Rectors de les universitats de la UpM es comprometen a potenciar la mobilitat d'estudiants i investigadors

• Les universitats i els més de cent experts reunits avui han aprovat una declaració amb set propostes, entre les quals hi ha demanar a la Comissió Europea més inversió per a poder modernitzar les universitats dels països socis mediterranis i afavorir la seva competitivitat. Les conclusions es faran arribar als ministres Euromed d'Ensenyament Superior, Investigació i Innovació, que es reuneixen a la tardor a Eslovènia.
• També s'ha proposat, amb l'objectiu d'avançar en la construcció de l'espai euromediterrani d'ensenyament superior, la creació d'un consell que inclogui les universitats de la zona euromediterrània (Euromed), la constitució d'un observatori de l'ensenyament superior i la investigació i l'obertura d'un portal en línia de les universitats de la UpM que serveixi per a compartir i intercanviar el coneixement entre professors, investigadors i estudiants.
• La trobada ha estat organitzada pel Fòrum Universitari Permanent de l'Euromed (EPUF), una xarxa internacional d'entitats de l'àmbit de l'ensenyament superior, amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Agència Universitària de la Francofonia (AUF), la Fundació Privada Sant Pau, i l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Han participat en la conferència de rectors el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; el president de l'EPUF, Lluís Arola, i el director general de Relacions Internacionals del Ministeri d'Educació, José Manuel Martínez Sierra.

La conferència de rectors de la Unió pel Mediterrani (UpM) ha acordat avui una declaració amb set propostes que es presentaran als ministres Euromed d'Ensenyament Superior i d'Investigació que es reuniran a la tardor a Eslovènia. La reunió celebrada avui a Barcelona, que ha comptat amb la presència de rectors i experts en ensenyament superior, ha servit per a donar un important pas en la construcció de la zona euromediterrània (Euromed) d'ensenyament superior, un objectiu que es va posar de manifest en el que es va conèixer com el procés del Caire i que, posteriorment, s'impulsa mitjançant la xarxa internacional d'universitats i institucions d'ensenyament superior EPUF. Precisament en la conferència celebrada avui, les universitats han acordat establir sistemes més flexibles d'intercanvis d'estudiants i personal docent, alhora que s'han compromès a potenciar la mobilitat d'estudiants i investigadors en la zona Euromed i fer més fàcil als estudiants el reconeixement dels crèdits que aprova en una universitat dels 43 països de la UpM. Es tracta que entre les universitats de la zona euromediterrània hi hagi un procés àgil i ràpid per a l'acreditació de crèdits, i que els estudiants que decideixen anar a fer assignatures en alguna de les universitats de l'àmbit Euromed puguin acreditar els crèdits que han fet quan tornen a la seva universitat. En aquests moments, en els 43 països que integren la UpM hi ha prop de 2.000 universitats, on estudien 27 milions d'estudiants. Entre les mesures concretes per a construir la zona Euromed d'ensenyament superior també hi ha la creació d'un consell interuniversitari, un portal en línia que serveixi per a compartir i intercanviar el coneixement entre tots els membres de la comunitat universitària i un observatori de l'ensenyament superior i la investigació.

Més inversió 

Durant la conferència, rectors i experts han fet una crida a una major inversió per part de la Comissió Europea als països de la UpM i de la FEMIP (Facility for Euro-Mediterranean Investment and Partnership), amb l'objectiu de permetre la modernització de la zona i afavorir-ne la competitivitat.

D'ençà de la creació de la Unió pel Mediterrani, el 13 de juliol de 2008, les universitats dels països membres, en especial els no pertanyents a l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), han vist la nova institució com una esperança per a la construcció de l'espai euromediterrani d'ensenyament superior. No obstant això, des de la conferència de ministres Euromed del 2007, els avenços cap a la creació de l'espai Euromed d'ensenyament superior han estat molt febles.

Durant la reunió els participants han posat de manifest la preocupació pel creixent interès de les polítiques científiques i universitàries cap a una única vessant centrada en la recerca, i han afirmat que cal cercar l'equilibri entre la recerca i la principal missió de la universitat, és a dir, l'alta formació de ciutadans i ciutadanes.

