Gesticular millora la comprensió en infants amb trastorn del desenvolupament del llenguatge

El trastorn de desenvolupament del llenguatge (TDL) afecta aproximadament dos infants dins de cada classe escolar. Aquest trastorn dificulta l'adquisició i la utilització del llenguatge, tot i que els infants que el pateixen no tenen altres problemes auditius, intel·lectuals o neurològics, només estan afectats en aquest aspecte del llenguatge. Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha demostrat que algunes ajudes, com ara fer gestos i incorporar els aspectes rítmics i melòdics de la parla —l'anomenada prosòdia—, són clau perquè aquests infants assoleixin una millor comprensió del llenguatge oral (comprensió pragmàtica). 

Als infants amb TDL els costa processar l'estructura de les frases i tenen dificultats per entendre la combinació de paraules i les parts de les paraules. L'estudi ha provat que aquestes dues pistes comunicatives —l'entonació i els gestos— també són vàlides per als infants amb un desenvolupament típic del llenguatge, però "els resultats són especialment útils per aplicar-se en entorns escolars amb infants amb TDL, en què mestres i logopedes poden incorporar intencionadament gestos i entonació per facilitar la comprensió pragmàtica d'aquests nens i nenes. Aquestes estratègies serviran per millorar les interaccions quotidianes i les activitats d'aprenentatge", explica Albert Giberga, estudiant de doctorat i investigador del Grup de recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), de la unitat de recerca sobre salut digital, salut i benestar de la UOC. En la recerca, que ha estat finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, també hi ha participat professorat dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC del grup GRECIL —Nadia Ahufinger, Alfonso Igualada i Núria Esteve-Gibert—, Mari Aguilera, de la Universitat de Barcelona, i Ernesto Guerra, de la Universitat de Xile.

L'article amb els resultats de l'estudi, publicat en obert al Journal of Communication Disorders, revela que la prosòdia per si sola facilita la comprensió de significats més simples, com ara les preguntes, però quan el significat és més complex, com per exemple quan es fan peticions indirectes, les pistes gestuals tenen un paper determinant. "Fer servir els gestos també és útil per a infants amb desenvolupament típic, però el benefici és més marcat en infants amb dificultats lingüístiques", assegura Giberga. 

Inclinacions de cap i gestos amb les mans per entendre significats més complexos

En l'estudi, hi van participar 45 infants amb desenvolupament típic i 34 infants amb trastorn de desenvolupament del llenguatge d'entre cinc i deu anys, tots bilingües catalanoparlants i castellanoparlants que viuen a Catalunya. Van prendre part en dos experiments en què veien i sentien una història mentre estaven asseguts davant d'una pantalla. A banda d'analitzar les seves respostes, també se'ls va fer un seguiment ocular(eye-tracking),que registrava on miraven els infants quan sentien i veien una paraula o una frase. Aquest instrument permet saber què estan pensant les persones en temps real i com estan processant la informació. 

En el primer experiment, els infants havien d'entendre quan l'interlocutor feia o no una pregunta, i es va observar que només amb la prosòdia o melodia de la parla ja es facilitava la comprensió. En el segon experiment, els infants havien de comprendre significats més complicats i no literals, com les peticions indirectes. Per exemple, com quan algú diu "fa fred aquí", amb la intenció implícita que es tanqui una finestra. Els resultats van mostrar que, quan el significat requereix inferència, els gestos poden arribar a ser determinants per facilitar la comprensió en poblacions amb dificultats lingüístiques.

"Ja fa dècades que sabem que la prosòdia de la parla és important per a la comprensió del llenguatge, i ara fa poc temps que està creixent l'interès també per altres pistes, com els gestos, que abans es consideraven fora del llenguatge. Cada vegada hi ha més evidències que també tenen un paper clau, especialment per entendre missatges complexos, perquè ens ajuden a desambiguar i aclarir el significat", explica l'investigador del GRECIL.

Entre els gestos que es van utilitzar, hi havia moviments del cap amunt i avall o les celles aixecades —emprats en el primer experiment— i altres com inclinacions de cap i un gest amb les dues mans dirigit cap a l'interlocutor —utilitzats en el segon experiment—, que són freqüents quan es transmeten aquests significats en català. Per saber quins gestos són els que es fan servir més, els investigadors van gravar deu adults mentre demanaven coses o accions a un familiar o amic de manera indirecta i van veure quins gestos eren els més usats en parlants de català. 

Giberga creu que "és més que probable que els resultats siguin generalitzables a altres entorns culturals, atès que els mecanismes comunicatius basats en prosòdia i gestualitat són universals en moltes llengües, però caldria investigar-ho en altres contextos lingüístics per confirmar-ho."

Pròxims passos: aplicar aquestes eines en infants amb autisme

Una vegada obtinguts aquests resultats en el marc del trastorn del desenvolupament del llenguatge, els investigadors estudien ara el paper de les pistes multimodals, és a dir, missatges que incorporin tant la prosòdia de la parla com els gestos, en la comprensió d'infants amb autisme. La comprensió del llenguatge oral és un dels components lingüístics més afectats en aquests infants, però també tenen dificultats per processar informació auditiva i visual. És per això que els investigadors avaluaran quina mena de pistes, si prosòdiques o gestuals, són les millors per als nens amb autisme. "A més d'aplicar els mateixos tests experimentals en infants amb autisme, ens interessa saber què passa en la comunicació entre adults i infants en situacions més quotidianes, en què pares i mares d'infants amb autisme apliquen aquestes estratègies per comunicar-se amb els seus fills", explica Giberga. 

Aquest projecte s'emmarca en les missions de recerca de la UOC: Educació al llarg de la vida i Salut digital i benestar planetari, i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible de l'ONU: 4, sobre educació inclusiva, equitativa i de qualitat, i 3, sobre salut i benestar.

Article relacionat

Albert Giberga, Ernesto Guerra, Nadia Ahufinger, Alfonso Igualada, Mari Aguilera, Núria Esteve-Gibert, Prosody and gestures help pragmatic processing in children with Developmental Language Disorder, Journal of Communication Disorders, 2025: https://doi.org/10.1016/j.jcomdis.2025.106525

La recerca de la UOC

La UOC investiga, amb una marcada especialització en l'àmbit digital, per incidir en la construcció de la societat del futur i contribuir a les transformacions necessàries per fer front als desafiaments globals.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen al voltant de cinc unitats de recerca per abordar cinc missions: Cultura per a una societat crítica, Educació al llarg de la vida, Salut digital i benestar planetari, Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.