Dones víctimes de violència de gènere: com afecta el pas pel sistema judicial a la seva autoestima?

A Espanya, l'11 % de les dones de més de setze anys ha experimentat violència física per part de la seva parella o la seva exparella en algun moment de la seva vida. El 8,9 % ha patit violència sexual i el 31,9 % ha denunciat haver estat sotmesa a violència psicològica. Un percentatge molt alt d'aquestes dones (que supera el 80 % en els tres casos) assenyala que els episodis van ocórrer més d'una vegada.

Són dades de la Macroencuesta de violencia contra la mujer 2019, elaborada pel Ministeri d'Igualtat del Govern d'Espanya. Després de passar per aquestes experiències, algunes d'aquestes dones s'enfronten a una altra experiència que pot resultar igualment dolorosa: denunciar-les i passar pel procés judicial.

Amb l'estudi The Impact of Intimate Partner Violence on Women in Criminal Courts: Beyond the Victim-Survivor Dichotomy, Alazne Aizpitarte, Josep Maria Tamarit-Sumalla, Patricia Hernández-Hidalgo i Laura Arantegui Arràez, investigadors del grup Sistema de Justícia Penal (VICRIM) de la UOC, analitzen com l'autopercepció d'un grup de 23 dones residents a Espanya es va veure condicionat per l'experiència de patir violència per part de la seva parella i per la seva interacció amb professionals del sistema judicial.

Un procés que revictimiza

L'experiència de patir violència, por i intimidació per part d'una parella condiciona enormement l'autopercepció de les dones. Com a resultat, moltes presenten sentiments ambivalents, baixa autoestima i una complexitat psicològica que les col·loca en una clara situació de vulnerabilitat, cosa que es manifesta quan fan el pas de denunciar-ho i d'enfrontar-se al procés judicial.

"És important ser conscients que les víctimes de violència de gènere arriben així, amb aquesta "motxilla emocional" al sistema de justícia penal", explica Patricia Hernández-Hidalgo, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i coautora de l'estudi. "El pas per aquest sistema no resulta innocu per elles, perquè per la seva especial situació de vulnerabilitat emocional tenen més risc de ser victimitzades secundàriament pel mateix sistema: moltes d'elles se senten jutjades i qüestionades pels operadors jurídics, no se senten cregudes, no entenen el funcionament del procés ni la informació que se'ls ofereix; senten que han de demostrar la seva versió dels fets i que han d'encaixar en un "perfil de víctima" feble, submisa, passiva. Però, alhora, se'ls exigeix que afrontin la situació, trenquin la relació i segueixin endavant amb força", afegeix.

Tal com s'explica en la recerca, el sistema judicial juga un paper crucial a l'hora d'assignar el paper de víctima a les dones que denuncien els seus agressors. "En aquest moment del procés, la dona és reconeguda com a víctima a ulls del sistema, i les institucions en general s'orienten a garantir els seus drets socials, laborals i econòmics de manera paternalista", assenyala l'equip investigador. 

Les dones que passen per aquests processos són sovint etiquetades com a víctimes o com a supervivents. A priori, el concepte de víctima es relaciona amb adjectius amb connotacions negatives com ara fràgil, feble o dependent, i el de supervivent amb nocions més positives, com la d'apoderament o la capacitat de tenir el control del seu procés de recuperació. No obstant això, tots dos conceptes funcionen com a etiquetes que interfereixen en el procés de recuperació de la dona i que determinen la seva experiència en el sistema judicial, així com la manera com són vistes per la societat.

"En el nostre estudi, hem observat que la dicotomia entre víctima i supervivent resulta insuficient per donar cabuda a la complexa casuística existent. El que resulta veritablement important i interessant és comprendre que el procés de sanació és individual de cada víctima, i que el rellevant és avançar i no ancorar-se en el rol i l'etiqueta de víctima", assenyala la investigadora de la UOC. "Això és el que com a societat hauríem d'oferir a les dones maltractades, sense etiquetar-les, sense jutjar-les, respectant els seus temps, les seves circumstàncies especials i el posicionament que cadascuna d'elles pugui tenir respecte a la seva situació i la seva experiència."

El testimoniatge de 23 dones

L'estudi The Impact of Intimate Partner Violence on Women in Criminal Courts: Beyond the Victim-Survivor Dichotomy es basa en l'experiència de 23 dones residents a Espanya que van experimentar violència dins de les seves relacions heterosexuals i que van denunciar els fets. Els seus relats mostren grans diferències en la manera com van viure el procés i en l'autopercepció que en tenen.

