Salut, equitat i gènere: la digitalització pot tancar les bretxes d'accés a la sanitat?

Les diferències entre homes i dones tenen un impacte significatiu en la salut, tant des d'un punt de vista biològic com des d'una perspectiva de gènere. D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut de dones i nenes és motiu d'especial preocupació perquè gairebé en totes les societats han de fer front a discriminacions i barreres socioculturals, com la desigualtat en les relacions de poder entre homes i dones, l'experiència de la violència física, sexual i emocional o un enfocament de salut centrat solament en el rol reproductiu de les dones.

Ara bé, com afecten els biaixos de gènere en el disseny, les recomanacions i la implementació de polítiques i educació sanitàries? Quins reptes plantegen aquests i altres biaixos per a l'accés als serveis de salut? La salut digital o e-health pot ajudar a superar aquests reptes o ho fa més difícil? Aquestes van ser algunes de les qüestions abordades en el seminari web Exploring the nexus between health, equity, and gender, organitzat pel clúster global d'universitats de l'objectiu de desenvolupament sostenible 3, liderat per la UOC a través de l'eHealth Center, i l'Associació Internacional d'Universitats (IAU, per la sigla en anglès).

Moderat per Gemma Marfany, professora de Biologia i Genètica de la Universitat de Barcelona, en el seminari web hi van participar Lídia Arroyo, sociòloga i investigadora del grup de recerca Gènere i TIC de la UOC; Edward Bichetero, responsable tècnic sènior de ciència de dades i informàtica del programa Monitoring and Evaluation Technical Support de la Universitat de Makerere (Uganda); Hannah Dahlen, professora d'Obstetrícia i líder d'obstetrícia de la Universitat de Sydney Occidental (Austràlia), i Retna Siwi, membre de la Divisió de Salut Pública de la Universitat Gadjah Mada (Indonèsia).

A més, durant el seminari també van compartir les seves impressions Hilligje van't Land, secretària general de l'Associació Internacional d'Universitats, i Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC i presidenta executiva de l'eHealth Center.

"La idea d'iniciatives com l'Associació Internacional d'Universitats i l'eHealth Center és crear una xarxa de coneixement de diferents parts del món que reconegui la importància de la diversitat. Aquesta mena d'associacions tenen el potencial d'impulsar la innovació, la transformació i el saber col·laboratiu", va assenyalar Van't Land.

"La igualtat de gènere és molt important en la salut, és probablement un dels factors més importants del nostre temps en relació amb l'accés a serveis sanitaris de qualitat. Hem d'apostar per una transformació cultural que ens ajudi a esquivar els biaixos de gènere, conscients i inconscients, en la salut", va afegir Aymerich.

Aquestes són, segons els experts, les claus en la relació entre igualtat de gènere, equitat, accés als serveis sanitaris i salut digital.

1. La desigualtat de gènere afecta la salut de les dones

Tot i que els factors socioculturals varien molt entre països i fins i tot dins d'un mateix territori, la desigualtat i les discriminacions de gènere afecten la salut de les dones, tant en termes d'accés als serveis sanitaris com en termes de vulnerabilitat i exposició a les malalties. En el cas concret d'Indonèsia, Retna Siwi va posar l'exemple de com els rols socials de gènere impacten en l'accés a la salut. Les dones, encarregades del benestar domèstic, no prioritzen els seus tractaments per les responsabilitats domèstiques que tenen i se senten egoistes si posen les seves necessitats davant de les de la seva família.

"És important millorar el coneixement sobre com els rols de gènere que interioritzem de petits afecten de manera diferent l'exposició a les malalties d'homes i dones. A més, la recerca de malalties i possibles tractaments ha de tenir més en compte les diferències entre gèneres, així com entre diferents grups ètnics, edats i grups socials", explica Lídia Arroyo. "És important afrontar la desigualtat per millorar la salut", afegeix.

2. Lliçons de la pandèmia per a les pròximes crisis

Les dones han estat en molts sentits les grans cuidadores durant els últims dos anys de pandèmia. D'una banda, van experimentar un increment de les càrregues domèstiques que, en molts casos, els va afectar la carrera professional i la salut, tant física com mental. D'altra banda, moltes de les ocupacions més exposades a la COVID-19 (moltes considerades essencials durant els primers confinaments) han estat feines amb una presència femenina important, com ara les del sector de les cures i el sanitari o les d'atenció al públic.

"En molts sentits, les dones han estat abandonades durant la pandèmia i això té i tindrà conseqüències durant anys en la seva salut física i mental i en el desenvolupament dels nens", assenyala Hannah Dahlen. "Hem de ser efectius a l'hora d'extreure lliçons de la pandèmia per poder afrontar les noves crisis d'aquest tipus que vindran en el futur, siguin motivades per malalties emergents o pels impactes del canvi climàtic", afegeix.

3. La salut digital per tancar la bretxa d'accés

La tecnologia i les xarxes de comunicació mòbils han permès l'auge de l'atenció sanitària digital i en remot en els últims anys. Aquestes eines poden servir per ampliar l'accés a la salut, reduir els costos de fer-ho i tancar la bretxa de gènere i la desigualtat.

"La salut digital pot tenir un gran impacte en l'accés a la salut, augmentant les oportunitats i reduint els costos de l'accés", afirma Edward Bichetero. "En tot cas, la salut digital ha de servir només per amplificar i reforçar els nostres sistemes de salut, però no per substituir-los. No hem de deixar de banda la inversió en personal sanitari i en infraestructures, que és el que importa de debò", conclou.

Els experts coincideixen que la implementació de la salut digital també presenta desafiaments als quals hem de donar resposta. Per exemple, la salut digital podria implicar externalitzar part dels costos a les famílies, si han de pagar pels dispositius electrònics i l'accés a la xarxa, o podria accentuar les bretxes relacionades amb les habilitats digitals, per la qual cosa es pot córrer el risc de deixar de banda la població més vulnerable.

A més, en reduir la interacció visual i limitar les microconverses, es pot veure afectat el nivell de confiança que es crea entre pacient i professional sanitari. I l'ús diferencial que homes i dones fan d'internet i altres biaixos motivats per factors socioeconòmics, geogràfics, d'edat, de gènere o de nivell d'estudis s'han de tenir en compte en el disseny i en la implementació d'intervencions de salut digital. Superar aquestes bretxes és un repte global.

"Finalment, en relació amb la salut digital, hem de fer un gran esforç per assegurar la qualitat de la informació disponible a internet, assegurar que sigui científicament correcta", afirma Retna Siwi. "També cal educar dones i homes perquè puguin destriar la qualitat de la informació i tinguin més pensament crític, cosa que a més ajudarà els homes a reconèixer les càrregues i les barreres que afecten les dones", afegeix.

"La salut digital, si se centra en les persones, pot ajudar a disminuir els riscos associats a la desigualtat, però hem d'estar molt pendents de les seves implicacions socials i sanitàries en cada context. La UOC està molt contenta de poder dirigir l'eHealth Center. Les universitats tenen un paper fonamental per liderar el debat científic i la recerca sobre aquests aspectes", conclou Marta Aymerich.

Aquest seminari web s'emmarca en les accions per aconseguir l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, que cerca garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC