«Catalunya ha mostrat un gran interès en Moodle des del començament del projecte»

Sí, ho podem dir. Jo volia una eina pedagògica en què els ciutadans poguessin participar i no fossin tan sols consumidors passius. Però, com que no la trobava, vaig decidir crear-la. Vaig estar tres anys treballant en el projecte i la meva dona no ho entenia. Em preguntava: «Tanta feina per després regalar-ho a tothom?». Sí, perquè és impulsat pels usuaris, que provenen de tot el món i de diferents nivells de formació. La nostra comunitat, on passen moltes coses, és la responsable del desenvolupament de Moodle. No mirem el que fan altres productes perquè ja estem prou ocupats construint el que els nostres usuaris ens demanen. Actualment tenim uns vuitanta-set mil llocs Moodle registrats, però disposem de dades informals, com les que obtenim en les conferències, on pregunto quants usuaris estan registrats i només aixeca la mà el deu per cent de la gent. A més, alguns socis de Moodle tenen milers de clients. Per tant, tenint en compte tot això, calculo que els usuaris reals són unes deu vegades el nombre dels que estan registrats. A la meva empresa som vint-i-nou persones, de les quals vint-i-cinc són desenvolupadors. A més, disposem d'unes dues-centes persones que hi contribueixen d'una manera regular i també tenim uns deu mil usuaris que hi col·laboren d'alguna manera, sigui amb documentació, suggeriments, idees, etc. Actualment en un centenar, aproximadament. Catalunya ha mostrat un gran interès en Moodle des del començament del projecte, quan el professor Jordi Adell de la Universitat Jaume I de Castelló en va parlar en un blog; va ser un dels primers a fer-ho aquí i va permetre que molta gent s'assabentés de què era Moodle. Ell va organitzar la primera MoodleMoot a España. Algun dia ho faré, però no encara, perquè podem fer moltes coses tant amb el Moodle 2.5 com amb la nova versió 2.6, que és continuista. En el món de l'ensenyament no agraden els canvis sobtats, sinó que es prefereixen petits canvis graduals que aportin més seguretat, estabilitat, etc. Però també haig de dir que, si hagués de tornar a començar Moodle, el primer que faria seria dissenyar-lo perquè es pogués utilitzar des dels telèfons mòbils. Sí. Al començament, Moodle va ser pensat per a escoles i universitats, però ens ha sorprès que algunes de les grans companyies petrolieres del món també en siguin usuàries, tenint en compte que es poden permetre qualsevol altra cosa i, tanmateix, han triat Moodle. I això és molt interessant. El paradigma més gran que ens ha portat internet és que es poden fer moltes coses sense la necessitat de ser físicament en una classe, sinó que un pot ser a qualsevol lloc. Recordo que quan era un dels primers que feia servir internet i vaig crear un dels tres mil primers webs del món, jo deia a la gent que en el futur es podria treballar des del tren o des de la platja, des de qualsevol lloc. I durant molts anys la gent no m'entenia. Ara això és normal, però en aquell moment va ser un gran canvi. Jo sabia que allò seria possible, però tampoc no volia perdre el diàleg, aquesta cooperació, el fet de compartir idees, de tenir una conversa... I això és el que és el web 2.0, que tan sols era una idea quan Moodle va començar a funcionar. He vingut per dues raons: perquè miro d'aprendre el que passa on fan servir Moodle i també perquè impulso la recerca basada en Moodle. I això últim es pot fer a universitats i escoles on els professors porten a terme diferents recerques perquè tenen els estudiants i l'entorn adequats. I per això necessito la informació que em proporcionen els usuaris. Si la puc aconseguir, aconseguirem que Moodle sigui millor per a tothom. En la trobada de Barcelona hem fet una conferència sobre aquest tema, però tot l'any que donem voltes a com ha de ser el Moodle del futur. Em defineixen així perquè des de molt aviat he estat implicat en internet i perquè pensava que internet s'havia de desenvolupar gràcies als seus usuaris, que no havien de ser consumidors passius i prou. I he intentat de portar-ho a terme per mitjà de l'ensenyament, perquè és l'aspecte més important de la vida, que condiciona tots els altres. I, evidentment, per a tothom qui no coneix amb detall la meva carrera sóc un internet guy, que és la manera simplista de definir-ho. Sí, i tant! (Riu) M'agrada llevar-me fins quan el cos diu prou, perquè és llavors quan et sents bé i tens forces per a anar a treballar. És cert que tinc molta feina, però també que gaudeixo molt de fer-la. Sóc molt afortunat perquè gràcies a Moodle, per exemple, he pogut venir a una ciutat preciosa com Barcelona.