"La creativitat és un do que s’ha de treballar"

L'Alfred García (el Prat de Llobregat, 1997) és cantautor, productor i multiinstrumentista. Es va fer conegut arran de la seva participació a Operación Triunfo 2017, on va destacar pel seu estil personal i la seva aposta per la música d'autor. Va representar Espanya a Eurovisió 2018 amb el duet Tu canción, juntament amb l'Amaia. Després d'aquest èxit inicial, l'Alfred ha treballat per consolidar una carrera artística pròpia, amb treballs com 1016 i 1997, que mostren la seva faceta més íntima i creativa. Compromès amb l'experimentació musical i la recerca d'un discurs personal, compagina la composició amb la producció i el directe.

Recentment, ha participat en la III Jornada Comunicació i Música, organitzada pels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en què ha compartit reflexions sobre el procés creatiu i la indústria musical.

Què és la música per a tu?

La música és com el lloc on em sento més còmode. Des de petit, he entès la música com una eina de comunicació amb els altres, molt més senzilla i còmoda. I m'agrada molt vincular-la amb les emocions, perquè, al cap i a la fi, és el motiu pel qual ha estat creada: et transporta a emocions i llocs sense que t'hagis de moure. 

Com t'inspires? Creus que la creativitat arriba sola o és una cosa que es treballa?

La creativitat és un do que s'ha de treballar. És a dir, no hi ha talent sense treball. No hi ha un bon disc sense bones cançons. Pots tenir la fusta, però aquesta fusta s'ha de treballar. 

T'ha estat difícil superar el fenomen d'OT i fer-te un lloc com a compositor, més enllà de ser vist com un fenomen de masses?

Sempre es veu com que a OT s'ha de superar alguna cosa. Però, realment, el que s'ha de superar és venir del no-res i ser arreu. Llavors, sempre és més una benedicció que no pas un llast. 

I aconseguir aquesta conversió que has fet com a compositor t'ha estat fàcil?

Sí, perquè jo sempre havia compost, és a dir, s'ha d'utilitzar el talent show i no deixar que el talent show t'utilitzi a tu. Jo sempre ho vaig tenir molt clar, jo vaig escriure el disc a l'acadèmia i tothom ho va veure. Crec que aquesta edició va destacar perquè vam demostrar coses que ningú fins aquell moment no havia demostrat en un talent show d'aquestes característiques. Podria dir que nosaltres vam construir el talent show d'una manera diferent, i que fins i tot els pares del concurs no esperaven. És a dir, el format es va haver d'adaptar a nosaltres i no nosaltres al format.

Quan llances un projecte nou, com planifiques la comunicació a les xarxes? Te n'encarregues tu mateix o tens un equip que t'assessora? 

Ara tinc un equip, però sempre m'ho havia fet tot força jo. O sigui, crec que la naturalitat és el que acaba guanyant, independentment que tinguis més o menys engagement, més o menys seguidors, perquè pots tenir molts seguidors però que no et facin cas. Jo prefereixo arribar a mil persones i que aquestes vinguin als concerts, comprin la meva música i la consumeixin que no pas que n'hi hagi mil que em segueixin però només m'escoltin cinquanta.

Com gestiones l'equilibri entre mostrar la teva part personal i la professional a les xarxes?

M'agrada deixar espai a la poesia, no m'agrada mostrar-ho tot, però potser mostro massa. No sé on és la línia. Soc un músic, tampoc no m'hauria d'exposar massa, però al mateix temps també soc un autor que canta les seves vivències. Jo crec que em mostro en totes les cançons, però suposo que hi ha gent que en voldria saber més. 

Has experimentat amb eines d'intel·ligència artificial per compondre, escriure lletres o produir? La consideres una amenaça o una eina complementària per a la creació musical? 

La veig com una eina complementària per a la creació. No tinc cap mena de temor ni de prejudici contra la intel·ligència artificial; per a mi és una eina més, com qui agafa una guitarra o com qui agafa el Logic per produir o uns samplers. És una eina més i no l'hem de veure com una amenaça. A més, si ara et preguntés quantes cançons fetes amb intel·ligència artificial han emocionat o han estat èxits, no en sabries cap. Per a mi és com un complement. També hem de pensar que la intel·ligència artificial no és artificial, no deixa de ser una aplicació creada per l'home, programada per l'home. 

Com connectes amb el públic, més enllà de la música? Hi ha un missatge que intentis transmetre també en l'àmbit personal o social?

Sempre he estat molt compromès socialment, però amb el temps ho he portat més en l'àmbit privat que no pas en l'àmbit més públic. Durant molt temps he defensat i he parlat públicament de causes socials, però ara ho he transformat més aviat en una qüestió privada meva, en què puc ajudar d'una manera real i, sobretot, en causes de proximitat. 

Quin consell donaries a artistes joves que comencen ara i que volen construir una identitat comunicativa pròpia en el món de la música? 

Que no tinguin por de fer el ridícul ni de ser ells mateixos, ni d'allò que els altres puguin pensar d'ells; que no pensin que no poden encaixar dins un grup de persones d'una societat o d'un equip; al final, els solitaris han estat els qui han acabat arribant on volien arribar, perquè han anat sols. No m'agrada gens aquesta frase que diu "If you want to go fast, go alone, if you want to go far, go together", perquè, bé… jo soc fill únic i sempre he anat sol, i quan vas sol, no has de demanar permís a ningú ni preguntar a ningú: bàsicament, et deixes portar per la teva intuïció.