«Custo Barcelona no s'entén en un mercat únicament local»

Actualment hi ha dos vessants de la internacionalització: des d'un punt de vista comercial i des d'un punt de vista productiu. Bàsicament ara estem molt més ficats en la internacionalització comercial per a obrir nous mercats, perquè tot el que havia estat el mercat tradicional de Custo estava molt deprimit i, evidentment, ens havíem d'obrir. Actualment fem molts contactes per obrir-nos a nous mercats, però molts projectes encara estan en fase d'estudi. Tenim presència a l'Àsia perquè hi va tothom, és un mercat emergent i té interès, però nosaltres ens focalitzem més en l'àrea de Llatinoamèrica, en països com ara el Brasil, Colòmbia, Veneçuela... De fet, ja hi tenim algunes implantacions i ara negociem obrir botigues al Brasil. En definitiva, aquest continent fins ara ens resulta interessant. També som a la Xina, als Emirats Àrabs, a Rússia... El fet de voler posar el cognom de Barcelona al nom de Custo va ser una idea que es va tenir en un moment determinat i hi va haver moltes iniciatives de fer promoció: pintant un vaixell de Transmediterránea o un avió de Vueling, fent cartells de la Feria de Abril de Barcelona, fent ampolles de cervesa per a les olimpíades o fent dissenys per a caves amb el grafisme de Custo... Amb responsabilitat, òbviament, no podem portar el nom de Barcelona i fer qualsevol cosa. Jo penso que és molt marcat per la personalitat de Custo Dalmau i el seu germà, però sobretot de Custo, que és la cara visible. Sempre ha estat una persona molt internacional, des de ben jove, ja que va tenir la iniciativa de fer la volta al món amb moto i fins i tot va ser patrocinat. Ell i els seus amics van estar un any i mig voltant pel món, coneixent cultures... és el seu tarannà. Totalment. Custo sempre ha volgut ser a tot arreu, viatja contínuament i s'implica a fons en tot el que fa; té molta energia. A més, sempre s'ha envoltat de gent que des d'un punt de vista de màrqueting han fet molt bona promoció de Custo Barcelona. I també hi ha hagut moltes casualitats; per exemple, que Julia Roberts entrés a la nostra botiga de Nova York i que comprés tot el que hi havia allà, per a després portar-ho en algunes pel·lícules. Aquest fet va significar una empenta important i sense que ningú l'esperés. Un dels avantatges és dispersar el risc, és a dir, no tenir tot el risc concentrat en un lloc on el mercat es vagi deprimint, com és el cas del mercat europeu. Per tant, tenir posats canals de venda en altres països ajuda a superar aquesta etapa crítica de la qual nosaltres no som aliens. Jo no hi veig cap inconvenient. La part no tan bona de la internacionalització són les diferències horàries i lingüístiques, el personal que treballa per a tu ha de parlar més idiomes. Per salvar alguns d'aquests inconvenients nosaltres tenim oficina pròpia a Nova York, perquè seria impossible estar operatius des d'aquí a tot arreu on tenim botigues. Fins i tot des del punt de vista de producció, si treballem amb la Xina i Sud-amèrica, els horaris estan totalment canviats: quan els xinesos se'n van a dormir, els peruans es lleven. Sí, és clar, això es va lligant de mica en mica. Ningú no té la vareta màgica per a determinar l'estructura o el mapa que s'ha de seguir. Tot això va sorgint perquè la internacionalització des del punt de vista productiu no ve pel fet de ser present a altres països sinó perquè busques coses molt concretes que només et donen aquests països. Per exemple, som a Sud-amèrica perquè hi ha un cotó de molt bona qualitat i, ja que anàvem a buscar aquest tipus de cotó, ja fabriquem allà. A l'Índia hi som perquè és el millor lloc on es poden fer determinats tipus de brodats. Som a la Xina per competitivitat i perquè hi ha de tot i hi hem de ser. Això és més complicat. En el cas de Custo, exigim que es compleixin totes les normatives que són reconegudes arreu, i es reflecteixen davant d'un contracte amb els proveïdors, però no apliquem una vigilància excessiva. Quan anem a les fàbriques nosaltres supervisem que s'hi compleixin totes les normatives, per descomptat. Un altre tema que cal destacar és que en altres països hi ha diferents realitats i, per exemple, ens podem trobar davant d'una normativa mediambiental més laxa; nosaltres tampoc no exigim anar més enllà del que cada país demana. No, és clar. Per al tema mediambiental a l'Àsia, per exemple, imposem la normativa més restrictiva d'aquella zona per a totes les fàbriques Custo de l'àrea. No hem arribat a implantar la petjada de carboni, que consisteix a mesurar la contaminació de cada transportista. Som bastant sensibles en aquest tema i Custo, concretament, ho és. El respecte pel medi ambient i no utilitzar pells d'animals en les peces de vestir són aspectes que es miren molt. La internacionalització forma part de la nostra manera de ser. Custo Barcelona no s'entén en un mercat únicament local. De fet, Custo quan parla moltes vegades fa servir la paraula mestissatge, li agrada barrejar coses; de fet, el seu producte és així. A més de tenir un gran contingut en disseny gràfic, barreja molts teixits, processos d'acabats diferents, tintats... Tot això li agrada molt, la seva vocació és ser a tot arreu. Sí, i tant. Si som al Perú o a l'Índia, agafem idees d'allà. Custo Dalmau sempre absorbeix totes les idees de les diverses fàbriques d'arreu del món, i això s'acaba reflectint en el producte final.