"El disseny crític pot contribuir a generar compromís amb valors socials"

Vivim en un món onlife, en què la vida "real" i la digital ja no són separables. Les conseqüències d'aquesta digitalització de la quotidianitat són analitzades críticament per l'artista i dissenyadora Irma Marco, docent dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Un dels projectes artístics més destacats de Marco, investigadora del grup Mediaccions, del centre de recerca UOC-TRÀNSIC de la UOC, és Contraflag toolkit, emmarcat en la seva tesi doctoral, que facilita a la ciutadania, a través de tallers, el disseny de banderes amb eslògans reivindicatius sobre el món digital i que estimula el debat i el pensament crític. En el seu compte d'Instagram podem observar les obres que va produint.

Vivim en una societat onlife. Què vol dir aquest concepte i com afecta la vida quotidiana?

Seguint les idees del filòsof italià Luciano Floridi, ja fa molt temps que no té sentit diferenciar la vida offline —o fora de línia— i la vida online —connectada digitalment— com a entitats separades. És per això que va encunyar el concepte onlife (2015), una realitat de connectivitat digital constant que travessa la nostra existència física. Altres figures referents del pensament en la matèria, com Geert Lovink, coincideixen amb aquesta noció totalment híbrida de la vida contemporània. Les tecnologies digitals formen part inseparable del nostre entorn. Aquesta realitat implica transformacions en l'esfera íntima i la social, així com els reptes que hem d'abordar per dirigir-nos cap a un model de vida que permeti l'anàlisi i la reflexió sobre la nova quotidianitat.

Què et va inspirar a fer el projecte Contraflag toolkit?

Contraflag toolkit és el resultat d'una recerca doctoral basada en la pràctica artística que vaig presentar el 2024. Prèviament, havia començat un projecte de pancartes de tela (banderes) amb missatges reivindicatius pintats a mà, que instal·lava a l'espai públic. La meva voluntat era promoure el debat i el pensament crític respecte a la comunicació digital, i el projecte es va obrir a la participació ciutadana. Per fer-ho, vaig dissenyar un recurs accessible per a persones amb diferents nivells de destresa manual, a fi que els permetés compondre els seus propis missatges reivindicatius en tallers de creació col·lectiva.

Parlant més en general, què et motiva a fer recerca en art i disseny digital?

Des del grup de recerca de la UOC Mediaccions, creiem en els mètodes experimentals i participatius per promoure la cultura digital crítica i l'ús conscient de les tecnologies en la vida quotidiana. El fet d'abordar-ho des del disseny i la creació és una de les nostres línies de treball consolidades.

Una de les teves crítiques principals és a internet i als mitjans digitals. Quina crítica en fas i per què?

És important remarcar que no es tracta d'una mera crítica als mitjans digitals. De fet, vaig començar a investigar el tema motivada per la meva fascinació per l'estètica postinternet, els formats tecnològics de la comunicació i la seva incidència en la vida quotidiana de la societat al llarg del temps. El vessant crític del projecte no crida a una desconnexió digital, sinó a una presa de consciència respecte al mitjà. En el món actual, la utopia emancipadora de l'internet dels anys noranta queda lluny: les grans companyies tecnològiques es lucren del control exercit sobre les nostres dades digitals, i els debats ètics i mediambientals de l'ús d'eines com la intel·ligència artificial es multipliquen. Saber com operen aquests factors ens permet ser conscients de l'entorn digital en què vivim i vincular-nos-hi activament.

Com reaccionen els participants en els tallers que fas amb el projecte Contraflag toolkit?

Els tallers comencen amb una contextualització sobre qüestions ètiques, mediambientals i socials vinculades a l'ús de tecnologies digitals. Als participants els serveix com a impuls per parlar de les seves experiències personals, i debatre sobre el tema. Se sorprenen gratament de la facilitat amb què sorgeixen els eslògans reivindicatius a partir de la conversa compartida. És un moment molt bonic del procés. Quan creen les banderes, els processos manuals d'art i disseny que apliquem obren noves maneres de connectar amb les idees i també entre el grup. Finalment, el fet que les obres siguin posteriorment exposades genera identificació, compromís i voluntat de continuar connectats amb el projecte.

“El projecte no crida a una desconnexió digital, sinó a prendre consciència respecte al mitjà”

Pots posar exemples de missatges que t'hagin inspirat o sorprès?

El projecte va adquirint recorregut i hi ha molts eslògans interessants. Dels més recents, destaco "Las cookies are eating you", creat amb estudiants de disseny de la Universitat de les Amèriques (UDLA), i "Usa tu cabeza, no + dependenc[IA]", sorgit a la Universitat Catòlica de Temuco (UCT). Es tracta de dues universitats de Xile amb les quals he col·laborat gràcies a una estada de recerca que he fet aquest any.

En el Cicle d'Arts Digitals de Vic (2024) van sorgir missatges molt vinculats al territori català, com ara "Les dades seran sempre nostres" o "Lo decreixement és vida". De la col·laboració amb l'exposició "IA: intel·ligència artificial", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2023), destaco "Humans que entrenen IA, IA que actuen com humans" i "No te escucho, pero estoy aquí para ti". No deixen de sorprendre'm la capacitat de l'humor i els girs del llenguatge per generar reflexions i debat.

