«Transformar l'educació és un dels reptes més importants de la nostra època»

A l'Àsia hi ha hagut canvis significatius en els últims trenta anys gràcies al fet que han invertit conscientment i d'una manera important en educació. Han passat de ser països pràcticament subdesenvolupats a tenir un gran creixement econòmic i una millor qualitat de vida dels seus ciutadans. Corea del sud i Singapur actualment són els líders del món en educació. Perquè han disminuït la inversió en educació. Hi ha estudis que demostren que hi ha una relació directa entre la inversió en l'educació i el nivell d'igualtat d'una societat. Com més inversió hi ha, més igualitària és una societat i més qualitat de vida tenen els seus ciutadans.


«La societat ha canviat, però tenim el mateix sistema educatiu que a principi del segle xx»

El problema, aquí i a la majoria de països, és que, tot i els canvis profunds que han causat les noves tecnologies en les societats, l'educació no ha canviat: tenim el mateix sistema educatiu que a principi del segle xx. Els alumnes continuen educant-se en classes on un mestre explica la lliçó i ells han de respondre preguntes. I la tecnologia es fa servir poc. Tot i la transformació que ha viscut la societat, el model pedagògic, l'avaluació, el currículum, etc. no han canviat.
Els alumnes no tenen interès per aquest model d'educació antic i l'abandonen sense haver-se format prou. Hem d'oferir-los una educació que els sigui interessant, que els motivi i que vegin com una cosa útil. Cal una transformació profunda del model actual. Les empreses i organitzacions s'han adaptat a una societat dominada per les TIC, però les institucions educatives no. Cal que l'educació respongui a les necessitats de la societat i del nou sistema econòmic, basat en les tecnologies de la informació.

Un sistema que es basa a memoritzar coneixements no és adequat per al món actual. Els ordinadors ja fan moltes de les funcions que feien abans les persones. Hem de formar els alumnes en habilitats que no són a l'abast dels ordinadors: pensament crític, motivació, direcció de persones, etc. En el passat hi havia dos tipus d'educació: la que et preparava per a un lloc de treball determinat i la que et formava per al desenvolupament de la persona. En el nou model educatiu aquestes dues coses es fusionen. Preparem els alumnes per a contribuir a l'economia i per a donar el màxim d'ells com a persones. L'economia actual necessita persones amb el seu màxim potencial creatiu i de persona. Sí, però es fan servir en un model educatiu desfasat, i d'aquesta manera l'educació no funciona. Massa sovint s'introdueixen tecnologies sense canviar les polítiques: el canvi ha de ser en tot el model educatiu. No aconseguirem res posant uns quants ordinadors més a les aules. Accions com la de One laptop per child són un exemple d'aquesta mala planificació. Calen canvis a diferents nivells: en l'educació que reben els mestres, en el currículum, en les estructures físiques de les escoles, els horaris ?que poden ser més flexibles?... Cal fer servir les TIC per a canviar les estructures educatives, per a potenciar el pensament crític i les habilitats de comunicació dels alumnes. I també cal canviar els models d'avaluació: cal avaluar els alumnes, però també els mestres, perquè millorin la seva activitat. Exacte. El canvi forma part de la nostra societat. Els estudiants s'han de formar contínuament i estar preparats per a aprendre noves habilitats. S'han de formar sobre el procés d'aprenentatge, com s'han d'avaluar, com s'han de fixar objectius... Les empreses amb què treballo tenen una important responsabilitat social corporativa, tenen interès a desenvolupar el potencial de les persones, perquè creuen que és un motor important del creixement econòmic. En el fons, també les beneficia. Els governs no tenen prou recursos per a transformar el sistema educatiu; cal la implicació de diferents agents. Transformar l'educació és un dels reptes més importants de la nostra època.