L'eclipsi solar dispara les reserves i l'expectació col·lectiva

El 12 d'agost del 2026, durant poc més d'un minut, el dia s'enfosquirà abans de la posta de sol en alguns punts del territori. L'eclipsi solar total serà visible en una franja de la península Ibèrica i de les Illes Balears, mentre que a la resta d'Espanya es podrà observar com a eclipsi parcial. Segons l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), en ciutats com Burgos l'eclipsi començarà a les 19.33 hores i arribarà al màxim a les 20.29 hores. La totalitat durarà 104 segons, amb el Sol a només 8 graus d'altura.

L'interès va molt més enllà de l'astronomia. Experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitzen com un fenomen de pocs minuts pot activar reserves hoteleres, mobilitat, activitats divulgatives, expectació social i riscos oculars si no s'observa amb la protecció adequada.

La dimensió turística ja és visible. Segons l'agència Reuters, les reserves hoteleres internacionals en petites ciutats situades a la ruta de l'eclipsi han augmentat un 383 % enguany, i l'esdeveniment podria generar 362 milions d'euros en despesa turística. El Govern espanyol espera atreure uns 10 milions d'astroturistes estrangers. Segons dades de Booking, les reserves per a la nit del 12 d'agost han crescut un 260 % a la Corunya, un 170 % a Lleó i un 120 % a Burgos. El visualitzador de l'IGN permet consultar els horaris, la durada, l'enfosquiment i l'elevació del Sol per municipi.

Quan l'astroturisme deixa de ser un nínxol

L'astroturisme s'ha definit tradicionalment com un turisme d'interessos especials adreçat a un públic reduït amb motivacions científiques, culturals i de contacte amb la natura. També forma part d'un model de turisme experiencial arrelat al paisatge, a la narrativa local i a l'oferta cultural, gastronòmica i patrimonial del territori.

"El cas de l'eclipsi d'aquest any, que es veurà en gran part de la península Ibèrica, és diferent; parlem d'un esdeveniment excepcional que pot actuar com a catalitzador i transformar temporalment aquest nínxol en un fenomen molt més massiu", explica Lluís Garay, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigador del grup NOUTUR (Noves perspectives en turisme i oci).

El precedent de l'eclipsi solar del 2019 a la regió de Coquimbo, a Xile, que va atreure prop de mig milió de visitants, mostra aquesta mutació. Segons Garay, aquests fenòmens poden incorporar un perfil de turista més divers, més disposat a la despesa i amb motivacions no sempre vinculades a l'astronomia. L'eclipsi pot atreure experts, aficionats, famílies, turistes d'estiu i viatgers ocasionals.

El benefici econòmic no és necessàriament durador. Garay subratlla que els estudis sobre eclipsis mostren un impacte important a curt termini en allotjament, restauració, transport i oferta d'experiències, però també indiquen que aquest impacte pot ser efímer. Si el territori només es prepara per rebre visitants durant unes hores o uns dies, el resultat pot quedar en un pic puntual d'ingressos.

"Per tal que la rendibilitat transcendeixi el benefici immediat i deixi una empremta territorial duradora, els gestors de les destinacions han de construir un ecosistema astroturístic col·laboratiu", assenyala Garay. Això implica integrar l'astronomia amb altres actius del territori: patrimoni biocultural, gastronomia, arqueologia, turisme rural, activitats familiars i protecció del cel nocturn. També exigeix millorar la senyalització, el transport públic, la gestió del trànsit i el control de la contaminació lumínica. Sense aquesta planificació, l'eclipsi es pot convertir en un miratge econòmic; amb una gestió adequada, pot funcionar com a carta de presentació d'un territori.

Per què ens fascina mirar el cel junts

L'eclipsi també activa una expectativa col·lectiva intensa. Per què un esdeveniment natural de pocs minuts genera tanta anticipació? Emilia Redolar, professora de neurociència dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i investigadora del grup e-RLab (Ètica, equitat i eines digitals per a la millora de la salut), explica que el primer factor és la novetat. Un eclipsi solar total és un fenomen natural poc habitual, i el cervell està preparat per detectar allò que és infreqüent, rellevant o potencialment significatiu.