Quins problemes o inquietuds sobre la vida digital apareixen més sovint als tallers?

Enfront del ràpid accés a la informació, la resolució de tasques quotidianes i la comunicació immediata, apareixen de manera recurrent assumptes problemàtics, com ara la dependència als dispositius mòbils, la desinformació i sobrecàrrega informativa, la reducció de la capacitat d'atenció, l'assetjament a les xarxes, els efectes nocius en l'autoestima, la salut mental i els patrons del son, o la distorsió de la noció de realitat.

Per què és important que qualsevol persona —i no només els artistes— pugui crear objectes reivindicatius?

El focus del projecte és fomentar el debat ciutadà sobre la transformació de la quotidianitat a causa de la vida digital. En aquest sentit, cal facilitar la construcció d'artefactes reivindicatius basats en text a un ampli grup de persones, independentment de si tenen inquietuds artístiques o de disseny. A l'hora de dissenyar Contraflag toolkit, em va semblar especialment important aconseguir que el recurs no fos atractiu exclusivament per a un sector concret, sinó que fos capaç de persuadir qualsevol persona amb voluntat d'expressar alguna cosa públicament. Considero que aquest ampli abast és una condició necessària per obtenir un espai públic de conversa que contribueixi a una transformació gradual.

“En cada taller es fomenta el pensament crític, es promou el debat, es crea col·lectivament”

Com pot ajudar el disseny a abordar els grans reptes socials del present?

El disseny és un element clau en la interacció amb el món. És pertot arreu: al carrer, a l'espai domèstic, i també als dispositius digitals. Tendeix a associar-se a funcionalitats que depenen del mercat. Amb tot, com ja apuntava Anthony Dunne el 1999, hi ha un vessant crític del disseny que pot contribuir a generar compromís amb valors socials i fomentar el debat ètic.

La tipografia Contraflag està especialment dissenyada per crear missatges amb una alta pregnància visual. Es presenta en majúscules i està composta a partir de mòduls geomètrics per assegurar una llegibilitat òptima. És idònia per a les obres del projecte, atès que han de ser impactants visualment i llegibles des de lluny, perquè se solen instal·lar en balcons, finestres i façanes d'edificis.

T'imagines un kit comercial o de distribució massiva perquè la gent creï des de casa?

El kit va aparèixer inicialment en la versió impresa de la meva tesi doctoral (2024), com a prototip de distribució editorial expandida. La idea era poder fer una tirada limitada per afavorir la creació autònoma de banderes "des de casa", gràcies a una sèrie de consells d'ús. Des de llavors, s'ha activat sempre en tallers de creació col·lectiva, i la versió editorial no ha estat promoguda. Crec que els tallers són un bon mètode per desenvolupar el projecte, perquè permeten consolidar els eixos clau: a partir de les experiències compartides en cada taller, es fomenta el pensament crític, es promou el debat, es crea col·lectivament, es teixeix una comunitat de persones vinculades a les bases conceptuals de la proposta, i les obres es mostren i es distribueixen en diferents llocs del món.

Què t'ha aportat l'estada de recerca a la Universitat Catòlica de Temuco (UCT) i la Universitat de les Amèriques (UDLA)?

He pogut aportar la meva experiència docent, artística i de recerca en un context nou, tot i que afí. I, sobretot, he après moltíssim, tant de l'estudiantat de la UCT i la UDLA, principals agents creadors de les obres en els tallers, com del professorat de les universitats que ens han acompanyat i ens han donat suport en tot moment, i també de les entitats col·laboradores en aquest intercanvi internacional: A Cobert, la UOC (Barcelona), la FAAD UCT, Casa Varas i el Centre Cultural d'Espanya a Santiago (Xile). Ha estat una vivència altament enriquidora que ha demostrat que les metodologies basades en la pràctica artística poden contribuir a la recerca acadèmica i a la difusió de coneixement científic. Actualment, algunes de les obres creades en els tallers continuen exposades a Xile, i l'estudiantat continua tenint-hi una vinculació.

En quina fase del projecte Contraflag toolkit et trobes i quins són els teus pròxims projectes?

L'activació de Contraflag toolkit en tallers de creació col·lectiva continua en marxa i aviat tindrà noves entitats col·laboradores. A més de la meva producció artística habitual, per al 2026 preparo una mostra retrospectiva del projecte, en què es mostrarà una selecció de les peces més representatives des dels inicis, el 2020, fins al 2025. A més, la mostra incorporarà processos de mediació i participació.

Dins de l'activitat del grup de recerca Mediaccions, portem a terme el projecte Abrir el futuro: imaginarios emergentes de naturaleza ante la crisis climática y medioambiental (FuturNAT), que té el suport del Ministeri. A més, amb Lluc Massaguer i Elena Bartomeu estem en la fase d'internacionalització del projecte Agència material en el disseny (Accelerador). Així mateix, aviat publicarem la convocatòria de comunicacions del congrés de disseny bianual Expandint els Marges (UOC).