13/10/26 · Institucional

El català guanya terreny en les ofertes laborals en línia, segons un estudi de Pimec i la UOC

El teletreball, en l’escenari de postpandèmia, ha reforçat la presència de l’anglès, que creix com a llengua de captació de talent

Els equips de la UOC i Pimec han presentat els resultats de l'estudi en una roda de premsa el 13 d'octubre a la seu de Pimec.

El català guanya terreny com a requisit per aconseguir feina i se situava el 2025, amb un 17,88%, com la tercera llengua més demanada explícitament en les ofertes laborals publicades en línia a Catalunya, segons constata l’estudi Els canvis en els requisits lingüístics al mercat de treball català: anàlisi de la demanda d’idiomes a Catalunya, elaborat pels experts del Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya de Pimec i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L’estudi mostra que la llengua més demanada és l’anglès, amb un 48,84%, mentre que en la segona posició hi ha el castellà, amb un 30,69%. L’anàlisi, que recopila informació de més de dos milions d’ofertes de feina publicades en línia entre 2019 i 2025, conclou que hi ha un canvi estructural en la cultura del treball, on l’anglès passa de ser un requisit valorable a convertir-se en una llengua vehicular de selecció de talent i que el castellà, tot i seguir sent predominant, perd presència.

El coneixement d’idiomes és un requisit que es demana cada cop més a les vacants: entre el 2019 i el 2025 l’exigència d’aquest requisit va créixer fins a un 42,83%. L’anglès lidera el mercat en la major part del  període i es manté com la llengua explícitament més sol·licitada el 2025 (és una condició en el 48,84% de les vacants que demanen almenys un idioma), tot i que la seva demanda explícita s’ha reduït des de 2019. L’anglès partia d’un 63,34% el 2019, va caure fins al 35,84% el 2023 i es va recuperar fins al 48,84% el 2025. En canvi, el català ha tingut una tendència ascendent, partint d’un 0,57% el 2019 fins al 17,88% del 2025. El castellà partia d’un 16,63% el 2019, va assolir un 44,51% el 2023 i ha caigut fins al 30,69% el 2025. Les altres llengües —menys l’alemany— mostren un creixement notable, especialment el castellà, que va ser l’idioma més sol·licitat explícitament el 2023 a les vacants en línia.

 

Figura 1: Evolució del percentatge de vacants que demanen explícitament algun idioma (2019-2025)

Evolució del percentatge de vacants que demanen explícitament algun idioma (2019-2025)

Nota: Els percentatges mostren les vacants que exigeixen almenys una llengua de manera explícita sobre el total de vacants que requereixen almenys una competència. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de vacants en línia de Catalunya subministrades per l'empresa Lightcast per al període 2019-2025.

Figura 2: Evolució de la demanda explícita d’idiomes a les vacants, per tipus d’idioma (2019-2025) 

Evolució de la demanda explícita d’idiomes a les vacants, per tipus d’idioma (2019-2025)

Nota: Els percentatges mostren les vacants laborals que exigeixen una llengua concreta com a requisit, amb la condició que la vacant estigui redactada en un idioma diferent (per exemple, una oferta escrita en català que sol·licita el coneixement d’anglès) sobre el total de vacants que requereixen almenys una llengua. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de vacants en línia de Catalunya subministrades per l'empresa Lightcast per al període 2019-2025.

Idioma en el qual s’escriu la vacant

Les dades sobre les llengües sol·licitades a les vacants semblen indicar una davallada de la importància de l’anglès. En canvi, segons destaquen els autors de l’estudi, si es té en compte la llengua en què es redacta la vacant –com a indicador de l’idioma que s’espera que domini la persona –l’escenari canvia. Des d’aquest punt de vista, les dades mostren que el castellà predomina, l’anglès puja amb força i el català es manté estable: el castellà passa del 73,11% el 2019 a un 56,71% el 2025; l’anglès creix d’un 11,17% el 2019 a un 26,28% el 2025; finalment, el català passa d’un 15,4% el 2019 a un 15,91%.

La directora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC, Carme Pagès, ha posat de relleu “la importància de tenir en compte la llengua en què està redactada una vacant com a senyal clau de la demanda d’idiomes i del grau de domini que s’espera que en tingui la persona candidata”.

