La IA entra en campanya pel 29-N

Amb la convocatòria anticipada d'eleccions generals per al pròxim 29 de novembre, l'orientació del vot torna a ser al centre del debat. Què passa si demanem novament a la intel·ligència artificial (IA) que es mulli davant les preocupacions que inquieten l'electorat? Nou mesos després de la primera anàlisi, els investigadors Ferran Lalueza i Cristina Aced, dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), conjuntament amb Víctor Gil (Science4Insights), han dut a terme una segona onada de la seva recerca per comprovar l'evolució dels algorismes.

El treball de camp, realitzat a inicis d'octubre, va llançar un total de 1.464 consultes en castellà, català, gallec i basc a sis plataformes: ChatGPT, Gemini, Grok, Claude, Google AI Mode i Google AI Overview. Les 61 preguntes formulades van actualitzar el pes de les preocupacions ciutadanes del CIS per a aquest 2026, amb l'habitatge i la immigració com a temes cabdals en les inquietuds de la societat.

La IA es mulla menys, però creixen les opcions conservadores

Els resultats confirmen que no es pot parlar d'una resposta homogènia de «la IA», ja que la plataforma escollida condiciona clarament el missatge que rep l'usuari. En aquesta segona onada, només el 10,2 % de les respostes inclou una elecció directa de partit sense condicions, però el contrast entre eines és absolut:

• Grok manté un perfil molt actiu i tria directament un partit en el 40,6 % dels casos.

• ChatGPT se'n decanta directament en el 14,3 %.

• Gemini i Claude rebutgen gairebé en la seva totalitat posicionar-se (només ho fan en el 0,8 % de les consultes), mentre que les eines de cerca d'IA de Google no superen el 3 % d'elecció directa.

Segons explica Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC: «La dada més rellevant és que en nou de cada deu consultes aquests assistents d'IA no fan cap recomanació directa; no et diuen "vota aquest partit". Ara bé, amb l'actualització de dades hem detectat que les forces de dreta han fet un creixement significatiu: continua sent el PSOE la força més recomanada, però el paper pràcticament marginal que tenien abans els partits més conservadors ara comença a balancejar-se i aconsegueixen, de manera clara, més recomanacions». Lalueza afegeix que «a l'octubre Grok es converteix en l'assistent d'IA que més recomana, amb prop d'un 40 %, mentre que ChatGPT ha reduït molt aquesta recomanació i ara es conté molt més».

Recomanacions condicionades en àmbits clau com l'habitatge o la immigració

Un dels canvis més significatius respecte a l'estudi publicat al març s'observa en com s'orienta la resposta quan es pregunta per debats concrets com l'accés a l'habitatge o la gestió de la immigració. Tot i que l'elecció explícita cau, en un 20,1 % addicional de les respostes ChatGPT introdueix una recomanació condicionada: no assenyala directament una sigla des de l'inici, però acaba perfilant quin partit defensa propostes més fermes en funció de la preocupació expressada per l'usuari, decantant així el vot segons la temàtica consultada.

Com destaca la coautora de l'estudi Cristina Aced, professora col·laboradora de la UOC: «Que la recomanació sigui menys directa no vol dir que deixi d'orientar el votant. La capacitat d'orientació continua plenament activa i constata que el comportament dels assistents pot variar notablement en pocs mesos». Aced també adverteix sobre el miratge de la imparcialitat: «Més del 87 % de les respostes inclouen un avís de neutralitat, però això no garanteix que es mantingui fins al final; models com Grok comencen afirmant que no hi ha un partit objectivament millor i acaben decantant-se obertament per una sigla».

El pes de la llengua i les fonts de consulta

L'actualització d'octubre referma la importància del factor idiomàtic. La formulació de preguntes en català, basc o gallec activa la presència de formacions sobiranistes o d'àmbit territorial propi, donant lloc a un mapa polític molt més descentralitzat que el que emergeix de les consultes en castellà.

Així mateix, l'estudi constata que no existeix una única «dieta informativa» per a la IA. Per a Víctor Gil, investigador de Science4Insights: «És obvi que els diferents proveïdors d'assistents d'IA han fet un esforç per intentar buscar una certa neutralitat que, de per si, és impossible, perquè al final la IA s'alimenta de les fonts digitals que hi ha a internet, que sempre tenen un biaix en l'àmbit polític». Gil remarca que «en algunes IA com Grok continuen tenint un pes molt important els mitjans de comunicació i el que es parla a la mateixa xarxa X, mentre que altres assistents com ChatGPT han fet un esforç per buscar informació que eviti la desinformació; la realitat és que la IA no deixa de reflectir el contingut digital de les diferents fonts de les quals beu».

Per a l'equip investigador, aquests resultats demostren que la reputació algorítmica no és una foto fixa: canvia amb rapidesa i depèn estretament de l'eina utilitzada, la llengua de la consulta i les fonts que cada model prioritza per construir el seu relat davant una cita electoral clau.