La UOC i la UB impulsen la primera associació hispanoparlant d'investigadors del trastorn específic del llenguatge

  recerca desordres llenguatge espanyol

Les conseqüències socials del trastorn del llenguatge i com afecta la memòria o l'atenció són alguns dels estudis que es presentaran en el congrés CHITEL 2021 organitzat per la UOC i la UB. (Foto: Robo Wunderkind, Unsplash)

08/06/2021
Beatriz González
Les conseqüències socials del trastorn específic del llenguatge (TEL) i com afecta la memòria o l'atenció són alguns dels estudis que es presentaran en el CHITEL 2021

Es tracta d'un trastorn sever en l'adquisició del llenguatge oral, que ha passat desapercebut durant anys i que encara és força desconegut per la societat

Un 7,58 % dels infants tenen un trastorn específic del llenguatge (TEL), o el que és el mateix: en cada aula hi ha un alumne, o fins i tot dos, amb aquest trastorn, ja que el pateixen aproximadament un de cada 14 menors, almenys, en el món anglosaxó. Les xifres en l'àmbit hispanoparlant es desconeixen perquè no hi ha estudis epidemiològics similars, i aquesta és una de les raons, entre moltes altres, que han portat investigadors del grup de recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), integrat per professors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Barcelona (UB) i adscrit a l’eHealth Center de la UOC, a organitzar el Congrés Hispanoparlant sobre el Trastorn Específic del Llenguatge (CHITEL), que reunirà per primera vegada en una mateixa trobada més d'un centenar d'investigadors dels principals països hispanoparlants. 

L'objectiu no és només establir sinergies amb les quals dur a terme estudis que tinguin en compte les particularitats de l'àmbit hispanoparlant, sinó també acordar criteris i denominacions comunes que ajudin a avançar en la recerca. Tots dos objectius s'aconseguiran a través de l'Associació Hispanoparlant per a l'Estudi del Trastorn del Llenguatge (ATLHI), que es crearà en el CHITEL. “Cal establir les bases perquè tots fem servir els mateixos criteris, de manera que en tot el domini lingüístic espanyol es comparteixi i es faci servir la mateixa terminologia”, afirma Llorenç Andreu Barrachina, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i colíder del GRECIL, qui afegeix que, després d'haver fet una “radiografia” de la situació de la recerca del TEL en les zones geogràfiques on l'espanyol és la primera o la segona llengua a través de qüestionaris als participants de CHITEL, s'han constatat algunes diversitats, la qual cosa reforça la necessitat d'intentar reunir conceptes, formes de diagnòstic i models d'intervenció.

Però, a més d'establir les bases per poder estrènyer relacions científiques vinculades al TEL en el domini hispanoparlant, entre el 14 i el 17 de juny una trentena d'investigadors presentaran els seus treballs en diferents línies de recerca, que van des del TEL en infants bilingües fins a les conseqüències del trastorn en l'àmbit social i emocional, passant per un llarg llistat de treballs en temes molt diversos. “Hi ha un gran ventall de qüestions: treballs relacionats amb la logopèdia, la psicologia cognitiva, estudis sobre qüestions d'identificació, estudis genètics, recerques sobre com processem la informació, com és la memòria o l'atenció en aquests infants, estudis sobre en quines àrees tenen dificultats… En l'actualitat hi ha moltes línies de recerca obertes perquè el llenguatge és l'eina fonamental de comunicació i socialització, la qual cosa implica que el TEL o TDL (trastorn del desenvolupament del llenguatge) pot afectar moltes àrees”, assenyala Mònica Sanz Torrent, catedràtica del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació de la UB i colíder del GRECIL.