Teletreball i llengua

L’estudi posa de manifest que després de la pandèmia es produeix un canvi més significatiu de la demanda d’idiomes en les ofertes laborals. Aquest fet coincideix amb l’impuls del treball en remot com una forma habitual d’organitzar el treball a Catalunya a partir del 2020, tal com va constatar el Baròmetre IV. Una les conseqüències d’això és una major globalització dels equips, fet que pot explicar l’auge de l’anglès com a requisit cada vegada més freqüent. De fet, l’anglès és la llengua predominant en les ocupacions amb un alt grau de teletreball, amb un 70,80% de vacants o bé escrites en anglès o bé que ho demanen explícitament. Aquí el castellà perd pes, situant-se en el 66,09%, mentre que el català en aquest cas millora posicions respecte al 2019 i passa a tercera posició amb un 14,34%.

 

Vacants amb un grau baix de teletreball

Les dades de l’estudi apunten que la dinàmica pel que fa a llengües canvia en el cas de vacants d’ocupacions amb un grau baix de teletreball. Aquí l’idioma que predomina és el castellà amb un 77,09% (les ofertes estan escrites en castellà o bé demanen explícitament que es domini l’idioma); el català ocupa el segon lloc, amb un 28,07%, fet que suposa un creixement de vuit punts percentuals des del 2019, quan se situava en un 20,08%. Aquí l’anglès se situa en un 21,31%.

 

El requisit lingüístic per ocupació

L’estudi de Pimec i la UOC evidencia que els requisits lingüístics han crescut en la majoria d’ocupacions entre el 2019 i el 2025, especialment en tres perfils: personal de suport administratiu (del 37,46% al 58,60%); llocs de direcció i gerència (del 33,90% al 54,34%) i professionals científics i intel·lectuals (del 30,66% al 46,91%). També ha crescut en perfils tècnics i professionals de nivell mitjà (del 30,04% al 43,34%), i en treballadors dels serveis i personal de venta (del 25,71% al 36,00%).

Pel que fa a la llengua que es demana més en cada sector, l’estudi revela que el sector de suport administratiu, el de finances i assegurances, el d’activitats professionals científiques i tècniques, i la informàtica i la comunicació impulsen la demanda d’anglès. En canvi, el castellà manté l’hegemonia en les vacants de sectors com el transport i emmagatzematge, el comerç a l’engròs i al detall o la manufactura. El català es concentra sobretot en el sector de l’educació, on es consolida pràcticament al mateix nivell que el castellà.

Menció a banda mereixen les ocupacions vinculades a l’hostaleria i el turisme. En aquest àmbit el castellà actua com a llengua vehicular de selecció del talent, mentre que l’anglès i el català funcionen com a filtres de selecció. L’estudi mostra que a aquest sector, la primera llengua es el castellà, un 84,71% de les vacants o bé estan escrites en aquesta llengua o  explícitament demanen el castellà com a requisit, seguides per l’anglès, amb un 30,93%, i el català, amb un 17,18%. Si es compara amb la resta de vacants de l’economia general, l’estudi mostra que en hostaleria i turisme es demana pràcticament un 10% menys l’anglès, un 12% més el castellà i gairebé un 2% més el català. Quan es fa l’anàlisi només per la demanda explícita d’idiomes en les ofertes, l’anglès s’imposa amb un 66,37%, el català se situa en segona posició amb un 19,01%, i el castellà en tercera amb al 14,45%.

 

La demanda de llengües per territoris

L’estudi també analitza la demanda d’idiomes per territoris i arriba a la conclusió que, tot i que el castellà és el requisit majoritari a tota Catalunya, l’anglès destaca amb força a la província de Barcelona, consolidant-se com la segona llengua més demanada. A Tarragona l’anglès també ocupa la segona posició. On més protagonisme té el català és a Girona, on és el segon idioma demanat, una tendència que també s’observa a Lleida.

 

Les competències lingüístiques, una competència transversal

La directora de l’Àrea de Treball de Pimec, Sílvia Miró, ha destacat durant la presentació de l’informe que les dades mostren que “les competències lingüístiques ja no són un valor afegit reservat a determinats perfils, sinó una competència transversal que condiciona cada vegada més l’accés a l’ocupació i la capacitat de les empreses per cobrir les seves vacants”. En un context de transició demogràfica i davant processos com la regularització extraordinària, Miró defensa que “el repte és facilitar l’encaix entre l’oferta i la demanda. Això exigeix reforçar l’aprenentatge del català, el castellà i l’anglès al llarg de la vida, amb una formació accessible i vinculada a les necessitats dels sectors, els territoris i les pimes.”

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional