Experts de la UOC i la URV presenten recomanacions per fer els aeroports més inclusius per a les persones autistes

Viatjar en avió pot ser altament estressant per a les persones autistes. Els aeroports sovint resulten desbordants: cues i acumulacions de gent, presses, imprevistos i retards, canvis de temperatura, olors intenses de perfums en el pas pel duty free, eixugamans sorollosos als lavabos i excés d'interacció amb el personal als controls de seguretat i de passaports amb poca experiència en l'acompanyament al col·lectiu autista. Aquests són alguns dels factors que els fan experimentar nivells d'estrès elevats durant totes les fases del trajecte, des de la planificació a casa fins a l'arribada a la destinació final. I generen una sobrecàrrega sensorial i sostinguda que pot esgotar les seves funcions executives durant hores o dies.

Aquesta és una de les conclusions d'un estudi pioner liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) que busca transformar el transport aeri per convertir-lo en un sector veritablement inclusiu. El projecte Pathways to Stress-Free Air Travel for Autistic Passengers (PATHS), finançat per la convocatòria UOC Research Accelerator 2025, ha recollit les experiències de més de 300 persones autistes adultes i famílies de Catalunya per identificar els reptes específics que afronten durant els desplaçaments aeris i proposar solucions pràctiques i aplicables per a la indústria.

Estrès acumulatiu durant tot el procés de viatge

Els resultats preliminars de l'enquesta mostren que, a diferència de la població general, en què l'estrès sol disminuir després de superar el control de seguretat, les persones autistes mantenen nivells alts de malestar de manera constant al llarg de tot el trajecte. Els pics d'estrès més elevats es concentren en la fase de preparació i durant l'aterratge, però el nivell de tensió es manté estable fins a l'arribada, en un efecte de bola de neu acumulativa.

Les persones autistes representen entre un 1 i un 3 % de la població. Tot i això, s'enfronten a un entorn que sovint no és accessible per manca de coneixement i formació d'accessibilitat específica, explica el Dr. Pere Suau Sánchez, catedràtic de gestió del transport aeri de la UOC i coinvestigador principal del projecte. "És la primera recerca que considera l'enfocament porta a porta —des de la preparació del viatge fins a la destinació final— en viatges de persones autistes. A més, considerem diversos perfils de persones autistes —homes, dones, nens i nenes—, quan fins ara la majoria d'estudis s'han centrat majoritàriament en els infants i les famílies".

El catedràtic explica que la idea va néixer d'un equip multidisciplinari, que combina gestió, psicologia i arquitectura, per donar suport al col·lectiu autista, aprofitant un augment de l'interès del sector de l'aviació a l'hora de considerar les capacitats invisibles: "Volem contribuir amb una guia de referència per als gestors aeroportuaris i les companyies aèries", afegeix.

Qualitativament, les famílies i els adults autistes reporten un desgast que comença molt abans d'arribar a l'aeroport i que s'estén més enllà de la finalització del viatge. La Dra. Paula Morales Hidalgo, professora lectora del Departament de Psicologia de la URV i coinvestigadora principal, subratlla l'enfocament ecològic del projecte: "L’autisme és una discapacitat psicosocial i sovint invisibilitzada. Això fa que la persona autista hagi de fer un esforç constant per adaptar-se a una societat pensada per a la majoria, en lloc que sigui l'entorn qui s'ajusti a les seves necessitats. En aquesta recerca anem més enllà de la persona: no li demanem que ella canviï o adquireixi noves habilitats, sinó que avaluem com el context s'adapta a les seves necessitats i com pot millorar aquest ajust per ser realment inclusiu. Tot plegat, per eliminar barreres, garantir la igualtat d'oportunitats i millorar el seu benestar".

Quatre perfils de viatgers autistes per personalitzar els suports

Una de les aportacions més innovadores de la recerca és la identificació de quatre perfils diferenciats de viatgers autistes mitjançant tècniques estadístiques avançades d'anàlisi de clústers (agrupació per similituds). Aquesta diversitat evidencia que no existeix una solució única i reforça la necessitat de suports flexibles i adaptables.

Persona A: "sota pressió durant tot el viatge", el grup més gran, format per adults autistes (54 %) i persones cuidadores (46 %) amb nivell educatiu alt i viatge moderat. Mostra estrès constant durant tot el trajecte porta a porta. Tot i això, mostren una preparació menys exhaustiva i fan menys ús de les tècniques d'autoregulació i assistència disponible.

Persona B: "amb més sobrecàrrega sensorial a l'aeroport", el segon grup, majoritàriament adults autistes (59 %) que viatgen poc. L'ansietat se centra en la primera meitat del viatge (processos de seguretat i entorn sensorial), però experimenten un alleujament significatiu un cop són a la cabina. Són el grup amb més molèstia sensorial a l'aeroport i consideren que les acomodacions com les sales tranquil·les serien una millora significativa.

Persona C: "amb més necessitat d'informació i planificació", un grup petit d'adults autistes (88 %) amb viatges infreqüents. Senten una tensió extrema durant la planificació i la preparació. Mostren dificultats sensorials a la cabina de l'avió i a l'arribada, però, en ser inexperts, mostren un cert desconeixement dels beneficis de les acomodacions disponibles als aeroports i les aerolínies, i llavors han de fer més ús de les estratègies pròpies d'autoregulació. Senten menys incomoditat a l'hora de tractar amb el personal.

