«L'alfabetització mediàtica hauria de formar part del currículum d'escoles, universitats i altres institucions»

El concepte de divisòria digital ens posa davant d'una dicotomia: un grup de ciutadans que pot i vol utilitzar els mitjans digitals (nadius digitals) i un altre grup que no ho pot fer o que no ho vol fer (immigrants digitals). Malgrat que la gent gran (més de seixanta-cinc anys), de mitjana, no utilitza tant els mitjans digitals com la gent més jove, la varietat que hi ha dins el primer grup és tan gran que jo proposaria substituir el concepte de divisòria digital pel d'espectre digital. Si acceptem que la nostra societat es caracteritza per aquest espectre digital dins el qual els usuaris poden fer servir en més o menys grau els mitjans digitals segons la seva educació, experiència laboral i necessitats d'informació i comunicació, el concepte d'alfabetització mediàtica adquireix una gran rellevància. La científica britànica Sonia Livingstone defineix alfabetització mediàtica com «la capacitat per a accedir, analitzar, avaluar i crear missatges en contexts molt diversos». L'alfabetització mediàtica hauria de formar part del currículum d'escoles, universitats i altres institucions, atesa la importància que té tant per a joves com per a persones grans. Sovint és difícil per als estudiants més joves trobar informació científica en format digital, i quan finalment en troben tenen dificultats per a avaluar-ne la fiabilitat. Tenint en compte que, en aquest àmbit, els estudis de mercat acostumen a centrar-se en la gent jove i que les oficines d'estadística de països com Holanda no recopilen dades sobre l'elecció de mitjans per part de la gent més gran de setanta-cinc anys, no és gaire clar si les persones grans tenen efectivament una preferència o una altra per algunes tecnologies concretes (p. ex., les que van fer servir durant els seus anys de formació). Un altre aspecte interessant d'investigar seria comprovar si cada vegada hi ha més dones grans, com la meva pròpia mare, que abans no es connectaven a internet i ara sí que ho fan perquè l'iPad és molt més fàcil de fer servir que l'ordinador. A Holanda, una tercera part de la gent gran que té entre seixanta-cinc i setanta-cinc anys mai no s'ha connectat a la xarxa. Pel que fa als estudis empírics sobre la importància de l'edat en l'ús de les xarxes socials tot just comencen a aparèixer ara. Encara no se sap del cert si l'ús d'aquestes xarxes farà la gent més feliç. De fet, alguns investigadors temen que no esdevinguin un motiu d'aïllament. No recomano cap eina de comunicació a ningú. Segons el meu parer, tant els joves com la gent gran haurien de decidir ells mateixos, per a una situació determinada, quin mitjà voldrien fer servir i amb quina finalitat informativa o comunicativa. Per aquest motiu les autoritats haurien d'adoptar una «perspectiva multicanal». Estic plenament convençut que l'ús exclusiu de mitjans digitals per part d'organismes públics i empreses privades per a comunicar-se amb els ciutadans/clients, si bé pot servir per a potenciar-ne l'eficàcia, a llarg termini afectarà negativament la coherència de la nostra societat. Independentment de l'edat, els éssers humans també necessiten el contacte cara a cara. Sens dubte, ja que les limitacions funcionals pròpies de l'edat ho fan necessari; el risc de perdre capacitats visuals, auditives, cognitives i motrius augmenta a mesura que la gent es fa gran. Tanmateix, el nom del producte no hauria de fer referència al fet que el dispositiu s'ha dissenyat especialment per a gent gran. La mobilitat es redueix a mesura que ens fem grans, per la qual cosa el comerç electrònic (sempre que no vulguis demanar-ho als teus veïns més joves en una conversa «cara a cara») pot servir perquè ens portin els productes i serveis a casa. Es podrien fer estudis empírics per a comprovar la idea assumida que la gent gran està menys disposada a utilitzar el comerç electrònic perquè té por dels riscs digitals que comporta.