"La UOC és molt conscient dels canvis tecnològics i de com s'han d'integrar en l'ensenyament"

La Dra. M. Cleveland-Innes és professora associada del Centre d'Ensenyament a Distància de la Universitat d'Athabasca, al Canadà, i imparteix classe en el programa de màster d'Ensenyament a distància. Va visitar la UOC al gener com a investigadora més que no pas com a professora. Duu a terme un estudi sobre el lideratge en les universitats d'aprenentatge obert i a distància i ha estat durant més d'un mes visitant institucions per tot Europa mirant de contestar preguntes com quins models de lideratge funcionen en aquestes institucions?; són iguals o diferents dels models d'altres institucions?; necessiten els sistemes d'ensenyament innovadors com la UOC estils de lideratge innovadors?

La Dra. M. Cleveland-Innes és professora associada del Centre d'Ensenyament a Distància de la Universitat d'Athabasca, al Canadà, i imparteix classe en el programa de màster d'Ensenyament a distància. Va visitar la UOC al gener com a investigadora més que no pas com a professora. Duu a terme un estudi sobre el lideratge en les universitats d'aprenentatge obert i a distància i ha estat durant més d'un mes visitant institucions per tot Europa mirant de contestar preguntes com quins models de lideratge funcionen en aquestes institucions?; són iguals o diferents dels models d'altres institucions?; necessiten els sistemes d'ensenyament innovadors com la UOC estils de lideratge innovadors? Molt! He estat a Europa des del 28 de desembre i he visitat cinc universitats. La UOC és la meva visita final. La població de la meva recerca són les quaranta-nou universitats obertes i a distància d'arreu del món. N'hi ha set a Europa i he pogut parlar amb gent de cinc d'aquestes institucions: la Universitat Oberta de la Gran Bretanya, la Universitat Oberta d'Alemanya, la Universitat Oberta dels Països Baixos, la Universitat Oberta de Portugal i la UOC. Cada universitat té la seva singularitat. Ara mateix no veig pautes particulars que facin que puguem dir que les universitats obertes o a distància nord-americanes són diferents de les europees. Evidentment, hi ha diferències idiomàtiques i culturals que s'han de tenir en compte. No obstant això, les experiències que he recollit sobre les qüestions de lideratge i sobre les qüestions d'ensenyament obert i a distància són molt semblants. Per exemple, el lideratge a totes les institucions va redefinint les relacions amb les institucions tradicionals en el seu entorn. Les polítiques governamentals afecten el que fem d'una manera significativa. Com que les institucions obertes i a distància tenen un mandat educatiu singular, els líders han de proporcionar explicacions i recordatoris contínuament sobre aquesta singularitat als funcionaris de l'Estat. Només d'aquesta manera es tindrà en compte el model obert i a distància en les decisions polítiques de l'Estat. Encara no he analitzat les dades; així, doncs, només li puc donar una opinió molt preliminar. Les institucions europees experimenten una transformació important ara mateix a causa del procés de Bolonya, que té l'objectiu de crear un sistema d'ensenyament superior europeu més unificat en què els estudiants puguin accedir a un ampli ventall de cursos i programes de qualitat estandarditzada. La UOC és un universitat en transició, a causa d'aquest procés i de les innovacions internes; en aquests moments tenen lloc molts canvis per a aquesta universitat. Aquesta universitat és una de les més joves i és una institució molt efervescent. Hi ha una nova rectora i models nous en l'administració, i la gent està molt engrescada amb el futur. He entrevistat membres del professorat, del personal d'administració i de la gerència. Les entrevistes han estat molt aclaridores pel que fa al lideratge i també pel que fa a qüestions, tendències i futurs en l'ensenyament obert i a distància. Ara treballem i vivim en un entorn global. El personal de tots els nivells a la UOC és molt conscient dels canvis socials que tenen lloc. Com que l'educació afecta tothom, pot tenir un impacte que canviï la societat. El personal de la UOC és molt conscient dels canvis tecnològics que afecten la societat de manera general, com s'han d'integrar en l'ensenyament i què significaran per a l'ajustament a canvis socials més generals. Aquest campus virtual està ben preparat; així és com el descriuria, ben preparat per a respondre a les necessitats i les demandes de la societat de la informació i global. Veig que hi ha un compromís seriós d'augmentar l'activitat de recerca entre el professorat en aquesta institució. Es creen col·laboracions i noves idees per a noves col·laboracions que ja es duen a terme. El professorat i el personal tenen molt clara la realitat i d'això n'he parlat amb altres institucions: en aquest model d'ensenyament en què hi ha membres del professorat que són gestors, professors i proveïdors de serveis, la integració de la recerca representa un repte pel que fa al temps i el volum de feina. Per a assegurar-se que l'activitat de recerca es porta terme cal que les polítiques específiques, les estructures de suport i els sistemes de recompensa estiguin establerts. Alguns d'aquests canvis ja han tingut lloc a la UOC, d'altres van arribant. Resulta evident que a la UOC hi ha un compromís important de crear una iniciativa de recerca viable. Després d'una època de marginació, l'ensenyament obert i a distància és reconegut per altres institucions d'ensenyament superior com a model d'ensenyament viable i aquestes institucions comencen a emular el que fem –de manera que ara formarem part del cercle. El cercle d'institucions d'ensenyament superior acadèmic. En els anys en què vam ser marginats, se'ns veia com a universitats de segona oportunitat i de model d'ensenyament de menys qualitat. Ara la nostra credibilitat s'ha consolidat: som institucions valuoses i amb credibilitat. Així, les altres institucions ara cerquen col·laboracions, consell i compromisos i els seus estudiants també comencen a tenir-nos en compte. Col·laborarem més i competirem pels estudiants. He sentit a parlar de la iniciativa catalana d'impulsar l'ensenyament per a la població catalana durant tota la seva vida. Jo penso que el repte amb què es trobarà la UOC serà satisfer la demanda de tots els estudiants que hi vinguin a picar a la porta. La UOC continuarà creixent molt ràpidament i això representarà un repte important. No obstant això, el compromís de la UOC per l'ensenyament en línia de qualitat ha quedat clar en la meva visita. Tant quan entrevistava gent per a la meva recerca com quan m'hi reunia per altres qüestions sobre l'aprenentatge obert i en línia, el compromís de proporcionar una experiència d'aprenentatge en línia de qualitat era present en totes les converses. Així, doncs, això és molt clar en el mandat de la UOC. És molt engrescador, el que passa aquí! El model de comunitat d'investigació en línia va ser desenvolupat per Garrison, Anderson i Archer el 2000. És el model teòric per a l'aprenentatge en línia més conegut dels que tenim disponibles actualment. Si consulta el Google Scholar, ara hi ha més de cinc-cents articles d'investigació publicats sobre aquest model en particular. El model inclou tres elements fonamentals: la presència social, la presència cognitiva i la presència docent, que actuen conjuntament per als estudiants en entorns en línia. Un grup dels nostres actualment valida un instrument per a mesurar totes tres presències i la seva integració; així, doncs, és un moment molt important per a la solidificació d'aquest model i en volia parlar amb la UOC. Espero que hi hagi alguna oportunitat de col·laborar fent servir aquest model.