Cada vegada més homes investiguen autores catalanes a la UOC

Tot i que l'interès per la filologia catalana experimenta un repunt esperançador, la xifra de nous filòlegs encara és insuficient per abastar un mercat laboral en què falten, de manera crònica, professors, professionals de la llengua i editors. Aquest augment de vocacions no és casual: respon a un suport institucional ferm i, també, al bon moment que viu la literatura catalana. Enmig d'aquest escenari, la UOC ha detectat, a més, una tendència sorprenent i engrescadora: cada vegada hi ha més estudiants homes fascinats per obres d'autores. Escriptores com Mercè Rodoreda, Montserrat Roig i Maria-Mercè Marçal s'han convertit en un dels principals focus de recerca d'aquests nous alumnes.

"Aquest interès creixent no és fruit de l'atzar ni d'una moda, sinó d'un compromís estructural amb l'excel·lència acadèmica i la justícia històrica", explica la catedràtica Teresa Iribarren, directora del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat. Aquesta titulació està fermament compromesa amb l'aplicació de la perspectiva de gènere en la docència, tal com marquen les directrius de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya). Aquest compromís s'ha traduït, afegeix l'acadèmica, "en una millora indiscutible en la qualitat del que ensenyem. Ens ha permès construir i oferir noves narratives sobre la literatura catalana que són més completes, ja que corregeixen la criptogínia, és a dir, l'ocultació sistemàtica de les fites i els referents femenins al llarg de la història. Ara expliquem una història de la literatura més fidedigna".

La nova perspectiva ha propiciat que un nombre creixent d'estudiants homes mostrin aquesta passió i dirigeixin la seva recerca cap a escriptores. A més de les clàssiques, explica la directora del grau, "també hi ha un viu interès per autores més actuals que estan marcant el panorama literari contemporani, des de Najat El Hachmi fins a Irene Solà o Gemma Ruiz, perquè connecten de ple amb les inquietuds de la societat actual".

Qüestionant el cànon literari androcèntric

Gerard Peraire, de 28 anys, és violoncel·lista i es va graduar en Llengua i Literatura Catalanes a la UOC el mes de febrer. En el seu treball de final de grau, Teixir versos per recosir la veu, va estudiar la presència del mite de Penèlope en la poesia contemporània catalana (Mercè Rodoreda i Maria Rosa Blázquez) i gallega (Xohana Torres i María Besteiros). "Les darreres dècades, s'ha produït una reivindicació d'escriptores que durant molts anys havien estat ignorades o circumscrites a l'espai de 'literatura per a dones', una etiqueta promoguda per les estructures patriarcals per menystenir les aportacions de les dones i relegar-les a una categoria marginal, considerada inferior o irrellevant", explica el filòleg.

Un dels elements que van portar Peraire a incorporar la perspectiva de gènere en el món literari va ser la lectura del volum Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics (2023), de Teresa Iribarren i altres autors. El procés de reivindicació d'autores tradicionalment menystingudes, diu, "s'inscriu en un moviment més ampli de revisió crítica del cànon literari, tradicionalment prescrit per homes i per a homes, i dissenyat amb biaixos de gènere evidents".

Rubén Pérez, de 37 anys, és un altre exemple d'estudiant del grau que ha abraçat amb entusiasme autores que fins fa poc li eren desconegudes: "La descoberta de Maria-Mercè Marçal em va canviar. Vinc d'una família castellanoparlant i sempre havia desconegut la literatura catalana, i encara més l'escrita per dones. Va ser un xoc increïble llegir aquesta autora. Em vaig proposar investigar tot el que havia fet". Pérez, que és camioner de professió i es vol dedicar a la docència del català quan acabi el grau, escolta i estudia textos de Maria-Mercè Marçal, Mercè Rodoreda i Víctor Català mentre condueix el camió. El seu procés d'estudi és particular: es descarrega els textos inclosos en el material docent i els converteix en àudio amb l'aplicació Voice Aloud Reader. Així, elabora una mena de pòdcasts que l'ajuden a estudiar durant la jornada laboral.

Peraire i Pérez són només dos dels múltiples exemples d'estudiants de la UOC que han descobert escriptores de la nostra literatura i s'hi han apassionat. Per a Iribarren, "el simple fet de normalitzar la presència d'autores en els currículums universitaris ja ha propiciat que molts més homes s'hi acostin de manera natural. Però el més rellevant és que ara ja tenim dades empíriques que demostren com la intervenció docent transforma la seva mirada".

Per a la directora del grau de Llengua i Literatura Catalanes, "no es tracta només d'afegir títols d'autoria femenina a les llistes de lectura. El gran repte és revertir els mecanismes de lectura basats en un patró androcèntric, que són els models crítics que hem heretat. El canvi real passa per transformar com llegim i com treballem aquestes obres, integrant-hi de ple la perspectiva de gènere".

Perspectiva de gènere: aposta estratègica de la Universitat

L'interès creixent de l'estudiantat envers l'autoria femenina no és fruit de l'atzar, sinó el resultat directe d'una aposta estratègica de la Universitat. Els últims temps, la UOC ha incorporat figures clau en la docència amb perspectiva de gènere, com Maria Lacueva —una de les impulsores de Women's Legacy, un projecte europeu per introduir aquesta mirada a primària i secundària— i Adriana Nicolau, autora de la primera tesi doctoral sobre feminismes en el teatre català contemporani.

Més enllà de l'atracció de talent, també s'estan impulsant projectes d'innovació docent en aquesta línia. Un exemple destacat n'és Lectures resistents, un portal web creat pel grup de recerca GRESOL fruit de la recerca del professorat i la innovació pedagògica. La seva missió és dotar tant la comunitat acadèmica com la ciutadania d'eines per analitzar de manera crítica obres literàries que naturalitzen o denuncien la violència contra les dones i les nenes.

Aquesta estratègia integral ja té un impacte positiu a les aules. Un article publicat pels professors Jordi Serrano-Muñoz i Teresa Iribarren en la revista OCNOS ho corrobora. "Els resultats són reveladors. Hem constatat que un augment significatiu en l'ús de recursos sobre violències masclistes millora de manera evident la capacitat de l'estudiantat per identificar aquestes violències en els textos literaris, de manera molt especial entre els homes", diu Iribarren. Es tracta d'una dada que, segons la professora, referma una premissa clau: "Des de la docència universitària podem contribuir de manera efectiva a canviar marcs mentals i a esperonar actituds reals de respecte i igualtat".