestes experincies capdavanteres, encara queda molt de cam per recrrer per a aconseguir treure tot el partit dels portables en el context de la salut digital. Tal com explica Carme Carrion, professora dels Estudis de Cincies de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i responsable de l'mbit de Disseny i Avaluaci d'Intervencions en Salut Digital de l'eHealth Center de la mateixa universitat, cal diferenciar clarament entre l's que se'n fa com a elements facilitadors d'un estil de vida ms saludable i la utilitat mdica que tenen en persones que pateixen una patologia concreta.

 

Un motivador per a millorar els hbits i les rutines

Segons l'informe de Global Web Index, les principals motivacions que porten a utilitzar aquests dispositius sn comptar els passos quan es camina (el fa servir per a aix el 66% dels usuaris) o les calories cremades (53%), controlar la temperatura corporal (35%) i el batec cardac (35%), i monitorar els patrons del son (34%).

Pel que fa a les funcions que sn ms interessants per als futurs compradors, destaquen la possibilitat de controlar els nivells d'estrs (seria una de les funcions ms desitjades per al 58% dels usuaris) i la capacitat de controlar la pressi sangunia (57%) i els nivells de sucre a la sang (47 %).

«s clar el paper motivador que tenen per a introduir canvis en els hbits diaris. En aquest sentit, s'estan fent estudis sobre els valors que donen aquests dispositius —obtinguts de l'anlisi de variables analitzades per mitj d'algoritmes— relatius a aspectes com la suor, la temperatura, les pulsacions i fins i tot les emocions, que indirectament es poden relacionar amb situacions d'estrs o ansietat. Les dades que s'obtenen amb aquests mesuraments poden ser tils, per exemple, per a conscienciar-se de la necessitat de millorar els patrons del son, per no cal perdre de vista que es tracta d'indicadors, de manera que no s'han de posar gaires expectatives en la fiabilitat que poden tenir i cal considerar-los sempre com a coadjuvants d'un control o tractament mdic», assenyala Carme Carrion, que s investigadora del grup eHealth Lab de la UOC.

Respecte a la utilitzaci dels portables en patologies concretes, sens dubte el cas ms paradigmtic s el de la diabetis: «Els avenos en aquest camp van clarament al davant de la resta pel que fa a la implantaci de la tecnologia i, de fet, hi ha xits que s'acosten molt als dispositius implantables —una realitat encara molt llunyana en la prctica—, com ara els sistemes que permeten fer un monitoratge continu de la glucosa a la sang en pacients de diabetis de tipus 1, cosa que els millora notablement la qualitat de vida», diu Carme Carrion, que comenta que tamb es fan avenos en relaci amb la possibilitat de fer servir els iPod per a detectar fibril·lacions auriculars, un factor clau en la prevenci d'esdeveniments cardacs, «per aix encara s'estudia».

 

Adherncia, ms «prescripci» i altres rees de millora

Segons l'opini de la professora de la UOC, una de les rees de millora principals en l'mbit dels wearables o portables s aconseguir l'adherncia dels usuaris: «Els indicadors demostren que en la majoria dels casos l'adherncia dels usuaris cau en picat al cap de tres setmanes aproximadament. I fins i tot quan es fan servir per al control de patologies concretes, hi ha estudis que demostren que, desprs de sis mesos, el percentatge de pacients que continua funcionant amb aquests dispositius s baix (prop del 30%)».

Segons Carrion, un altre aspecte que cal millorar s que els metges en facin un s ms ampli per a afavorir l'empoderament dels pacients: «S'han comenat a "receptar" algunes app, per no de manera estandarditzada, sin com a iniciatives individuals, sobretot de metges amb una activitat ms orientada a la tecnologia. Tamb hi ha organitzacions i societats mdiques que aposten per aquestes solucions, per encara som lluny del nivell d'implantaci que tenen, per exemple, en alguns hospitals nord-americans, on, d'una manera semblant al servei de farmcia hospitalria, es disposa d'un "dispensari" d'app a crrec de professionals que orienten respecte a la utilitzaci d'aquestes tecnologies prviament "prescrites" pel metge».

Per a Carme Carrion, un dels factors principals que permetran treure tot el partit del potencial que ofereix aquesta tecnologia passa per aconseguir un s tan personalitzat com sigui possible, d'acord amb les caracterstiques, les necessitats i el perfil de cada pacient: «Aquesta qesti, que actualment s una lnia de recerca, s clau i, segons la meva opini, no s'ha orientat b des del comenament: no es pot enfocar l's mdic d'aquestes solucions des de la perspectiva que "tot s bo per a tothom", sin que factors com ara la motivaci personal respecte al canvi d'hbits, les flies o les fbies envers l's de la tecnologia o les reticncies a compartir les dades de salut sn variables molt importants que cal tenir en compte abans d'estandarditzar els wearables com a eines de la gesti de la salut».

 

Cronicitat i acompanyament de la gent gran: reptes de futur

Pel que fa a les aplicacions prctiques que poden tenir els portables en el panorama sanitari a curt i mitj termini, Carme Carrion comenta que «ens adrecem cap a un canvi en l'organitzaci en qu es tendeix tant a reduir les llargues estades hospitalries com a evitar les consultes mdiques innecessries, i en el qual l'opci del monitoratge que proporcionen els gadgets s determinant per a aconseguir un sistema de salut ms eficient i efica».

Aix mateix, i en un context marcat per l'envelliment de la poblaci i l'augment de la cronicitat, el paper d'aquests dispositius adquireix una rellevncia especial, sobretot pel que fa a aspectes com l'acompanyament de la gent gran, un camp en qu es duen a terme molts projectes: «La teleassistncia est totalment implantada, igual que l's generalitzat de sistemes com els recordatoris digitals de la presa de pastilles, per sn solucions que s'estan quedant curtes. Assistim a una autntica revoluci que ha canviat la vida de grups de poblaci com la gent gran i tenim una tecnologia cada vegada ms desenvolupada, per cal disposar dels indicadors necessaris respecte a l'eficcia i els beneficis que pot aportar abans d'implantar-la, cosa que sempre s un procs ms lent».

#expertsUOC

Foto de la professora Carme Carrion

Carme Carrion Ribas

Professora dels (Estudis de Cincies de la Salut)

Expert/a en: Avaluaci d'intervencions en salut mbil (apps, sensors, portables, etc), en relaci amb la seva eficcia i efectivitat.

Àmbit de coneixement: Salut digital i avaluaci d'intervencions en salut.

Veure fitxa

Enllaos relacionats