Ports d'entrada, narcopisos i crim organitzat: radiografia del paper de Catalunya a les rutes del narco

En els últims mesos, Catalunya ha viscut operacions policials de gran envergadura contra xarxes de tràfic internacional de drogues. Des de la detenció d'onze integrants d'una organització amb epicentre a Barcelona i connexions a Eivissa fins a macrodispositius amb més de 400 agents a les demarcacions de Girona i Barcelona, com el macrooperatiu dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, o la macrooperació contra una xarxa de marihuana i blanqueig a través del fei chein o hawala, un sistema informal de transferència de diners basat en intermediaris i confiança, al marge de la banca tradicional. "Aquest context convida a fer una reflexió serena, basada en dades, sobre l'abast del crim organitzat al nostre territori", assenyala Marc Balcells, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i organitzador de la jornada.

"Un element central d'aquest escenari és el paper dels ports i les grans infraestructures logístiques", afegeix l'expert. Segons dades recents, Barcelona va ser el cinquè port d'entrada de cocaïna a Europa el 2024, la qual cosa situa Catalunya en les principals rutes globals i obliga a reforçar la governança de la seguretat en infraestructures crítiques. Paral·lelament, el Govern ha anunciat l'avanç competencial perquè els Mossos d'Esquadra assumeixin l'autoritat de seguretat als ports i aeroports, una mesura que pot alterar el mapa operatiu del narcotràfic. "No parlem només de decomisos puntuals, sinó de com s'estructura el control d'espais on conflueixen interessos econòmics, crim organitzat i sobirania institucional", apunta Balcells.

Catalunya a les rutes globals del narcotràfic

A escala urbana, el fenomen dels narcopisos també ha experimentat canvis significatius. Barcelona ha intensificat els desmantellaments —més de setanta punts de venda i consum el primer semestre de 2025— i barris com el Raval han passat d'immobles degradats a habitatges reformats, amb l'impacte social i immobiliari que això comporta. No obstant això, la qüestió de fons continua oberta: com es pot contenir el mercat il·lícit sense desplaçar el problema ni cronificar el mal als veïnats?

"Les dades disponibles ens obliguen a preguntar-nos si és pertinent parlar de narcoestat o si, més aviat, Catalunya opera com una plataforma logística disputada per xarxes transnacionals", adverteix Balcells. "L'important és no banalitzar el concepte ni infravalorar els riscos: necessitem indicadors sòlids, anàlisis comparades i una mirada criminològica que inclogui tant les xifres dels Mossos com les conseqüències socials sobre el territori."

En aquest context, la XIV Jornada de Criminologia: Catalunya davant l'ombra del narcoestat: riscos, resiliències i reptes criminològics vol aportar una mirada rigorosa i multidisciplinària sobre el fenomen. La jornada es realitzarà en línia el 27 de novembre a les 9.15 h i és organitzada pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Abordarà qüestions com el paper dels ports i els aeroports, la infiltració a la cadena logística, l'evolució dels narcopisos i l'impacte del narcotràfic en la cohesió social i la percepció de seguretat.

Una jornada per debatre riscos, resiliències i polítiques públiques

El programa reunirà acadèmics, especialistes en criminologia i professionals del periodisme per discutir si els indicadors actuals permeten parlar de narcoestat o si és més adequat entendre Catalunya com un node logístic clau en les rutes del narcotràfic internacional, amb implicacions específiques per a la política criminal, la justícia i les administracions locals.

Hi participaran, entre altres, Marc Balcells, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i organitzador de la jornada, i la criminòloga Andrea Giménez-Salinas (Universitat Pontifícia de Comillas), referent en l'estudi del crim organitzat. Per part dels Mossos d'Esquadra, s'hi sumarà el sotsinspector Albert Llena, cap de l'àrea central d'anàlisi, a més de la periodista de TV3 Fàtima Llambrich, que ha investigat àmpliament el crim organitzat a Catalunya.

Les taules de debat analitzaran, entre altres aspectes, l'evolució recent de les operacions policials d'alt impacte, el rol dels informes dels Mossos d'Esquadra, la transformació de barris afectats pels narcopisos i les estratègies de resiliència comunitària enfront de l'economia il·lícita. També s'abordaran els reptes criminològics que planteja la convergència entre xarxes transnacionals de droga, blanqueig de capitals i mercats immobiliaris i financers, així com les possibles respostes institucionals.

La jornada és dirigida a estudiants de criminologia i dret, professionals del sistema de justícia, cossos de seguretat, responsables de polítiques públiques i periodistes especialitzats, i s'emmarca en la voluntat de la UOC d'impulsar el debat públic informat sobre el crim organitzat i els seus efectes a Catalunya.

El programa complet i el formulari d'inscripció es poden consultar a la web de la XIV Jornada de Criminologia: Catalunya davant l'ombra del narcoestat: riscos, resiliències i reptes criminològics