La peculiaritat de la mobilitat a peu a Barcelona no permet regular-la amb mesures globals

La mobilitat a peu és fonamental per a la sostenibilitat urbana i la qualitat de vida en qualsevol ciutat, però hi ha pocs estudis sobre com es desplacen els vianants per l'espai públic i quins factors urbanístics i socials condicionen aquest desplaçament. Un nou estudi portat a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Barcelona (UB) i l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL) ha comprovat que, en el cas de Barcelona, el comportament dels vianants varia notablement d'un barri a l'altre. Encara més, certs condicionants que poden contribuir al fet que es camini més en unes parts de la ciutat tenen l'efecte contrari en d'altres. D'aquí que els investigadors avisin l'Administració que les solucions integrals per gestionar la mobilitat no s'ajusten bé a les peculiaritats de les ciutats i, en particular, de Barcelona. Per tant, si es vol millorar la planificació urbana, és preferible aplicar polítiques de mobilitat adaptades al context de cada barri.

Aquesta és una de les conclusions principals de l'estudi Trends and drivers of pedestrian mobility in Barcelona: A fine-grained study across its commercial tissue, que ha estat publicat recentment en obert a la revista científica Cities. El treball es basa en l'anàlisi de dades d'alta resolució provinents de 115 sensors de comptatge de persones recollides durant cinc anys en diferents punts clau de la ciutat. Es tracta d'una de les anàlisis més detallades fetes fins ara a Europa sobre la mobilitat a peu a escala urbana i també una de les poques que hi ha al món, de manera que els resultats aporten informació clau per comprendre quins elements influeixen en els desplaçaments dels vianants i com es poden aplicar mesures per regular-los.

L'estudi ofereix una mirada detallada de l'evolució dels fluxos de vianants a Barcelona entre el 2017 i el 2022, excloent el període de confinament per la pandèmia, i analitza l'impacte de diferents característiques urbanes i socials en la mobilitat a peu, que no és homogènia en tota la ciutat. "De fet, varia segons la combinació de diversos factors, com ara la presència de transport públic, l'activitat comercial o la configuració dels carrers", explica Albert Solé, investigador del grup Complex Systems (CoSIN3), pertanyent a la unitat de recerca sobre Transformació digital, IA i tecnologia, i professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

Per part de la UOC, també hi han participat tres investigadors més del CoSIN3 —Clément Rames (també associat a l'EPFL), Daniel Rhoads i Javier Borge—, juntament amb el catedràtic Antoni Meseguer, del grup de recerca Digital Business (DigiBiz) —adscrit a la unitat de recerca sobre management i governança—, dels Estudis d'Economia i Empresa. Per part de la UB, hi participa Sergi Lozano, de la Facultat d'Economia i Empresa i membre de l'Institut de Sistemes Complexos.

Els resultats mostren un augment general del trànsit de vianants i també grans diferències entre barris: algunes zones han experimentat creixements sostinguts, mentre que d'altres mostren disminucions o patrons estacionals. Aquesta variabilitat està configurada per fins a set factors que influeixen en la mobilitat a peu, com ara el grau de vies per a vianants, la disponibilitat de transport públic o la densitat de comerços de barri, entre d'altres.

Un dels principals avenços metodològics de l'estudi ha estat l'ús de models de regressió espacial que permeten entendre com varia l'impacte de cada variable segons la ubicació. "Hem vist que un mateix factor pot tenir un efecte positiu en un barri i negatiu en un altre. Per això proposem una planificació urbana molt més contextualitzada, que reconegui aquestes diferències locals. Els nostres models permeten entendre que aquests factors actuen de manera diferent segons la zona de la ciutat, i això és essencial per dissenyar polítiques de mobilitat més precises i eficients", explica l'investigador de la UOC i líder del projecte.

Com es mouen els vianants a Barcelona?

Els investigadors han observat que la proximitat a estacions de metro i autobús influeix directament en el volum de vianants, sobretot al centre de la ciutat. No obstant això, aquesta relació no és igual en tots els barris, ja que en zones perifèriques el comportament de la mobilitat a peu respon a dinàmiques diferents, sovint més lligades a l'ús del vehicle privat.

