La música de fons podria millorar la memòria de persones amb Alzheimer o deteriorament cognitiu

  Alzheimer

En la primera fase de l'estudi, de tres anys, els pacients faran tasques de memòria amb música clàssica de fons (Ylanite Koppens, Pexels).

20/09/2021
Teresa Bau
Els efectes de la música en la millora de l'estat d'ànim i el comportament de malalts d'Alzheimer han estat investigats àmpliament, però no hi ha estudis sobre l'impacte que pot tenir en la millora de la memòria d'aquests pacients.

Marco Calabria, investigador del Cognitive NeuroLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), liderarà un estudi per analitzar si, a través de la música, persones amb Alzheimer i deteriorament cognitiu poden millorar també la memòria.

A més de la UOC, hi participaran investigadors del Servei de Neuropsicologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i del centre SINGULAR Música y Alzheimer. Aquest projecte de recerca de tres anys ha rebut finançament del Ministeri de Ciència i Innovació i es posa en marxa aquest setembre.

L'objectiu principal de l'estudi, anomenat Efecto Mozart y memoria en pacientes con deterioro cognitivo (MEM-COG), és investigar si la música pot ser un mitjà que faciliti o potenciï l'aprenentatge a persones amb deteriorament cognitiu (DCL) o malaltia d'Alzheimer (MA) lleu. També investigarà quins aspectes de la música són clau per establir un benefici cognitiu, és a dir, quin tipus de música —relaxant o una música que ens activi— i en quin moment és més útil: per exemple, en la fase en què aprenem una informació nova o en aquella en què recuperem la informació que hem après. Com explica Calabria, investigador del grup Cognitive Neurolab dels Estudis de Salut de la UOC i doctor en Psicobiologia per la Universitat de Pàdua, «és important diferenciar aquests dos aspectes, atès que impliquen processos de memòria diferents, i l'estudi determinarà en quina fase la música pot donar més avantatges».

Cal dir que ja existeixen estudis que indiquen que l'exposició a la música pot augmentar el rendiment en tasques de memòria, aprenentatge i atenció, però, com diu l'investigador de la UOC, «la majoria dels estudis es van fer amb gent sana i no sabem si la música podria ser una eina complementària per estimular cognitivament persones que tenen dèficits de memòria. Aquestes malalties neurodegeneratives es caracteritzen per dificultats a formar noves memòries i la música podria ser una eina per consolidar nous aprenentatges».

 

Música clàssica, la més efectiva per a la memòria

L'estudi reclutarà pacients tant de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com de SINGULAR Música y Alzheimer, un centre de Barcelona especialitzat en rehabilitació i estimulació cognitiva de pacients d'Alzheimer per mitjà de la música. En la primera fase de l'estudi, els pacients faran tasques de memòria amb música clàssica de fons. Hauran de memoritzar cares anònimes de persones i recordar-les després. Calabria explica que s'utilitza música clàssica perquè «és un tipus de música que es caracteritza per ser entre relaxant i activant, que ha demostrat ser la més efectiva per potenciar la memòria. D'altra banda, el fet que no tingui lletra permet reduir la interferència que pot produir la informació verbal sobre el contingut que els participants hauran d'aprendre en la tasca de memòria». També es vol utilitzar la mateixa metodologia d'estudis previs d'aquest tipus fets amb persones sanes.

En la segona fase, els investigadors faran servir músiques conegudes pels pacients —de la tradició popular— per observar «si el fet que els agradin més pot potenciar-ne els aspectes emocionals i, d'aquesta manera, generar més beneficis en la memòria».

 

Música, a manca de tractaments farmacològics

Com que en l'actualitat els tractaments farmacològics disponibles tenen uns efectes molt limitats en la cognició, disposar de teràpies d'altres tipus que puguin millorar la situació cognitiva dels pacients, com ara la música, és de vital importància. Amb els resultats d'aquesta recerca, Calabria i la resta d'investigadors aspiren a donar pautes específiques amb les quals es pugui restaurar una part de la memòria perduda per aquests malalts: quins usuaris es poden beneficiar més de la música, amb quin tipus de música, i en quin moment de l'aprenentatge cal escoltar-la per obtenir els màxims beneficis terapèutics.

 

«Efecto Mozart y memoria en pacientes con deterioro cognitivo (MEM-COG)» és un dels nou projectes de la UOC finançats pels programes estatals d'R+D+I del Ministeri de Ciència i Innovació en la darrera convocatòria.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, de salut i benestar.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC

#expertsUOC

Foto del profesor Marco Calabria

Marco Calabria

Expert/a en: Envelliment i cognició, llenguatge i deteriorament cognitiu, afàsia bilingüe, reserva cognitiva i bilingüisme.

Àmbit de coneixement: Neuropsicologia i neurociències.

Veure fitxa