4/5/23 · Institucional

"El premi més gran no és graduar-te, sinó adonar-te del que ets capaç de fer i aconseguir"

Eduard Vega i Guillermo Sanz, dos dels més de 10.000 nous graduats de la UOC, han vist transformada la seva vida professional gràcies als estudis
El 5 de maig, a l'Auditori Fòrum (Barcelona), i el 17 de maig, al WiZink Center (Madrid), se celebren, en línia i presencialment, els actes de graduació de més de 10.000 estudiants. (Foto: UOC)

El 5 de maig, a l'Auditori Fòrum (Barcelona), i el 17 de maig, al WiZink Center (Madrid), se celebren, en línia i presencialment, els actes de graduació de més de 10.000 estudiants. (Foto: UOC)

Eduard Vega treballava com a mosso de magatzem i no trobava cap sortida en la vida professional. Guillermo Sanz havia començat a treballar en el món de l'hostaleria, però somiava a dedicar-se a alguna cosa que li agradés. Tots dos, gràcies als estudis de Comunicació i de Dret de la UOC, respectivament, han aconseguit fer un gir de 180 graus en l'àmbit laboral. El 5 de maig, a l'Auditori Fòrum (Barcelona), i el 17 de maig, al WiZink Center (Madrid), se celebren, en línia i presencialment, els actes de graduació per als més de 10.000 estudiants de la UOC que van acabar els estudis durant el curs 2021-2022. En total, ja són més de 100.000 graduats i graduades d'arreu del món que, com l'Eduard i el Guillermo, formen part de UOC Alumni.

Aquest mes de maig, l'estudiantat que va acabar els estudis de la UOC durant el curs 2021-2022 participarà en els actes de graduació de Barcelona i Madrid, en dues celebracions ben especials que es podran seguir de manera presencial o en línia. Els participants presencials rebran una làmina commemorativa i diversos materials per poder participar en la dinàmica. Els graduats que triïn la modalitat en línia també hi podran participar activament llançant un birret virtual. 

De mosso de magatzem a community manager 

Eduard Vega, graduat en Comunicació, i Guillermo Sanz, graduat en Dret, seran dos dels participants d'aquests actes de graduació, un a Barcelona i l'altre a Madrid. Tots dos viuen el moment amb orgull, ja que els estudis els han comportat un gran canvi tant en la vida professional com en la personal.

Amb divuit anys, l'Eduard, nascut a Tordera però resident a Blanes, va començar a treballar com a mosso de magatzem. Amb el pas del temps, es va sentir "empresonat, sense sortida". Feia molts anys que no estudiava i veia molt difícil ser capaç de fer-ho a la universitat. No obstant això, "amb un company de feina que se sentia com jo, ens vam acompanyar per canviar la inèrcia de les nostres vides", explica. La seva parella i un altre amic li van fer veure que tenia capacitats per estudiar un grau universitari i el van acompanyar a matricular-se de la prova d'accés per a més grans de 25 anys. Així, l'any 2013 es va matricular del grau de Comunicació de la UOC, perquè sempre li havien agradat el periodisme, la publicitat i els guions de cinema. Els primers cursos van ser durs: "compaginava vuit hores de feina molt dura, agafant caixes i carregant camions (de sis a dues del migdia), amb la pràctica de futbol en un club amateur i amb totes les feines de casa; els últims semestres, també estudiava anglès", recorda. A més, "la meva planificació era molt dolenta, i això comportava una marató d'hores d'estudi que s'allargava a la tarda i a la nit. Per sort, els resultats anaven sortint i, amb el temps, vaig començar a planificar millor les PAC", explica. 

Tornar a estudiar li va aportar una confiança renovada en si mateix: es va presentar a una vacant interna de la seva empresa i va aconseguir un lloc de feina a l'oficina, fet que li va permetre deixar enrere anys de treball físic molt dur. "A més, l'equip de futbol en què jugava em va oferir gestionar les xarxes socials i la pàgina web del club. Cada vegada em sentia més feliç perquè aquell gran esforç donava fruits", afirma. 

Vuit anys després va acabar el TFG. Avui, tot i continuar a la mateixa feina, viu amb molta il·lusió i immers en diferents projectes. Viu la graduació content i orgullós d'ell mateix i de la seva gent. "És el moment de recollir el premi a la constància i el sacrifici. El premi més gran no és graduar-te, sinó adonar-te del que ets capaç de fer i aconseguir, entendre que les barreres te les imposes tu mateix. Avui és el dia de reconèixer que es poden aconseguir moltes coses amb esforç i sacrifici", afirma. "Els estudis m'han obert la ment: he adquirit unes eines que m'han permès veure-hi més enllà del dia a dia, que m'han impulsat a ser curiós i a voler aprendre coses noves", assegura l'Eduard. 

Si ara fos ell qui hagués d'animar algú ja gran a estudiar, li diria "que les edats són estats d'ànim, que mai és tard per fer un canvi en la vida. No sabem de què som capaços si no ens llancem". "Moltes vegades un mateix no s'imagina fins on pot arribar, i d'aquí ve la importància de l'entorn, del fet que t'encoratgin", conclou.

Del món de l'hostaleria a assessor legal

El mateix pot dir el Guillermo, de Madrid, que també es volia dedicar professionalment a alguna cosa que li agradés. Com tanta gent, havia començat a treballar en el món de l'hostaleria i el comerç. El dret l'atreia, però havia de treballar per poder-se pagar els estudis. Va fer la carrera en una altra universitat, però per fer el màster havia de fer pràctiques presencials. "Em resultava impossible compaginar-les amb la feina. Llavors una companya de feina em va recomanar la UOC, en què les pràctiques no eren presencials", explica.

Dit i fet, la UOC li va oferir la possibilitat de complir el seu somni, com a tants altres estudiants: "obtenir el grau de Dret i el màster universitari d'Advocacia ha implicat un gran esforç, però també una gran satisfacció personal i professional". Fa cinc anys, i gràcies a aquests estudis, "vaig poder posar un peu a alguns despatxos i oficines, i, des de fa dos anys, soc assessor legal al departament jurídic de la meva feina", assenyala. A punt de graduar-se, afirma que se sent orgullós d'haver aconseguit, amb esforç econòmic i d'estudi, dedicar-se a una cosa que l'apassiona i viure d'això. Mentre estudiava, treballava a jornada completa. A més, durant aquest període també es va independitzar i es va casar. 

D'aquí a cinc o deu anys, espera que les coses continuïn així i es pugui dedicar al que li agrada i viure d'aquesta feina. A més, desitja que les persones que, com ell, han de treballar, fer tasques domèstiques o mantenir una família "tinguin cada cop més opcions per estudiar i puguin continuar formant-se i creixent laboralment".

UOC Alumni

L'Eduard, el Guillermo i els més de 10.000 estudiants que es graduen aquest curs formen part de la comunitat UOC Alumni, que ja té més de 104.500 membres. Tot i haver acabat els estudis, UOC Alumni té la missió d'acompanyar-los en la formació al llarg de la vida i en la millora permanent de la seva carrera professional.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional