La UOC, seleccionada com a cas d'estudi per redefinir globalment l'avaluació científica

  biblioteca

Susan Yin / unsplash.com

La Declaració de San Francisco (DORA) destaca la iniciativa d'onze institucions de tot el món per impulsar la valoració del coneixement acadèmic basat en la qualitat

La UOC és una de les onze institucions acadèmiques de tot el món seleccionades com a cas d'estudi inspirador per analitzar una nova manera global de valorar la recerca. Sota el títol Reimagining academic assessment: stories of innovation and change ('Repensar l'avaluació acadèmica: històries d'innovació i canvi'), la iniciativa està coordinada per l'organització de la Declaració de San Francisco (DORA), per l'Associació Europea d'Universitats (EUA) i per l'entitat SPARC Europe, centrada a impulsar l'accés obert al coneixement.

La tria de la UOC com un dels casos d'estudi de DORA significa una «bona empenta de legitimitat per continuar treballant en una nova manera d'avaluar la recerca que resti importància al factor d'impacte de les revistes, i perquè prevalgui el contingut de la recerca, incloent-hi el seu impacte per a la societat», indica Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca. «Caminar cap a una avaluació més pertinent et fa sentir que estàs contribuint a una avaluació més justa i transparent, et connecta amb la societat i t'allunya de la clàssica torre d'ivori on a vegades ens situem des de l'acadèmia», afegeix.

El punt de partida per a la UOC va ser el gener del 2019, quan va ser la primera universitat en tot l'Estat espanyol que va signar la Declaració de San Francisco (DORA), que actualment té el suport de més de 2.100 organitzacions acadèmiques de tot el món. DORA va néixer de la mà d'un grup d'editors de revistes acadèmiques reunits en la trobada anual de l'American Society for Cell Biology a San Francisco el 2012. Els seus impulsors van posar en relleu la necessitat de canviar el sistema actual d'avaluació de la recerca, centrat en el factor d'impacte, promovent que la valoració de l'activitat científica sigui basada en la seva qualitat i no en la notorietat de les revistes científiques on és publicada.

 

Canvis a la UOC que ajudin a transformar el sistema

La UOC es va sumar a una iniciativa alineada amb el seu Pla d'acció Coneixement Obert. «Apostem pel coneixement obert com a element clau per analitzar els reptes globals que tenim com a societat, recollits en l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides», explicava Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC. Així, la vicerectora confirmava que la Universitat s'havia adherit al manifest de DORA per «refermar la nostra aposta per la transformació de l'avaluació de la recerca cap a fórmules més qualitatives, transparents, justes i inclusives. Es tracta de repensar l’avaluació per millorar la recerca que fem, no per fiscalitzar-la o controlar-la». Aquest compromís de la Universitat també el posava en relleu Marta Aymerich, que assenyalava que «volem impulsar canvis en la nostra Universitat que puguin encoratjar la transformació del sistema d'avaluació de la recerca del nostre entorn».

 

Nova política de coneixement obert en construcció

En paral·lel amb la signatura, la Universitat ha participat activament en diferents fòrums internacionals per promoure un canvi de paradigma en l'avaluació de la recerca. El fet de ser triada com un dels casos d'estudi amb DORA és una oportunitat «per poder compartir en un àmbit global el nostre procés de canvi», assenyala Nadja Gmelch, directora de Projectes pel Coneixement Obert.

Per a mostra, la Universitat té per endavant aquest 2021 l'elaboració de la seva nova política de coneixement obert. Així, la tardor passada, durant la Setmana Internacional de l'Accés Obert, es va obrir un procés participatiu intern per a aquesta nova política. Un repte que se suma a altres de rellevants per impulsar el coneixement obert a la UOC, com ara facilitar l'accessibilitat a les dades produïdes en l'activitat de recerca de la Universitat, seguint els anomenats principis FAIR (és a dir, que les dades siguin findable, accessible, interoperable i reusable, és a dir, 'trobables', 'accessibles', 'interoperables' i 'reutilitzables').

«La crisi derivada de la pandèmia ha posat més en valor la necessitat de compartir el coneixement de la manera més oberta i fluida possible», afegeix Gmelch. Per a mostra, la posada en marxa l'abril passat del projecte de la UOC «Docència no presencial d'emergència», amb seminaris web i MOOC al servei de professorat universitari i d'instituts de tot el món.

L'impuls del coneixement obert afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides per millorar la vida de les persones, protegir el planeta i assegurar la prosperitat global.

 

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació research.uoc.edu #25anysUOC

#expertsUOC

Foto de la vicerectora Marta Aymerich Martínez

Marta Aymerich Martínez

Expert/a en: Translació de resultats de la recerca a la pràctica clínica i/o de salut pública, avaluació de recerca.

Àmbit de coneixement: Salut pública i polítiques de recerca.

Veure fitxa
Foto de Pastora Martínez

Pastora Martínez Samper

Vicerectora de Globalització i Cooperació

Expert/a en: Gestió i avaluació de la recerca, recerca i innovació responsable, ciència oberta.

Àmbit de coneixement: Política científica.

Veure fitxa

Nadja Gmelch

Directora de Projectes de Coneixement Obert

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Política científica.