Segons Redolar, hi intervenen les neurones dopaminèrgiques, que van de l'àrea tegmental ventral fins al nucli accumbens, una regió de l'estriat. Aquest sistema participa en la motivació i en la detecció d'estímuls importants. "Aquestes neurones senyalitzen allò que és important per a nosaltres i també s'activen davant la novetat", explica. Davant un fenomen com un eclipsi, poden impulsar conductes orientades a no perdre-se'l: buscar informació, comprar ulleres homologades, reservar allotjament, triar una ubicació o organitzar una experiència compartida.

La dimensió col·lectiva reforça aquest procés. No és el mateix veure una imatge que compartir l'espera, observar el canvi de llum, notar el descens de la temperatura o viure el silenci sobtat d'un paisatge. L'eclipsi convoca una comunitat al voltant d'un fet excepcional.

També hi ha persones que poden sentir saturació o indiferència. Redolar apunta que les neurones dopaminèrgiques aprenen i actualitzen la seva resposta. Si un estímul deixa de ser percebut com a nou perquè tothom en parla constantment, algunes persones poden habituar-s'hi i deixar de prestar-hi atenció abans d'haver-lo viscut. D'altres mantindran l'expectativa perquè encara no l'han experimentat. Així, un mateix fenomen pot generar fascinació, indiferència o rebuig.

Com observar i fotografiar l'eclipsi sense posar en risc la vista

La norma principal és senzilla: no s'ha de mirar mai directament el Sol sense la protecció adequada. Com que el Sol sembla enfosquir-se, algunes persones poden pensar que és menys perillós. No ho és.

David Merino, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i investigador del grup AIWELL (Artificial Intelligence for Human Well-being), recorda que observar el Sol sense protecció pot provocar retinopatia solar o retinopatia per eclipsi solar. Una mirada molt breu pot deixar una taca visual passatgera, però una exposició més llarga pot superar els nivells de llum que l'ull pot tolerar i causar dany fotoquímic a la retina. Altres molèsties poden arribar hores després: amb les taques persistents poden aparèixer dolor ocular o llagrimeig. En alguns casos poden durar setmanes o mesos i, segons el temps d'exposició i les característiques de cada ull, poden arribar a ser permanents.

Les ulleres de sol convencionals no serveixen. Tampoc els mètodes casolans. Les ulleres per veure l'eclipsi han d'estar homologades i complir la norma internacional ISO 12312-2, que especifica els requisits dels visors solars segurs. En cas de dubte, és millor no utilitzar-les.

Els infants requereixen una vigilància especial. Segons Merino, tenen més risc per dos motius: l'òptica dels seus ulls, especialment el cristal·lí, és més transparent que la dels adults i això pot fer que els raigs ultraviolats i infrarojos arribin amb més intensitat a la retina. A més, la curiositat i l'emoció davant un fenomen poc habitual poden portar-los a mirar el Sol sense protecció. Han de portar sempre ulleres homologades i estar supervisats per adults.

Una alternativa segura i educativa és observar l'eclipsi de manera indirecta mitjançant una cambra fosca o un projector estenopeic. Aquest experiment permet veure la projecció del Sol sense mirar-lo directament i pot ser una bona activitat per fer amb nens i nenes.

També cal protegir les càmeres. Gravar el Sol durant molta estona, sobretot amb trípode, pot arribar a cremar el sensor. Merino recomana col·locar un filtre davant de la càmera, sigui un mòbil, una càmera domèstica o un equip professional. En el cas dels mòbils, es pot ajustar una ullera homologada davant de l'objectiu, sempre evitant mirar directament el Sol mentre s'enfoca.

Amb càmeres professionals, telescopis o prismàtics, cal utilitzar filtres solars adequats col·locats a la part frontal de l'òptica. La NASA recorda que no s'ha d'observar el Sol a través de càmeres, prismàtics o telescopis sense filtres solars apropiats.

L'eclipsi del 12 d'agost del 2026 serà un fenomen astronòmic excepcional, una prova de gestió turística i una oportunitat de divulgació científica. La millor manera de viure'l serà preparar-lo amb temps, triar bé el lloc i mirar només amb la protecció adequada.