Tres investigadors de la UOC, entre el 2 % dels científics més citats del món l'any 2020

Seu de la UOC al 22@ de Barcelona

La seu de la UOC al 22@ de Barcelona, que acollirà el seu hub de recerca (foto: UOC)

La classificació ha estat elaborada per la Universitat de Stanford


La UOC aposta per una avaluació de la recerca basada en la qualitat i l'impacte

La nord-americana Universitat de Stanford ha tornat a publicar el seu rànquing amb el 2 % dels investigadors més citats del món, a partir de les seves publicacions científiques, l'any 2020. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) està present en aquesta classificació amb tres dels seus investigadors d'un dels seus centres de recerca: Hug March, Jordi Cabot i Xavier Vilajosana, de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3).

"Per a mi suposa una oportunitat de visibilitat i reconeixement individual i col·lectiva —al meu grup de recerca, als meus Estudis, al meu centre i a la universitat en general—, a la recerca feta en els camps dels estudis ambientals, els estudis urbans i la geografia", assenyala Hug March, investigador del grup Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab) i professor dels Estudis d'Economia i Empresa.

Per la seva banda, l'investigador ICREA Jordi Cabot indica que "per a mi és molt important que la recerca que fem al nostre grup tingui un fort impacte tant acadèmic com social". L'investigador líder del grup Systems, Software and Models Research Lab (SOM Research Lab) afegeix que "aquest indicador és una més de les mètriques que ens ajuden a veure que anem en la bona direcció".

El catedràtic dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, Xavier Vilajosana, apunta que el rànquing és un reflex "de l'esforç personal durant molts anys i el treball col·lectiu d'un grup de recerca". El líder del grup Wireless Networks (WiNE) puntualitza que s'ho pren "amb humilitat; el més important és fer recerca que serveixi a algú, que sigui sòlida i amb aplicació. Menys és més".

 

Sobre el rànquing

La classificació mundial d'investigadors en funció de les citacions impulsada des de Stanford recull més de 161.000 científics dels set milions que s'estima que hi ha en tot el món. El rànquing està publicat per la revista acadèmica Plos Biology i té en compte les dades de Scopus per avaluar l'impacte de les citacions.

 

Canvi en el model d'avaluació de la recerca

El nombre de citacions de les publicacions científiques és un dels indicadors que tradicionalment es tenen en compte per determinar la notorietat d'una recerca. Aquest indicador influeix en unes altres sèries d'índexs, com l'anomenat factor d'impacte de les revistes, el journal impact factor (JIF). El JIF és un dels indicadors més utilitzats en l'avaluació científica dels investigadors com a mètrica de qualitat d'un treball publicat, tot i que no hi ha una relació directa entre el factor d'impacte d'una revista i la qualitat de la recerca d'un investigador.

Per anar més enllà de les avaluacions de la recerca basades únicament en indicadors quantitatius, són cada cop més les institucions les que aposten per un model que posi en relleu la qualitat de la recerca incorporant-hi també aspectes qualitatius. Així, l'any 2018 la UOC va aprovar un pla de coneixement obert a partir del qual va signar la Declaració de San Francisco (DORA) per impulsar, amb entitats de tot el món, una avaluació científica basada principalment en la qualitat i l'impacte. La UOC també s'ha sumat al procés de reflexió per un canvi en el model d'avaluació de la recerca impulsat per la Comissió Europea a finals del 2021.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto d'Hug March

Hug March Corbella

Expert/a en: Ciutats sostenibles i resilients, smart cities, gestió urbana de l'aigua, decreixement, fablabs, TIC i medi ambient (smart meters, etc.), percepció ciutadana de les problemàtiques ambientals, horts urbans, nous actors financers en la gestió del medi ambient.

Àmbit de coneixement: Ecologia política urbana, economia política urbana.

Veure fitxa
Foto del professor Jordi Cabot

Jordi Cabot Sagrera

Professor d'Investigació ICREA

Expert/a en: Tot tipus de tècniques per a l'anàlisi, disseny i implementació de software amb la millor qualitat i productivitat possible. Inclou temes com la manipulació de dades obertes, l'estudi dels projectes de programari lliure, la generació automàtica de codi.

Àmbit de coneixement: Enginyeria del programari.

Veure fitxa
Xavier Vilajosana

Xavier Vilajosana

Catedràtic i investigador líder del grup WiNe

Enllaços relacionats