L'anàlisi de dades massives permet qüestionar la visió eurocèntrica dels intercanvis culturals

  llibres

Les investigadores estudien la circulació de les traduccions literàries entre 1898 i 1945 (foto: Aaron Burden / unsplash.com)

30/12/2021
Laura Rodríguez

Investigadores de la UOC obren la possibilitat de reescriure la història de la traducció


La 'big translation history' és una eina conceptual i una nova metodologia per descentralitzar la història de la traducció, cultural i literària

Fer servir eines digitals i ciència de dades encara és poc comú en història de la traducció, però, tal com han demostrat dues investigadores del Laboratori de Recerca en Estudis Literaris Globals (GlobaLS), adscrit a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i als Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'anàlisi de dades massives i l'aprenentatge automàtic (machine learning) permetrà matisar, i fins i tot reescriure, la història de les traduccions al llarg del temps.

En un article publicat a la revista científica Translation Spaces, les investigadores Diana Roig-Sanz, professora de recerca ICREA i líder del grup GlobaLS ―la recerca del qual també és finançada pel Consell Europeu de Recerca, amb una beca Starting Grant―, i Laura Fólica, investigadora postdoctoral del mateix grup, proposen el concepte big translation history ―història de la traducció a gran escala― com una metodologia i eina conceptual per analitzar grans quantitats de dades i metadades. L'objectiu és permetre qüestionar els relats eurocèntrics sobre els intercanvis culturals i la circulació del llibre i desvelar patrons que hagin quedat ocults o siguin poc coneguts.

Per demostrar-ho, aquesta recerca inclou un estudi de cas en el qual s'analitza la circulació de la literatura traduïda i els agents implicats ―escriptors, traductors, editors― en diversos països iberoamericans entre el 1898, data de la pèrdua de Cuba per part de l'Imperi espanyol, i el 1945, el final de la Segona Guerra Mundial, a partir de les metadades extretes del catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya.

 

Digitalització i dades massives per reinterpretar el passat

«La big translation history representa un gran avenç, ja que desafia la recerca prèvia sobre la circulació de traduccions, aprofitant les metadades com a font d'anàlisi i la digitalització creixent de textos», expliquen Roig-Sanz i Fólica. «Quan comparem conjunts de dades i fluxos de traducció a una escala que un sol investigador no podria abordar, estem contribuint a reescriure una nova història de la traducció que pugui ser més inclusiva, amb capacitat per qüestionar els mal anomenats centres i perifèries i incloure perspectiva de gènere per estudiar el paper de les traductores», precisen.

L'anàlisi que proposa aquesta nova eina conceptual es basa en tres fonaments principals: una recerca a gran escala, geogràfica i temporal; l'ús de dades massives, enteses com a macrodades (big data) o poques dades (little data), que inclou les que són sovint heterogènies i no estan estructurades, i la utilització de tècniques computacionals com l'aprenentatge automàtic, la mineria de dades o la intel·ligència artificial.

 

Qüestionar la historiografia de la traducció

Per al cas d'estudi de la circulació de traduccions entre el 1898 i el 1945, Roig-Sanz i Fólica han emprat el catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya, que disposa de 28 milions de volums. Malgrat els reptes metodològics que aquesta recerca implica, com ara acarar els resultats amb les metadades dels catàlegs d'altres biblioteques iberoamericanes, aquest estudi aconsegueix oferir una nova visió sobre els centres de producció editorial més grans en espanyol, les llengües més traduïdes o els autors hispànics i estrangers amb més representació.

«Un dels objectius principals d'aquesta nova perspectiva és qüestionar les historiografies nacionals de la traducció», expliquen Roig-Sanz i Fólica. «Aquest qüestionament pot ser molt valuós per a recerques que estudien etapes històriques en les quals les fronteres geogràfiques s'han modificat i han experimentat canvis importants, però també per als treballs sobre literatures més petites i menys traduïdes», afegeixen.

 

Article relacionat

Roig-Sanz, D; Fólica, L. Big translation history. Data science applied to translated literature in the Spanish-speaking world, 1898–1945. Translation Spaces, vol. 10, núm. 2, 2021, pàg. 231–259 https://doi.org/10.1075/ts.21012.roi

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 (educació de qualitat)

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto de la investigadora Diana Roig

Diana Roig Sanz

Professora d'investigació ICREA

Expert/a en: Humanitats digitals, història cultural i sociologia de la traducció.

Àmbit de coneixement: Arts i Humanitats.

Veure fitxa
Laura Fólica

Laura Fólica

Investigadora del grup GlobaLS

Enllaços relacionats