9/5/23 · Justícia

Els jutjats espanyols castiguen menys les violacions si les ha comès la parella o l'exparella

Ho revela un estudi elaborat de la UOC a partir d'un miler de sentències dictades a Espanya entre el 2015 i el 2022
Es tracta de la primera anàlisi d'aquestes característiques a l'Estat espanyol
Quan és la parella o exparella qui ha comès la violació, es condemna menys i es reconeix una menor indemnització. (Foto: Ekaterina Bolovtsova / Pexels)

Quan és la parella o exparella qui ha comès la violació, es condemna menys i es reconeix una menor indemnització. (Foto: Ekaterina Bolovtsova / Pexels)

Fa tot just quatre anys, el Tribunal Suprem recalcava en una sentència que no existeix el 'dèbit conjugal'. És a dir, que la dona no està obligada a satisfer les necessitats sexuals del seu marit. Pot sorprendre que calgui aclarir-ho, però les estadístiques parlen per si soles. Segons una enquesta estatal del 2019, un 7,5 % de les espanyoles de més de 16 anys han estat violades per les seves parelles o exparelles.

Es tracta de violacions que solen quedar més a l'ombra i que "es consideren menys serioses". Així ho afirma Josep Maria Tamarit Sumalla, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i autor principal d'un estudi pioner a l'Estat espanyol que conclou que els jutjats espanyols castiguen menys les violacions comeses per la parella o l'exparella.

Amb el títol How Criminal Is It to Rape a Partner According to the Justice System? Analysis of Sentences in Spain (2015-2022), l'estudi s'ha publicat aquesta primavera en l'European Journal on Criminal Policy and Research i analitza prop d'un miler de sentències sobre violacions a dones adultes que van ser emeses per les audiències provincials entre el 2015 i el 2022. Les conclusions són clares: quan és la parella o l'exparella qui ha comès la violació, "es condemna menys, es castiga menys i es reconeix una indemnització més baixa", resumeix el catedràtic, també investigador del grup VICRIM (Victimologia empírica i aplicada) i professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

Menys condemnes i un any menys a la presó

Per fer l'estudi, l'equip d'investigadors va seleccionar tots els casos de violació a dones adultes jutjats a les corts provincials entre el 2015 i el 2022 i va analitzar, entre d'altres, si hi havia hagut una sentència condemnatòria, quina pena de presó s'havia interposat i la quantitat econòmica de la indemnització.

Dels 964 casos de violació estudiats, un 37 % havien estat comesos per la parella o l'exparella; un 17,6 %, per algú conegut; un 22,7 %, per un desconegut, i un 20,9 %, per altres familiars de la víctima.

L'anàlisi revela que els magistrats van decidir condemnar un 62 % dels acusats de violació que eren parella o exparella de les víctimes, un percentatge que s'enfila 17 punts, fins al 79 % de mitjana, en la resta de casos. "És una diferència estadísticament significativa", subratlla Tamarit.

Pel que fa a la pena de presó de les sentències condemnatòries, va ser de 83,4 mesos de mitjana en els casos de relació íntima i de 95,1 mesos en els altres contextos. És a dir, que de mitjana la durada de la condemna de presó va ser d'un any menys per a les parelles o exparelles.

Quant a les indemnitzacions, les parelles o exparelles van haver de pagar de mitjana prop de 12.600 euros. La resta, gairebé 17.800 euros.

Agreujant només en un 22 % dels casos

Fins l’any 2022, en el Codi penal no hi havia cap referència explícita de quan una violació o agressió sexual era dins la relació de parella. Per tant, els jutges havien de condemnar igual uns casos que d’altres, amb la possibilitat, això sí, d'aplicar-hi un atenuant o agreujant pel fet que hi hagués una relació de parella entre l'agressor i la víctima. "La nostra anàlisi ha conclòs que els tribunals només han apreciat aquesta circumstància en sentit agreujant en un 22 % de casos. En la majoria de sentències no n'han dit res, i el resultat és que han posat penes més baixes", diu Tamarit.

Això evolucionarà arran de la popular llei del 'només sí és sí', aprovada l’octubre del 2022. "D'acord amb la reforma, ara els tribunals han d'agreujar la pena quan les violacions són dins la parella, i probablement hi haurà un canvi", avança el professor.

D'altra banda, recorda el catedràtic de Dret Penal de la UOC, la feina dels magistrats no és senzilla perquè, en els casos de violació dins les relacions de parella, sovint hi ha escassetat de proves i, a més, "la llei permet eximir la víctima del deure de declarar".

Efectes psicològics poc estudiats

L'article dels investigadors de la UOC també destaca que, quan els jutges consideren que la violació ha tingut un impacte psicològic greu en les víctimes, la pena de presó i la compensació econòmica són més altes.

"En moltes sentències no s'ha fet constar perquè no era evident. No sempre el tribunal ho arriba a poder valorar, perquè no sempre se'n fa una valoració pericial. Queda molt recorregut per garantir l'avaluació psicològica de totes les víctimes", ressalta Tamarit.

La visió i el gènere dels magistrats

Pel que fa a les creences conscients o inconscients dels magistrats, el professor de la UOC fa referència al mite de la 'violació real': "L'estereotip és que una violació real és la que comet un estrany contra una noia jove i atractiva. Tot el que se surt d'aquest retrat robot pot tenir més dificultats de ser reconegut, ja sigui la violació d'un home, una dona gran o una violació en l'àmbit de la parella". Per avaluar fins a quin punt aquest mite afecta els magistrats, "caldrien estudis més qualitatius i entrevistar-los, cosa que és molt complicada", afegeix.

Això sí, l'equip que lidera el catedràtic està ultimant un nou article sobre el sexe dels magistrats i com condiciona les decisions en un espectre més ampli de violència sexual. "I hem trobat que, en general, les dones són més punitives amb els delictes sexuals", avança.

Sigui com sigui, i pel que fa a l'estudi que ja han publicat, "el fet que hi hagi aquesta diferència de penes s'ha d'entendre en el marc d'un Codi penal, l'espanyol, que, comparat amb altres països, posa penes molt elevades en els casos de violació. No volem dir si s'ha de castigar amb més presó. Però sí que hem vist que hi ha una certa inèrcia a no prendre's tan seriosament els casos de violència sexual dins la relació de parella. I cal que es prenguin seriosament", conclou Tamarit.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 5, igualtat de gènere.

 

Article de referència

Sumalla, J. T.; Seseña, P. R.; Arràez, L. A. et al. "How Criminal Is It to Rape a Partner According to the Justice System? Analysis of Sentences in Spain (2015-2022)". Eur J Crim Policy Res (2023). https://doi.org/10.1007/s10610-023-09537-x

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Justícia