Llibres electrònics més inclusius: el futur de la lectura a Europa

El llibre electrònic es troba a les portes d'una nova era. A partir del 28 de juny de 2025, una setmana abans de la celebració del Dia Mundial del Llibre Electrònic –el 4 de juliol–, cap llibre electrònic venut a la Unió Europea podrà ignorar els criteris d'accessibilitat establerts per la nova normativa que marca Brussel·les: l'European Accessibility Act. Què implica això per a la indústria editorial? Estan preparades les editorials per adaptar els seus catàlegs? I, sobretot, pot aquesta transformació fer millor l'experiència lectora per a tothom, no només per a les persones amb discapacitat? L'accessibilitat, juntament amb tendències com la intel·ligència artificial o els formats multimèdia, està redefinint el present –i el futur– dels llibres digitals.

La Directiva Europea d'Accessibilitat (EAA, per les seves sigles en anglès) estableix requisits obligatoris perquè els productes i els serveis digitals siguin accessibles per a totes les persones, incloses aquelles amb discapacitats visuals, auditives, físiques o cognitives. En el cas dels llibres electrònics, això implica canvis estructurals en la seva creació i distribució: compatibilitat amb tecnologies de suport, navegació flexible, metadades d'accessibilitat i l'eliminació de barreres com les DRM restrictives.

L'EAA s'emmarca dins l'estratègia digital de la Unió Europea i respon a una necessitat creixent d'igualtat d'accés a la informació. L'ús d'estàndards com l'EPUB 3, considerat el format més preparat per garantir l'accessibilitat, serà fonamental en aquest procés. Segons el projecte europeu APACE, més del 70 % de les editorials europees són conscients de l'impacte imminent de la norma, però només un 37,4 % han començat a desenvolupar llibres electrònics accessibles.

La norma també pretén harmonitzar les exigències entre els estats membres, fet que podria restringir la distribució de llibres no accessibles en entorns institucionals. Per tant, adaptar-se no només serà un deure legal, sinó també una condició per mantenir la competitivitat dins el mercat europeu. L'entrada en vigor de l'European Accessibility Act "suposarà un canvi estructural" per a la indústria editorial europea "que obligarà a incorporar criteris d'accessibilitat des del disseny inicial dels llibres electrònics", assegura Laia Planagumà, professora col·laboradora del màster d'Edició Digital dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Impacte en la indústria editorial

Fer que un llibre digital sigui realment accessible no és només qüestió de canviar-ne el format. Implica tota una transformació dels processos editorials: "Els principals reptes tècnics són la migració d'arxius a EPUB 3 i l'adopció d'aquesta versió com la principal per a la producció; la creació de metadades de conformitat; la redacció de textos alternatius per a imatges; la navegació estructurada, i la compatibilitat amb lectors de pantalla", explica Planagumà.

A escala econòmica, l'impacte se centra en la formació d'equips, l'adaptació de fluxos de treball i la possible contractació de serveis externs. Els costos, especialment per a editorials petites i mitjanes, poden ser un obstacle important. No obstant això, cada cop més veus del sector insisteixen que si l'accessibilitat s'integra des de l'inici –adoptant un model conegut com a born accessible–, la inversió es redueix considerablement. A més, existeixen eines gratuïtes, com ACE by DAISY, que permeten fer verificacions tècniques sense necessitat de grans equips.

Tot i els desafiaments, la normativa pot actuar com un motor d'innovació dins el sector. Algunes editorials ja adopten l'accessibilitat com a criteri de qualitat, i iniciatives com l'European Digital Reading Lab (EDRLab) –una associació sense ànim de lucre que té l'objectiu de fomentar la lectura digital oberta, accessible i interoperable a Europa– proporcionen suport tècnic i formatiu per fer el salt. A més, adaptar-se pot obrir portes a nous canals de finançament i col·laboració institucional, així com a nous mercats en què l'accessibilitat és un requisit per operar.

Les tendències emergents en el món dels llibres electrònics

Més enllà de la normativa, la lectura digital viu una revolució. Una de les tendències més rellevants és l'ús creixent de la intel·ligència artificial en la producció editorial. "La IA pot ajudar a automatitzar tasques clau de producció, com la generació de textos alternatius, la detecció d'errors d'estructura o l'extracció de metadades", apunta Planagumà. "En el consum, pot ser útil per personalitzar l'experiència lectora segons preferències individuals", afegeix. En resum, l'adopció de la IA pot arribar a ser una eina útil per donar suport als professionals i als consumidors.

Els llibres d'accés multiplataforma, que combinen text amb àudio, vídeo i lectura sincronitzada, estan guanyant pes, especialment en contextos educatius. Aquesta combinació no només afavoreix la comprensió, sinó que contribueix a l'accessibilitat universal: la lectura deixa de ser lineal per convertir-se en una experiència multimodal.

Una altra tendència destacada és la consolidació dels audiollibres com a format preferit entre molts lectors. Segons Deloitte, es preveu que el mercat global dels audiollibres generi 7.000 milions de dòlars en ingressos el 2024. L'opció de llegir i escoltar simultàniament –una funcionalitat especialment útil per a persones amb dislèxia o amb dificultats visuals– s'està convertint en una expectativa bàsica dels usuaris digitals.

A més, els models de subscripció com Kindle Unlimited i Scribd han transformat el consum: per una quota mensual, els lectors accedeixen a catàlegs il·limitats, cosa que afavoreix l'exploració de nous títols i la lectura en mobilitat. Aquest model també obliga les editorials a adaptar les seves estratègies comercials i editorials a un entorn en constant evolució.

El futur, un ecosistema lector més variat

Tot indica que el futur del llibre electrònic serà més ampli, més tecnològic i més inclusiu. Segons un informe de Mordor Intelligence, es preveu que el mercat global dels llibres electrònics mantingui un creixement sostingut fins al 2030, impulsat per la digitalització educativa, els hàbits de lectura en dispositius mòbils i l'adopció de plataformes de subscripció digitals.

Aquest creixement vindrà acompanyat d'una integració més profunda, específicament, en l'educació. Amb l'expansió dels entorns virtuals d'aprenentatge, els llibres electrònics accessibles poden contribuir de forma decisiva a garantir una educació més equitativa. De fet, la UNESCO ja ha destacat la importància de l'accessibilitat digital com a eix central per assolir una educació inclusiva i de qualitat.

Si el sector es transforma irreversiblement i la societat es digitalitza…, estem irremeiablement abocats a la desaparició del llibre en paper? Planagumà ho té clar: "Jo diria que la convivència entre llibre en paper i llibre electrònic continuarà, però amb rols diferenciats. El llibre en paper mantindrà el seu valor cultural, emocional i simbòlic, especialment en àmbits com la literatura infantil, el regal o l'adquisició d'edicions especials amb una estètica cuidada. El llibre electrònic, en canvi, continuarà guanyant terreny per la seva flexibilitat, l'accessibilitat i la integració tecnològica", diu. I recalca el valor de tenir opcions diverses: "Més que una substitució, diria que viurem una complementarietat creixent, en què el lector escollirà el format segons el context i la necessitat del moment. Cada cop més, les persones consumeixen el mateix títol en diversos formats, adaptant-se al dispositiu o a l'ús concret, com poden ser la lectura en mobilitat, l'estudi o la lectura relaxada, per anomenar-ne alguns exemples".