A la conferència també s'ha posat sobre la taula la idea que per a avançar cap a un model de comparació entre totes les institucions universitàries és indispensable retre comptes a posteriori, però per a això cal que els governs i les instàncies supranacionals, com la UpM i la Comunitat Europea, financin adequadament les universitats i els seus centres de recerca.

A més, s'ha exposat la certesa que el compromís de la UpM amb l'assegurança de la qualitat en la recerca i en la docència és la millor garantia per a un avenç just i equilibrat de la societat, i a la vegada és el principal impuls per a fomentar una mobilitat que comporti la garantia del retorn.

Les propostes de la UpM

Les 7 propostes per als 43 estats i per a les institucions incloses en la UpM que han sorgit de la conferència són les següents:

1. La creació del Consell Interuniversitari de la UpM, constituït per totes les universitats dels 43 països membres, que tindrà com a missió principal promoure l'espai euromed d'ensenyament superior, i també dedicar-se a la resolució dels problemes entre les diferents legislacions nacionals.

2. Constituir l'Observatori UpM de la recerca i l'ensenyament superior, que contribuirà a la difusió de la recerca científica com a garant de la qualitat, i també serà un instrument de lligam entre els nous llicenciats i els creadors d'ocupació públics i privats.

3. Constituir el portal Universitats UpM, que serà una font d'informació i difusió dels programes i les convocatòries susceptibles de ser utilitzats per la comunitat universitària.

4. Instaurar la lògica de l'avaluació i de la qualitat a l'espai euromediterrani, de manera que s'afavoreixi la coordinació entre les diverses autoritats i agències nacionals. També es crearien els organismes apropiats amb el patrocini de la UpM i la coordinació del Consell Interuniversitari.

5. Encoratjar la comunitat universitària i la comunitat científica a la mobilitat i sol·licitar a les autoritats nacionals que habilitin els mitjans econòmics i normatius a aquest efecte, especialment per a garantir el reconeixement de crèdits en la tornada de l'estudiant.

6. Demanar als estats membres de la UpM que facin les inversions necessàries amb l'objectiu que les universitats puguin dur a terme la tasca social que se'ls ha confiat: estimular la innovació, l'excel·lència i la complicitat amb la societat del seu entorn. En aquest sentit es fa necessari un compromís clar de la UpM i del FEMIP (BEI) per a finançar les reformes estructurals necessàries perquè tots els estudiants de la UpM tinguin un ensenyament de qualitat.

7. Constituir la cultura del control a posteriori i augmentar l'autonomia universitària com a eix vertebrador de les noves dinàmiques de la política universitària i de recerca UpM i dels seus estats membres.

Aquestes mesures acordades responen a la necessitat de crear una zona euromediterrània d'ensenyament superior i d'investigació, amb la qual es vol promoure un ensenyament superior de qualitat i així el desenvolupament econòmic i social de la zona.

Han participat en la cerimònia d'obertura el president de l'EPUF, Lluís Arola; la directora del recinte històric de Sant Pau, Gemma Sendra; el director de l'IEMed, Senén Florensa; la rectora de la UOC, Imma Tubella; el rector de l'Agència Universitària de la Francofonia, Bernard Cerquiglini, i el comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó.

El discurs inaugural ha anat a càrrec del director de la Divisió d'Ensenyament Superior de la UNESCO, Georges Haddad, i el secretari executiu de l'EPUF, Enric Olivé, ha presentat l'informe sobre la situació del procés del Caire 2008-2010.

En el debat posterior han participat el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; el director de la Càtedra UNESCO de Gestió Política Universitària de la Universitat Politècnica de Madrid i rector honorari de la Universitat Jaume I de Castelló, Francisco Michavila; el rector de la Universitat Moulay Ismaïl de Meknes, Mohamed Zaher Benabdallah; el director de l'IFEA-OVIPOT i director del Centre d'Estudis Polítics de Grenoble, Jean Marcou, i el president de la Universitat EMUNI de Portoroz, Joseph Mifsud.