També s'ha detectat que les zones amb una gran activitat comercial són punts d'atracció evidents per als vianants, tot i que el seu efecte no sempre és uniforme. En algunes àrees turístiques, principalment al centre de la ciutat, la presència de visitants genera una afluència elevada de vianants que no sempre beneficia el comerç local, mentre que en altres zones la densitat comercial està més vinculada a la població resident i, per tant, a patrons de mobilitat més estables.

Un dels patrons que s'han observat és que la presència d'espais exclusius per a vianants té un efecte positiu i clar sobre la mobilitat a peu, especialment en zones amb una forta afluència turística, com la Sagrada Família, el Gòtic o el Born. El transport públic i, especialment, la densitat de parades d'autobús estan associats a un augment de vianants, sobretot als districtes centrals, on la xarxa és més densa. Per contra, l'índex de vehicles per habitant té un efecte clarament negatiu sobre la mobilitat a peu, especialment en barris més perifèrics i de renda alta com Sarrià-Sant Gervasi o la Vila de Gràcia.

A més, la presència de comerç de proximitat incentiva el fet de caminar en barris residencials, però no té el mateix efecte (o fins i tot té un efecte negatiu) en zones molt gentrificades o turístiques, com Sant Antoni o el Gòtic. La presència de bars, restaurants i hotels és un altre dels factors que presenta impactes en sentit diferent en funció dels districtes.

Sorprenentment, els espais verds tenen una correlació negativa amb el trànsit de vianants en general, però els autors ho atribueixen al fet que molts parcs estan situats en zones perifèriques o de difícil accés i no formen part de les rutes habituals de pas. "Tot i que els espais verds tenen molts beneficis, les dades mostren que no són zones de pas habitual, sinó més aviat de permanència, i això, entre altres factors, pot explicar que no fomentin tant la mobilitat a peu", detalla Solé.

Una eina per a la planificació urbana del futur

Els autors de l'estudi subratllen que aquesta investigació pot ser una eina fonamental per als responsables de la planificació urbana. L'ús de dades de sensors de vianants permet obtenir informació detallada sobre els patrons de mobilitat en temps real i facilita la presa de decisions basades en evidència científica. "És pràcticament impossible saber quanta gent camina per Barcelona sense dades automàtiques, però gràcies a aquests sensors podem fer estimacions fiables per barri, vorera i hora del dia", explica l'investigador del CoSIN3.

Aquesta metodologia es pot aplicar per optimitzar el disseny d'infraestructures urbanes, millorar la distribució de serveis i garantir una mobilitat més eficient i inclusiva. L'estudi estableix les bases per extrapolar aquesta metodologia d'anàlisi de la mobilitat a peu amb un alt nivell de detall a altres ciutats a fi d'implementar estratègies basades en dades que millorin la qualitat de vida dels seus habitants. Tanmateix, els autors insisteixen que els resultats obtinguts a Barcelona poden no ser transferibles a altres territoris, atesa la peculiaritat de la ciutat. Per tant, amb els coneixements actuals, caldria estudiar cada cas en particular.

Aquest projecte s'emmarca en les missions de recerca de la UOC: Transició digital i sostenibilitat i Salut digital i benestar planetari; i afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 11, sobre ciutats i comunitats sostenibles.

Article de referència

Rames, C., Rhoads, D., Meseguer-Artola, A., Lozano, S., Borge-Holthoefer, J. i Solé-Ribalta, A. (2025). Trends and drivers of pedestrian mobility in Barcelona: A fine-grained study across its commercial tissue. Cities, Vol. 158. DOI: 10.1016/j.cities.2024.105655.

La recerca de la UOC

La UOC investiga, amb una marcada especialització en l'àmbit digital, per incidir en la construcció de la societat del futur i contribuir a les transformacions necessàries per fer front als desafiaments globals.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen al voltant de cinc unitats de recerca per abordar cinc missions: Cultura per a una societat crítica, Educació al llarg de la vida, Salut digital i benestar planetari, Tecnologia ètica i humana i Transició digital i sostenibilitat.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.