Els resultats mostren l'impacte psicològic negatiu que en molts casos va tenir per a les víctimes interactuar amb el personal del sistema de justícia: "Moltes van reconèixer haver-se sentit qüestionades, jutjades o no escoltades", assenyalen a l'estudi, i afegeixen que algunes situacions eren inherents al procés judicial (relatives, per exemple, a les implicacions que té el principi de presumpció d'innocència) i unes altres van sorgir de factors no legals (com ara els prejudicis derivats de la visió patriarcal que es té de la dona, com ser especialment vulnerable i fràgil).

Per als investigadors i investigadores, aquestes narratives revelen la tendència del sistema judicial a reproduir la dinàmica d'atribució social dels trets de victimització. "Com a societat i a partir del marc conceptual de la Llei orgànica 1/2004, la imatge que tenim de les dones maltractades és la de dones febles, vulnerables, passives i necessitades de protecció especial. Això es resumeix en una visió de "bona víctima", que encaixa en les expectatives socials i la qual es considera apta per accedir als serveis assistencials i a les ajudes", explica Hernández-Hidalgo.

"Però què passa quan alguna dona maltractada no encaixa en aquest perfil? Què passa quan no presenta un aspecte descurat, ni decaigut, ni feble, o quan acudeix a declarar al jutjat arreglada i maquillada? Algunes de les dones que vam entrevistar ens van explicar que, sent aquest el seu cas, es va qüestionar la seva condició de víctima amb frases com ara "Vostè no dona el perfil de víctima de violència de gènere." Aquest tipus de situacions són, sens dubte, reprotxables pel mal psicològic que afegeixen a aquestes dones i són la conseqüència de funcionar a còpia de clixés i etiquetes", afegeix.

Les conclusions principals

La conclusió principal de l'estudi és que la diversitat d'experiències no es pot limitar a la dicotomia entre víctima i supervivent i que en el sistema de justícia penal té molta influència el procés d'etiquetament a partir de clixés i idees preconcebudes sobre com ha de ser i com s'ha de comportar una "bona víctima".

Els sistemes basats en aquest punt de vista, reduccionista, no són adequats ni suficients per donar resposta a les necessitats de les dones que han patit o pateixen violència de gènere i, a més, incrementen el risc de victimització secundària.

El que sí que ha demostrat resultar positiu per aquestes dones és deslliurar-se del seu agressor, rebre ajuda psicològica i el mateix pas del temps. En la majoria dels casos, l'experiència durant el procés judicial no els resulta d'ajuda. No obstant això, hi ha certes estratègies que poden ajudar al fet que el sistema judicial sigui un espai més receptiu i sensible davant d'aquests casos:

- Oferir formació especialitzada a l'equip de professionals del sistema de justícia.

- Crear serveis i llocs professionals específics per secundar, formar i preparar aquestes dones perquè puguin fer front a l'impacte que els comporta passar pel procés judicial.

- Brindar-los maneres de participar activament en el procés judicial sense sentir-se aclaparades, per facilitar que se sentin capaces d'afrontar la situació i actuar amb determinació.

- Aplicar un enfocament de la sentència que abordi el mal causat per l'agressor i no se centri només en el càstig.

"Una manera de millorar els processos seria superar la presumpció de vulnerabilitat del gènere femení per observar la realitat cas per cas. Tractar d'oferir una resposta al més ajustada possible a cada dona, eliminant la prohibició de mediació penal, però deixant oberta la seva aplicabilitat als casos en què sí que fos possible", assenyala la investigadora de la UOC.

A l'hora de millorar aquest procés i donar resposta a les demandes de la societat, el sistema podria trobar un suport important en els resultats que s'obtenen de les recerques acadèmiques. A més, seria convenient avaluar les intervencions que es duen a terme, per analitzar si les intervencions estan funcionant i quins aspectes s'haurien de modificar.

"En definitiva, escoltar les dones que han viscut experiències de violència de gènere per conèixer de manera directa quines són les seves necessitats, els problemes als quals s'enfronten i les qüestions que es poden millorar en relació amb la seva atenció i la seva assistència", conclou Hernández-Hidalgo.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 5, igualtat de gènere. 

Article de referència:

Alazne Aizpitarte, Josep Maria Tamarit-Sumalla, Patricia Hernández-Hidalgo & Laura Arantegui Arràez (2023): The Impact of Intimate Partner Violence on Women in Criminal Courts: Beyond the Victim-Survivor Dichotomy, Victims & Offenders, DOI: 10.1080/15564886.2022.2159904.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.