A aquestes múltiples línies de recerca obertes recentment s'hi han sumat d'altres de vinculades a la pandèmia, i és que l'arribada de la COVID-19 ha representat una dificultat afegida als infants amb TEL per l'ús de les mascaretes. Un d'aquests estudis és el que porta a terme la investigadora Núria Esteve-Gibert, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i també investigadora del GRECIL, les conclusions del qual es publicaran en la revista Frontiers in Psychology. Com explica Mònica Sanz Torrent, la mascareta pot dificultar l'aprenentatge del llenguatge perquè quan els infants aprenen a parlar també es fixen en les expressions facials i els moviments que fem amb la boca. “És l'anomenada integració audiovisual: a més d'escoltar una paraula en la seva forma auditiva, tenen informació visual de com es pronuncia gràcies als moviments de la boca i altra informació no verbal, cosa que es perd amb l'ús de la mascareta, tret que es facin servir les transparents”, afirma, i aclareix que, encara que aquesta situació no provoca un TEL, sí que pot ser un agreujant més, especialment si es produeix en períodes sensibles d'aprenentatge del llenguatge. 

 

Els orígens

Però, què és exactament el trastorn específic del llenguatge? Què el caracteritza? Com explica el professor de la UOC, ja fa gairebé dos segles que un metge alemany va descriure per primera vegada el cas d'un nen que tenia dificultats per aprendre la llengua. No obstant això, no va ser fins a l'any 1981 quan Laurence Leonard, un investigador nord-americà, va donar nom al que avui es coneix com a TEL, i que Andreu defineix com un trastorn sever i persistent en l'adquisició del llenguatge oral que no està associat a cap condició mèdica, ja que no hi ha cap discapacitat intel·lectual, visual o auditiva que l'expliqui. 

“No és un problema de lectura o d'escriptura, encara que si no es tracta, els nens poden tenir problemes de lectura i escriptura. És una dificultat específica de l'aprenentatge del llenguatge oral que pot involucrar un component o més d'un, perquè hi pot haver infants que tinguin problemes fonamentalment quant a la gramàtica, la morfologia, l'estructura de les paraules o a l'hora d'estructurar oracions, però també poden tenir problemes pel que fa a la fonètica, la parla, en el vocabulari o fins i tot en pragmàtica, és a dir, que els preguntis una cosa i la resposta no tingui relació amb la pregunta”, assenyala, i afegeix que el TEL afecta, a més, el desenvolupament social, la interacció amb els altres i també en l'àmbit escolar, però malgrat això encara és força desconegut per a la major part de la societat. “Per això les famílies d'aquests nens diuen que són estrangers en el seu idioma, i que el TEL és un trastorn invisible”, recorda. 

Una de les raons que el TEL hagi passat relativament desapercebut durant dècades és la importància que es dona en el nostre sistema educatiu a la lectura i l'escriptura en comparació amb el llenguatge oral. Per això, fa només uns anys les dificultats d'un infant amb TEL amb freqüència no s'atenieno es confonien amb fracàs escolar o amb problemes de lectoescriptura. Ara sabem que el que els falla és aquesta eina tan important per pensar, per aprendre i per relacionar-se amb els altres”, explica Mònica Sanz Torrent.

Per aquest motiu, un dels reptes per poder diagnosticar-lo de manera precoç és difondre informació sobre el TEL a la població general i sensibilitzar la societat. Encara que no és l'únic. Conèixer les causes que el provoquen, desenvolupar estudis científics rigorosos amb els quals avançar en la intervenció, el tractament i la rehabilitació del TEL i esbrinar quin paper pot tenir la tecnologia en aquesta intervenció són altres reptes clau, segons els colíders del GRECIL.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) número 3, Salut i benestar; 4, Educació de qualitat, i 10, Reducció de les desigualtats

 

Més informació

Programa del CHITEL (I Congrés Hispanoparlant sobre el Trastorn Específic del Llenguatge)

Dates: del 14 al 17 de juny, en línia

Obertura: 14/06/2021 – de 16.00 a 16.30 h, a càrrec dels rectors Joan Guàrdia (UB) i Josep Anton Planell (UOC)

Inscripcions: aquí

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC

#expertsUOC

Foto del professor Llorenç Andreu Barrachina

Llorenç Andreu Barrachina

Catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director del màster universitari de Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del llenguatge

Expert/a en: Adquisició i desenvolupament del llenguatge, dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge.

Àmbit de coneixement: Psicologia de l'educació.

Veure fitxa