Persona D: "experta amb més reptes a la cabina i en la interacció", el grup més petit de viatgers instruïts i freqüents, una lleugera majoria de persones cuidadores (56 %). En ser viatgers freqüents, pateixen menys tensió en la planificació. Les seves rutines, el coneixement i el desenvolupament d'estratègies pròpies d'autoregulació i d'assistència del seu entorn els generen menys necessitats de senyalística accessible, tenen menys estrès de l'entorn sensorial perquè saben protegir-se i requereixen menys acomodacions per part de l'aeroport o l'aerolínia. Tot i això, són el grup amb més malestar en l'àmbit de la interacció, quan han de tractar amb el personal i el control de seguretat, i a la cabina de l'avió.

Propostes concretes des de l'experiència viscuda

Més enllà de les dades quantitatives, els grups focals amb persones autistes adultes i famílies han permès identificar necessitats transversals i propostes de millora concretes. Entre les més destacades, hi ha la formació del personal com a eix central —no només sobre els protocols, sinó sobre la sensibilització profunda cap a les discapacitats invisibles—, l'accés a informació accessible, anticipada i visual per reduir la incertesa, la millora de la senyalització i el wayfinding (orientació i navegació) amb sistemes intuïtius i la creació d'espais de calma i regulació sensorial distribuïts per la terminal.

Els participants remarquen també la importància de la flexibilitat i la capacitat d'adaptar les mesures a les necessitats de cada persona i cada situació. Poder escollir si embarcar al principi o al final, o optar per un distintiu discret a la targeta d'embarcament en lloc d'un collaret visible són maneres de respectar la diversitat de les necessitats individuals que contribueixen a reduir significativament l'ansietat.

Un projecte cocreat amb tots els actors implicats

La investigació s'emmarca en el context de la normativa internacional i europea que defensa el dret a la mobilitat de les persones amb discapacitat. A Catalunya, el nou Codi d'accessibilitat (Decret 209/2023) incorpora per primera vegada de manera explícita l'accessibilitat cognitiva com a aspecte de rellevància especial, establint mesures concretes com l'ús de la lectura fàcil en la senyalització i la formació del personal en la comunicació amb persones amb discapacitat cognitiva. Per altra banda, el passat 8 d'octubre de 2025 el Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la Llei de Mobilitat Sostenible, que incorpora el concepte de mobilitat inclusiva i universal, i requereix l'adaptació dels sistemes de mobilitat a totes les persones amb discapacitat.

El projecte PATHS ha utilitzat una metodologia mixta que combina una enquesta en línia amb entorn de 300 respostes, tres grups focals i una reflexió celebrada el passat 14 d'octubre a Barcelona. La jornada "Viatges en avió i autisme: cap a un transport aeri inclusiu" va reunir persones autistes, famílies, personal de la indústria aèria —representants d'Aena i Vueling Airlines—, associacions com Espectre Autista-Asperger de Catalunya i Aprenem Autisme, i la comunitat acadèmica.

A la jornada, l'equip investigador va presentar els resultats preliminars de l'estudi i també es va dur a terme un col·loqui per donar veu a l'experiència de les persones autistes i els seus familiars. Durant la taula rodona de cocreació, es van debatre solucions pràctiques per assegurar que les recomanacions finals siguin viables i consensuades. Aena i Vueling, col·laboradores en el projecte, han mostrat un interès i una implicació totals per entendre quins són els factors d'estrès exactes i per rebre recomanacions directes.

Pròximes passes: de la recerca a la implementació

Després d'aquesta fase de recollida de dades i cocreació, el projecte PATHS entra en la seva etapa final. L'equip investigador, del qual també forma part la Dra. Raquel Colacios Parra, investigadora en urbanisme de la UOC, finalitzarà l'anàlisi exhaustiva de totes les dades recollides, duent a terme anàlisis estadístiques avançades per consolidar els perfils dels viatgers i les principals conclusions.

Es crearà un informe de recomanacions per a la indústria —adreçat a les aerolínies, els gestors aeroportuaris i altres actors del sector— amb propostes concretes classificades per la seva viabilitat d'implementació. Entre les mesures més immediates destaquen canviar el mobiliari per crear zones de descans, substituir els eixugadors de mans sorollosos per tovalloletes de paper, regular la intensitat de la llum i proporcionar informació visual accessible.

Altres mesures a llarg termini inclouen millores en la senyalització, l'ús d'il·luminació natural i materials no reflectors, la formació contínua del personal i la implementació de tecnologia avançada, com els nous escàners que permeten inspeccionar l'equipatge sense retirar líquids ni dispositius electrònics.

Finalment, els resultats seran recollits en un article científic per a la seva publicació en una revista especialitzada, per contribuir al coneixement acadèmic sobre autisme i transport.

L'objectiu final del projecte PATHS és superar la idea que la persona autista és la que s'ha d'adaptar a un entorn normatiu i caòtic, i construir un transport aeri que reconegui i respecti la diversitat de necessitats de totes i tots els passatgers.

Aquesta recerca s'emmarca en les missions de recerca de la UOC "Transició digital i sostenibilitat" i "Salut digital i benestar planetari", així com afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) següents: el 3, salut i benestar; el 8, treball decent i creixement econòmic, i el 9, indústria, innovació i infraestructures.  

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca