Una recerca constata l'augment de la polarització ideològica i la difusió de notícies esbiaixades o falses al Facebook
Aquest estudi capdavanter, pel seu extens corpus d'anàlisi i el seu abast temporal, ha examinat més de sis milions d'enllaços de notícies de mitjans nord-americans compartits al FacebookEl període analitzat (2017-2020) comprèn diverses eleccions, com les que van derivar en l'assalt al Congrés després de la derrota de Trump o la pandèmia de la covid-19
Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha constatat l'augment de la polarització ideològica i la difusió de notícies esbiaixades o falses al Facebook. Aquest estudi capdavanter ha analitzat més de sis milions d'enllaços de notícies –de 1.231 dominis diferents dels Estats Units– compartits a través del Facebook entre 2017 i 2020.
D'aquest període de quatre anys, s'han examinat notícies de fets tan rellevants com la pandèmia de la covid-19, les eleccions presidencials dels EUA de 2020 (que van desembocar en l'assalt al Congrés després de la derrota de Trump) o les eleccions de mig mandat (2018), en què es voten tots els congressistes i un terç dels senadors.
“El contingut més esbiaixat també tendeix a procedir de fonts de menor qualitat”
La recerca mostra que la tendència a l'alça de la polarització ideològica i de la disseminació d'informacions falses o esbiaixades coincideix en el temps amb canvis de la plataforma, que van suposar modificacions en la manera d'ordenar la informació que es mostra als usuaris. Aquests canvis donaven més valor a determinats tipus d'interaccions en l'algoritme que determina aquest rànquing. L'any 2018 es va donar més valor a les comparticions i als comentaris, en detriment dels "m'agrada", i el 2020, als comentaris, en detriment de les comparticions. Alhora, aquestes modificacions també van coincidir amb variacions del comportament dels usuaris a l'hora de comprometre's més o menys amb els continguts a la xarxa (patrons d'engagement).
Això no obstant, els investigadors assenyalen que, en cap dels dos casos, ni el 2018 ni el 2020, es pot establir una relació causal directa entre aquests fets, una qüestió que s'hauria d'examinar amb més profunditat en estudis posteriors.
Els resultats de l'estudi s'han difós recentment en un article publicat en obert a la revista EPJ Data Science. En aquesta recerca hi ha participat Andreas Kaltenbrunner, coordinador del grup Artificial Intelligence and Data for Society (AID4So) del centre UOC-TECH.
Engagement, ideologia dels usuaris i qualitat de les fonts
L'equip de recerca ha examinat el nivell d'engagement de publicacions que inclouen més de 6 milions d'enllaços de notícies, que s'ha calculat a partir d'una combinació de mètriques (clics, comparticions, "m'agrada", comentaris o altres reaccions), i s'ha posat en relació amb la ideologia dels usuaris i la qualitat de les fonts d'informació. D'aquesta manera, s'ha pogut observar la bretxa ideològica entre les informacions consultades per conservadors i progressistes, així com la seva evolució temporal.
Per ajudar a entendre els patrons d'engagement, els investigadors el descriuen amb una forma de "U": és més alt entre els usuaris dels extrems ideològics que entre els moderats. Com que els continguts amb més engagement tendeixen a guanyar visibilitat després dels canvis de 2018 i 2020, això podria explicar la tendència a l'alça dels continguts de perfil ideològic més extremista de manera diferenciada segons el perfil de l'usuari. A més, el contingut més esbiaixat també tendeix a provenir de fonts de menys qualitat.
Més enllà de la possible incidència dels algoritmes, l'estudi adverteix que la polarització també s'explica pel mateix comportament dels usuaris, que tendeixen a consumir continguts afins a la seva ideologia. Els resultats de l'estudi suggereixen que, després dels canvis a la plataforma, les diferències entre les dietes informatives de progressistes i conservadors s'han accentuat, fet que dificulta els punts de trobada per al debat democràtic.
Aquest estudi s'emmarca en la missió de recerca de la UOC de Tecnologia ètica i humana i amb l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 16, de pau, justícia i institucions sòlides.
Article de referència
Fraxanet, E., Kaltenbrunner, A., Germano, F. et al. Analyzing news engagement on Facebook: tracking ideological segregation and news quality in the Facebook URL dataset. EPJ Data Sci. 14, 73 (2025): https://doi.org/10.1140/epjds/s13688-025-00585-3.
Recerca amb impacte i vocació transformadora
A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius.
Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.
A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.
Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Anna Sánchez-Juárez